La música del duo barcelonès Za! no entén d’etiquetes. Edi Pou i Pau Rodríguez tenen mil cares i totes frenètiques, perspicaces. És ben be que no saps per on et poden sortir. Fan música des del futurisme i barregen diferents estils: jazz, rock, electrònica psicodèlica, tant és. El que sigui per poder causar emocions a qui els escolta, experimentar amb la melodia i els sorolls, distorsionar les veus i sorprendre amb coreografies rocambolesques. De fet, l’any 2015 van rebre el Premi Ciutat de Barcelona per la seva tasca pedagògica i per la seva filosofia d’autoedició.
Si en el seu últim disc, Pachinko Plex (2018) se centraven en textures electròniques, sintetitzadors i bucles aleatoris a través de l'ordinador, ara comencen a pensar en què passarà amb la música del després. Van un pas més enllà per deixar-nos de fronteres i reivindicar les cultures i la tradició del Mediterrani i explotar-les per pensar en sonoritats futures. Confirmats al cartell del Festival Sónar de 2022, avui toquen al festival Eufònic, a les Terres de l'Ebre, junt amb la Banda de Música de la Societat Cultural Lira Roquetense. El diumenge repeteixen amb Raquel Klein i Raquel Gualtero.
Pocs festivals hi ha que s’adaptin millor a la personalitat de Za! que l’Eufònic, oi? Què és el que més us sedueix d’aquest festival?
L’Eufònic aconsegueix sumar risc, varietat i proximitat. Les propostes més experimentals es fonen amb facilitat amb les més populars, sense elitisme ni populisme. El tamany del festival, que no té obsessió per créixer, també el manté proper i a escala humana.
En l’edició d’enguany hi participeu per partida doble. La primera és en una col·laboració amb la Banda de Música de la Societat Cultural Lira Roquetense. Com va sorgir aquesta col·laboració?
De fet, va ser idea de Vicent Fibla de l’Eufònic, i a nosaltres ens va semblar molt bé: ja hem treballat amb conjunts de música popular/tradicional i sempre aprenem i ens divertim amb aquests processos.
En què consisteix el projecte? Què heu creat?
El projecte és una actuació de la Banda de Música amb ZA!. El concert es basarà en dos pilars. El primer és la re-interpretació del repertori de la Lira, sumant-hi guitarra, electrònica, bateria, canviant el tempo, la sonoritat... El segon és el Caballo Ganador, un codi d’improvisació conduïda que ens permet composar música a temps real de forma col·lectiva amb tota la banda.
Què és el que més us captiva d’aquestes formacions populars?
La música té molts usos i funcions, i en aquestes formacions, creiem que fer música no té tant a veure amb la professió, l’èxit i la competició amb altres artistes, sinó amb el plaer de tocar en grup, la comunitat i la col·laboració amb altres bandes. El teixit musical per on ens movem més a gust comparteix aquests valors, ja sigui una banda municipal com un col·lectiu autogestionat.
Za!: "La música és un continu geogràfic i temporal: trencar aquest continu és ofegar-la"
Un dels vostres espectacles ha estat Za! I la Transmegacobla. Tradició i experimentació no estan tan allunyades?
Com ens va dir un dia en Pep Moliner, professor de l’ESMUC, membre de la Cobla Sant Jordi i de la TransMegaCobla, la música popular evoluciona constantment, recollint de la tradició i aportant-hi nova experimentació. La música és un continu geogràfic i temporal: trencar aquest continu i crear compartiments estancs és ofegar-la. Amb la TransMegaCobla, vam recollir dels patrons de la música popular de diferents parts del Mediterrani i els vam barrejar amb la psicodèlia i la distorsió que ens inspiren els temps actuals. Primer, per reivindicar el Mediterrani com a punt d’unió i no com a frontera, i segon, per experimentar amb una cultura retrofuturista imaginària que s’expressa en fenici i que segurament existeix en una altra possibilitat dimensional.
Per què a vosaltres, com a Za!, què us aporta la música tradicional?
La música popular tradicional és música que ha generat molt de consens durant molt de temps. És com l’arròs, el cous cous, el mill, el gofio, l’arepa o el sofregit: bases sobre les quals és natural cuinar, i que et permeten experimentar. Sofregit de nocilla, per exemple.
També participareu del festival amb l’espectacle de concert-dansa amb la Raquel Klein i la Raquel Gualtero. Novament, com va sorgir el projecte?
Amb la Raquel Gualtero havíem compartit una improvisació dins l’Exploding Fest i ens vam entendre molt bé. Ella i la Raquel Klein ens van proposar de fer quelcom plegats per la Quinzena Metropolitana de Dansa, i ens fa il·lusió poder-ho repetir per segon cop a l’Eufònic.
I novament, què proposeu amb l’espectacle?
La idea és portar els cossos al límit, producte de l’extenuació i la sobreproducció a la que els sotmetem avui en dia. Música i moviment acompanyen aquesta sensació de sobreesforç i desconcert.
Heu fet infinitat de col·laboracions i projectes. Quins teniu pendents? Amb qui us agradaria treballar que encara no ho hagueu fet?
Ens agradaria treballar amb científics, sociòlegs i economistes que vulguin jugar a preveure com podria ser el món d’aquí a 200 anys, i amb aquestes dades composar una possible música del 2222.
I més enllà dels espectacles que presentareu a l’Eufònic, en què esteu treballant actualment?
Continuem amb la TransMegaCobla i també estem preparant un espectacle a l’Algarve (Portugal) recollint els cants de treball del segle passat - vinculats a la pesca, la mineria i l’agricultura - i actualitzant-los en relació amb les feines actuals -vinculades al turisme, l’hosteleria i els serveis.
El vostre darrer disc és de 2018. Teniu previst publicar disc nou en un futur no gaire llunyà?
És molt probable que ZA! & la TransMegaCobla s’acabi convertint en un disc, però per norma interna - i més encara des de la pandèmia - anem fent dia a dia i sense expectatives massa concretes.