Ja no es miraran àlbums de fotos al sofà, no? Quins àlbums? És estranyíssim pensar que en el futur, en comptes de passar pàgines, farem swipe up (ves a saber en quin aparell). O que serà la memòria del telèfon la que decideixi amb quins records quedar-nos. Que haurem de recuperar contrasenyes de mails que no signifiquen res per, al seu torn, recuperar contrasenyes de xarxes socials en desús.

Una forma preciosa, privilegiada, d'ordenar tot aquest caos digital pot ser fer música. Ho deia Pau Vallvé; al final, els discos –per pretenciós que un sigui– són diaris. Alguns amb més vocació de connectar, altres de més críptics. Però els músics tenen la sort que, tret de catàstrofe, alguna plataforma hi haurà que aculli el que eren, allò que són i el que seran. Fa tot just tres anys, Judit San José es va gravar per a Instagram interpretant Cola d'Arlo Parks. Poc després, editava Valentina amb Lildami, hyperpop amb el millor d'un debut: petit, crepitant, ben cantat, confessional i nostàlgic. La nostàlgia dels vint-i-pocs: la millor nostàlgia. Amors de fi de curs. Després vindria Selva (2020, Sr. Chen). Surrealista, de muntatge automàtic. Amb cosetes vaporoses, estil Dani (El ciclo de la vida). A aquestes alçades, l'àlbum digital de la joveníssima Yudi Saint X ja era copiós.

N'acaba de sumar deu d'inclassificables més a Todos mis novios (2022). Aquesta vegada amb B1NO i Ferran Palau –afortunadament sense pop metafísic—. El disc segueix posant la veu en primer pla i neda sense angoixa pel més remot de l'electrònica del gust de PinkPantheress: drum and bass, breakbeat, 2-step. Hi ha molt, molt de tot. Una mica així ha de ser l'art sonor avui: treure d'Instagram la idea de reels inconnexos i portar-lo als tracks. Aquest és el soroll a què ens hem acostumat. I entre tot aquest soroll, el més agradable és un teclat, el més bedroom i pop (un món en el qual Julieta està fent el seu agost), el que no alça la veu. Papallones. El per sobre del notable del llarg.

L'artista de Terrassa no serà Todos mis novios en un parell d'anys. Però podrà fer una playlist amb el millor del que ha facturat. I sumar el nou. Perquè n'hi haurà més. Segur. I la resta, la resta quan ens asseguem a mirar el seu àlbum, és molt probable que vulguem desfer-nos del soroll. Que ens agradi Closure, amb aquests inserts a l'estil Fred Again.., però que ens desposseïm de la tendència i preferim escoltar quan la cosa quadra i ja. El plaer dels nens: el quadrat on el quadrat, el triangle on el triangle.