L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha criticat l'estratègia fiscal del Pla de Recuperació presentat pel govern espanyol a la Unió Europea, ja que és incomplet i poc concret. Concretament, considera que el pla no integra els efectes macroeconòmics i fiscals de totes les reformes inversions incloses per l'Executiu al pla per sortir de la crisi de la Covid,  però no les reformes que encara es troben pendents de concreció legislativa, que són la majoria, i que afecten àmbits nuclears per al creixement i la sostenibilitat de les finances públiques, com les pensions, el sistema tributari o el mercat de treball.

Durant la presentació de l'informe sobre l'Actualització del Programa d'Estabilitat , la presidenta de l'AIReF, Cristina Herrero, també ha assegurat que troba a faltar les implicacions permanents que podria tenir l'execució del pla de recuperació. Al seu judici, "probablement hi haurà una deterioració del saldo estructural dels comptes públics", ja que moltes de les inversions del pla de recuperació presenten un risc alt d'incrementar la despesa estructural del govern espanyol, sobretot aquelles que tenen a veure amb la modernització de les administracions, l'educació, les cures, les polítiques d'ocupació, i la ciència i la innovació.

En aquest sentit, l'AIReF troba a faltar una major integració del Pla de Recuperació en el Programa d'Estabilitat, que no incorpora els efectes de les reformes sobre el creixement i la sostenibilitat de les administracions públiques espanyoles.

No obstant això, des de l'Autoritat s'estima que les inversions i la despesa associada al Pla de Recuperació podrien tenir un impacte en el creixement del PIB de l'1,5% el 2021, del 2,5% el 2022 i de l'1,6% el 2023. Encara que aquestes estimacions són similars a les contemplades pel govern espanyol, es troben subjectes a una "elevada incertesa". D'una banda, el ritme d'execució dels projectes i la seva concreció final seran crucials a l'hora de determinar l'impacte i, per un altre, l'evidència empírica sobre l'impacte macroeconòmic associat a algun dels components del Pla és "escassa".

Optimistes amb el dèficit

Tot i aquesta crítica al projecte de Recuperació del govern espanyol, l'AIReF preveu reduccions del dèficit públic pels pròxims tres anys més intenses que les previstes per l'Executiu a causa de factors inercials de la recuperació, encara que estima que de cara a  2024 es produiria un alentiment de la senda descendent.

Així, de cara aquest mateix any l'AIReF preveu un dèficit del 7,8% respecte al 8,4% previst per l'Executiu espanyol, mentre que en 2022 el dèficit se situaria al 4,6% respecte al 5% estimat, i al 3,9% l'any 2023 respecte al 4% recollit en el Programa d'Estabilitat enviat a Brussel·les.

Tot i aquestes bones xifres pels pròxims anys, de cara a 2024 l'organisme estima una menor reducció del dèficit de les administracions públiques del que ha considerat l'Executiu espanyol, que se situaria al 3,5% del PIB, 3 dècimes superior a la dada del govern de Sánchez. A més, estima que aquest any el deute públic estarà encara entorn del 112,4% del PIB, xifra que veu com un "important factor de vulnerabilitat" per a l'economia espanyola.