Entitats i agents econòmics de tot Catalunya han convocat un acte a Esade per al 2 de juny per reclamar un acord per a l'ampliació de l'aeroport del Prat, segons ha informat Foment del Treball. La convocatòria de l'acte va concretar aquest dijous en una reunió a la seu de la patronal i comptarà amb el suport de 35 entitats entre les quals destaquen la Cambra de Barcelona, Barcelona Tech City, Mobile World Capital, el Cercle d'Economia, el Círculo Ecuestre, RACC, ESADE o la UFEC. 

Aquesta trobada dels agents econòmics és la culminació de la proposta del president de Foment, Josep Sánchez Llibre, per pressionar a les institucions i aconseguir l'ampliació del Prat. En una roda de premsa, Sánchez Llibre va anunciar que aquesta trobada serviria per pactar un full de ruta al respecte i així mostrar un front comú. A l’acte del 2 de juny també hi intervindran el catedràtic d’Economia i exconseller del Govern, Andreu Mas-Colell, i el president del Consell Assessor d’Infraestructures, Paco Gutiérrez.

En aquest mateix sentit, el president d'Aena, el socialista Maurici Lucena, ja va demanar als agents econòmics i a les administracions que fessin saber abans de l'estiu si estaven d'acord en ampliar 500 metres la tercera pista i la construcció de la terminal satèl·lit. De fet, el termini per decidir si es vol l'ampliació del Prat acaba aquest mateix estiu, ja que el Consell de Ministres té previst aprovar les inversions en aeroports al mes setembre.

Aquestes són dues actuacions que Lucena sempre ha vinculat per convertir el Prat en un hub internacional, ja que considera que no té sentit la construcció de la terminal satèl·lit si no s'amplia la tercera pista per facilitar l'operativa a les grans aeronaus. Lucena també va afegir que Aena estava disposada a invertir 1.700 milions d'euros per a aquestes actuacions a repartir en els anys següents i que en cas que s'optés per no ampliar la infraestructura no es podria tornar a plantejar aquesta opció fins a la dècada que ve. 

De moment, la possible ampliació de l'aeroport del Prat ha aixecat reaccions en contra, entre d'altres, del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i de l'Ajuntament de Barcelona, que l'altre dia va aprovar un text en contra a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat pel seu cost mediambiental.

Barcelona, hub internacional

A part de la convocatòria d'aquest acte, un altre agent econòmic, la Cambra de Barcelona, ha traslladat aquest divendres a Aena "la necessitat de treballar en un pla conjunt per consolidar l’Aeroport de Barcelona en un hub internacional". Així ho ha fet en una reunió celebrada les dues entitats amb l'objectiu de valorar les perspectives de recuperació de la connectivitat de l’Aeroport del Prat.

Aquesta trobada, s'ha realitzat en el marc de les converses que Aena està mantenint amb les institucions i agents catalans per aconseguir un consens respecte al futur de l’Aeroport en un moment en què es disposa de l’oportunitat llargament reclamada d’augmentar la connectivitat de llarg radi.

Segons ha informat la Cambra, la consolidació del Prat com a hub intercontinental permetria donar continuïtat a la tasca del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA), que ha presentat recentment el seu nou Pla Estratègic per a la recuperació de l’activitat i l’establiment de noves connexions de llarg radi. Aquest ens, integrat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Barcelona i Aena, ha aconseguit que l’Aeroport de Barcelona augmentés les seves rutes intercontinentals fins a assolir el 2019 connexions a 47 destinacions a Amèrica, Àfrica, Orient Mitjà i Àsia.

Esperit del 4 de març

Aquesta nova trobada dels agents econòmics catalans, recorda molt a la que ja van convocar el passat 4 de març quan més de 300 empresaris es van trobar a l'Estació del Nord de Barcelona amb el lema Ja n'hi ha prou, centrem-nos en la recuperació.

En aquella ocasió els motius per la trobada van ser la crisi provocada per la Covid, el malestar per les mesures adoptades pel Govern per donar-hi resposta i els actes violents en les protestes per l'empresonament de Pablo Hasél, en ple procés de constitució del Govern, van fer esclatar una part important de l'empresariat i el món econòmic català.