Finalment, i després de molts mesos de discussions, la Comissió Europea permetrà la compra conjunta de gas als països de la Unió. Això no vol dir que Espanya i França, i els països que els donaven suport, s'hagin imposat a l'altre bloc, liderat per Alemanya, en aquesta matèria, més aviat tot el contrari. El que ha aprovat la Comissió aquest dijous és que, efectivament s'aprovaran les compres conjuntes de gas, però només de forma voluntària i només en casos d'emergència. Dins d'aquests casos d'emergència, però no hi entra l'escalada de preus actual, que era just el motiu pel qual ho demanaven Espanya i França.

Segons la proposta que ha presentat Brussel·les, els Estats membres que vulguin iniciar una compra conjunta de gas, abans de res, hauran d'avisar a la resta de socis i a la Comissió, i un cop superat aquest tràmit, serien els operadors i transportistes elèctrics, com per exemple la Xarxa Elèctrica a Espanya, els que assumiran l'operació de transport del gas. Sobre els casos en què es podrien fer aquestes compres conjuntes, des de la comissió apunten que esperen no haver d'arribar al punt de permetre-les per un augment massiu dels preus, segons han assegurat aquest dimecres el vicepresident de la Comissió Frans Timmermans, i la comissària d'Energia, Kadri Simson.

Sobre el cas de les propostes espanyoles per frenar l'augment de preus de l'energia, que bàsicament van ser les compres conjuntes de gas i l'emmagatzematge estratègic, la Comissió Europea les ha recollit, però amb un abast limitat, de fet les compres conjuntes en certa manera les ha desestimat pel cas concret de l'augment de preus. De fet, Simson ja ha assegurat avui que “correspon als Estats membres decidir els paràmetres de l'acció conjunta i avisar a la Comissió, qui assegurarà que es respecten el mercat energètic i les normes sobre ajudes públiques”.

Respecte a l'emmagatzematge, Brussel·les planteja un enfocament “més estratègic” en el qual demana als països que avaluïn de manera contínua els seus nivells d'emmagatzematge i aporta una sèrie d'opcions si identifiquen riscos, com obligar a mantenir un nivell mínim de gas o l'organització de subhastes.

Xarxes europees d'energia

Aquesta notícia se suma a una altra i és l'acord entre el Consell Europeu i el Parlament Europeu han arribat a un acord provisional sobre la revisió del Reglament sobre xarxes transeuropees d'energia (RTE-E) per a adaptar-ho als objectius climàtics i que cap nou projecte de combustibles fòssils rebi finançament europeu. L'acord, quea partir d'ara queda pendent d'aprovació per part dels estats membres, "assegura que, en el futur, cap nou projecte de combustibles fòssils rebrà finançament del Mecanisme Connectar Europa", segons ha assegurat el ministre d'Infraestructures d'Eslovènia, Jernej Vrtovec, país que ostenta actualment la presidència de torn del Consell.

Entre altres coses els negociadors han acordat, entre altres coses, posar fi al suport a nous projectes de gas natural i petroli i introduir criteris de sostenibilitat obligatoris per a tots els projectes i simplificar i accelerar els procediments de permisos i autoritzacions, especialment mitjançant la creació d'un punt de contacte únic per projecte. Un altre dels punts claus d'aquest acord és l'estipulació d'un període de transició fins al 31 de desembre de 2029 en el qual els actius d'hidrogen convertits de gas natural s'utilitzin per a transportar o emmagatzemar una mescla predefinida d'hidrogen amb gas natural o biometà. L'elegibilitat per a l'ajuda financera de la UE per a tals projectes finalitzarà el 31 de desembre de 2027.

Una altra de les mesures pactades implica incloure determinats tipus d'electrolitzadors per a la producció d'hidrogen que suposin almenys 50 MW de capacitat, subministrats per un únic electrolitzador o per un conjunt d'electrolitzadors que formen un projecte únic, coordinat i que contribueixin a la sostenibilitat, encara que no seran elegibles per a finançament. Així mateix, s'ha acordat  emfatitzar el paper de l'energia procedent de fonts renovables en tots els actius, incloses les xarxes de gas intel·ligents, així com enfortir el procés de governança per a TEN-E i incloure projectes d'interès mutu, quan siguin sostenibles i demostrin beneficis a escala de la UE

La revisió del Reglament identifica 11 corredors prioritaris i 3 àrees temàtiques prioritàries per a desenvolupar i interconnectar, amb un èmfasi especial en la descarbonització i agrega un nou enfocament a les xarxes elèctriques marines, la infraestructura d'hidrogen i les xarxes intel·ligents.

Això es farà principalment a través de projectes d'interès comú (PCI) que poden optar al finançament del Mecanisme Connectar Europa per a 2021-2027, que es beneficien d'una sèrie d'avantatges, però no hi ha garantia de finançament de la UE per a projectes inclosos en aquesta llista.