A tots els tirans que arruïnen els paisatges de les nostres terres caldria enviar-los al desterrament etern, però per desgràcia sempre acaben trobant una escletxa d'impunitat per sortir indemnes dels seus crims i continuar cometent malifetes dins les seves basses de llot i merda, com els porcs a la cort. Llegir Glòria (2023) de Noviolet Bulawayo m'ha recordat a les faules que llegia quan era petita, la ironia amb què retrata la caiguda de Robert Mugabe, expresident de Zimbàbue, que va governar durant 40 anys, és demolidora per a aquests personatges encara vius. El format, les petites faules, el llenguatge fresc i les referències a casos reals nodreixen les històries d'aquest regne animal.
La novel·la ens recorda Rebel·lió a la granja de l'excepcional George Orwell, però clarament trobem un retrat de la política i els trencacolls del país d'origen de l'escriptora. La gesta orwel·liana de Bulawayo és de lloar, ja que aconsegueix escapolir-se de tot un sistema corrupte i sagnant amb un humor intel·ligent i una prosa famolenca de crítica. El regne de la Jidada es desmembra amb la caiguda del Vell Cavall, Mugabe, substituït per Tuvy, un altre equí, l'actual president Emmerson Mnangagwa i guanyador de les últimes eleccions d'agost. Tots els animals assisteixen a l'espectacle dantesc de la desfeta de l'antic règim emprenent un camí cap a la llibertat. Durant aquest alliberament, Destí, una cabra exiliada, torna a Jidada per investigar els passatges terrorífics del pas de la violència al seu país. Les papallones vermelles de la Jidada és un capítol estremidor, on Destí investiga l'aniquilament de la seva família al poble de Bulawayo. Aquest passatge fa referència al Gukurahundi, neteja ètnica perpetrada per Mugabe entre 1982 i 1987, que es va saldar amb més de 10.000 víctimes, la majoria simpatitzants del ZAPU, Unió del Poble Africà de Zimbàbue.
La personificació dels animals és senzillament increïble. Des d'una burra amb talons de Gucci fins a un cocodril errant malèvol; els personatges són grotescos i ridículs, tots ells inspirats, majoritàriament, en personatges reals. La radiografia literària de la tirania que ha devastat el país durant decennis i la complexitat de factors polítics i interessos econòmics que intervenen per esbiaixar qualsevol àpex de sobirania nacional o democràcia demostren el gran coneixement de l'autora, ara nord-americana, de la geopolítica de Zimbabwe. Allò paradoxal dels tirans és que són arquetips i trobem molts trets en comú amb polítics contemporanis.
És la història de Zimbabwe, però podria ser la d'altres països del continent o la d'altres territoris oprimits. És la història del colonialisme i de la ferida blanca que encara sagna. Al capítol Necessitem un nou ordre mundial es posa de manifest l'anhel i les reivindicacions de les cabres, "les potències colonials van concedir la independència a l'Àfrica però no la llibertat". Per això, l'autora dedica aquest relat "a totes les Jidades de tot arreu" i fa de Glòria una novel·la universal. Adjudicar a una persona trets d'animal pot resultar còmic o lleuger, però us asseguro que la profunditat amb què aborda els passatges, alguns d'ells complementats amb converses de X (Twitter) o declaracions a la premsa, és un exercici literari per a lectors aplicats. Glòria és una novel·la per a lectors entregats, per als qui no es conformen amb la superfície, només apta per a curiosos, per als que van ser nens i nenes del "i per què". En la profunditat de la cort, sempre hi ha molta merda, a part de la que flota.
Isop, fabulista grec universal, va consagrar un gènere que està superant-se en aquests moments gràcies a llibres com aquest
Després de Necessitem nou noms (2013), finalista del Book Prize, guanyadora del PEN Hemingway, irromp la seva segona novel·la, també finalista del Book Prize 2022 i seleccionada en la llista del Women's Prize 2023. Isop, fabulista grec universal, va consagrar un gènere que està superant-se en aquests moments gràcies a llibres com aquest. No us deixeu despistar per 'tholukuti', paraula que utilitza reiteradament al llarg de la novel·la i podria traduir-se com "trobaràs això" o "i després", una paraula realment no traduïble, utilitzada a Twitter, i que fa al·lusió al tema Tholukuti hey!, cançó viralitzada durant el cop d'Estat a Mugabe. I PD: que no us despistin tampoc la llistes de vendes eurocèntriques, perquè us perdreu faules èpiques com la de Bulawayo.