El govern espanyol es va penjar moltes medalles després de poder d'aprovar la reforma laboral el passat mes de desembre i de confirmar-la al Congrés dels Diputats. Ara bé, la reforma en qüestió no ha canviat tant el paradigma laboral a l'Estat, encara que sí que recupera alguns drets pels treballadors, com la recuperació de la ultraactivitat o la voluntat de reduir la temporalitat del mercat laboral. La reforma va entrar en vigor el passat 31 de desembre, però no el funcionament dels nous contractes, ja que es va donar un marge de tres mesos perquè les empreses poguessin complir la legislació acordada, que just va acabar aquest dimecres.
Què ha canviat en els contractes? Doncs bé, bàsicament ha canviat l'estructuració dels contractes que les empreses poden oferir als treballadors, que a partir d'ara només n'hi haurà quatre, els indefinits, els fixos discontinus, els temporals i els de pràctiques, eliminant-se així, per exemple, els d'obra i servei i limitant-se els temporals a excepcions molt puntuals.
Contracte indefinit
A partir d'ara i per normal general, les empreses només podran oferir contractes indefinits, buscant així eliminar la temporalitat i que les empreses deixin d'oferir als nous treballadors contractes temporals encadenats. Aquesta nova mesura ha provocat que entre el gener i el febrer d'aquest any, a falta de les dades del mes de març, s'hagin signat un total de 555.513 contractes indefinits, la qual cosa suposa duplicar les xifres del mateix període de 2021. Al març i segons les dades avançades pel Ministeri d'Inclusió, aquest increment de la contractació indefinida s'ha "accelerat".
I és que durant el mes de febrer, l'últim del qual tenim dades disponibles, es van registrar un total d'1.444.057 contractes, un 19,1% més que el mateix mes de 2021. De tots ells, 316.841 van ser contractes indefinits, la xifra més gran de tota la sèrie. Aquest volum de contractes fixos és un 139,2% superior al de febrer de 2021 i representa el 21,94% del total de contractes efectuats el segon mes de l'any. En paral·lel, els contractes per obra o servei, que van pel camí de la desaparició a conseqüència de la reforma laboral, van patir un retrocés del 19,5%.
Contracte fix discontinu
Ara bé, no tot són contractes indefinits. El segon recurs per reduir la temporalitat ha estat el reforç de contracte fix discontinu. Aquest tipus de contracte està encarat a aquelles feines més estacionals o de temporada als quals també s'hi podran acollir les feines en contractes administratives o mercantils, com per exemple el sector de l'hostaleria i la restauració. El gran canvi en aquest tipus de contracte és que a partir d'ara l'antiguitat dels treballadors que tinguin un contracte fix discontinu es mesurarà per tot el període del contracte, no només pels dies treballats efectivament.
Contracte temporal
Fins ara, els contractes temporals eren la norma a Espanya pel que feia contractació, ara ja no ho serà més i només hi haurà dos casos en els quals les empreses podran oferir aquest tipus de contractes. El primer cas és el de la substitució d'un treballador que és baixa. Aquesta haurà d'estar degudament acreditada i l'empresa haurà d'indicar a qui se substitueix i, evidentment, el temps de la baixa.
L'altra excepció per oferir un contracte temporal, anomenats estructurals, serà en moments molt concrets com pujades puntuals de la producció i tindran una durada màxima de sis mesos ampliables a un any en funció del conveni. A més, també es podran oferir en moments determinats com les campanyes agrícoles o les de Nadal. En aquest cas es podran oferir contractes d'una durada màxima de 90 dies anuals no consecutius. En els contractes temporals estructurals, les empreses hauran de comunicar als sindicats les seves previsions en l'últim trimestre de l'any anterior.
Contracte de pràctiques
Pel que fa a contractes formatius, també s'establiran dues possibilitats, els contractes d'alternança i els de pràctiques. En els primers, el treballador haurà de tenir un màxim de 30 anys i alternarà la seva feina amb períodes de formació, haurà de tenir un tutor obligatòriament i podrà durar entre 3 mesos i dos anys. Pel que fa als de pràctiques, podran durar entre sis i 12 mesos encabits en un període de 3 anys, 5 per a persones discapacitades, i se subscriuran als convenis col·lectius de cada sector.
Què passa amb els ERTO?
Tot i que no són un tipus de contracte, cal recordar que ERTO també s'han vist modificats amb la reforma laboral. Concretament, amb la nova reforma, els ERTO passaran a tenir un nou nom que serà el de Mecanisme RED de flexibilitat i estabilització de l'ocupació i en tindrem de dos tipus, els cíclics i els sectorials. Tal com passa actualment, quan una empresa estigui en ERTO no podrà ni fer hores extra, externalitzacions ni tampoc podrà fer cap mena de contractació. A més, tal com passa en l'actualitat les exoneracions de la Seguretat Social aniran en funció de les activitats de formació que faci el treballador en el període d'ERTO, alhora, si una empresa contracta un treballador en ERTO, tindrà una bonificació del 50% en les quotes de la seguretat social durant sis mesos.
Abans hem parlat de dos tipus d'ERTO, els cíclics i els sectorials. Doncs bé, els primers són molts semblants als ERTO que es van aprovar durant la pandèmia, ja que només es podran aplicar durant un període d'1 any i quan a situació macroeconòmica ho indiqui, com va ser el cas de la crisi provocada per la covid-19. Els segons, els sectorials, es podran aplicar en un sector determinat per necessitats de requalificació o transició professional. També tindran una durada d'1 any, encara que hi haurà dues pròrrogues de sis mesos cadascuna en funció del conveni del sector.