Xavier Theros, gran coneixedor de la ciutat de Barcelona, acaba de publicar Vida i miracles de la plaça Reial, un llibre auspiciat per l'Associació d'Amics i Comerciants de la Plaça Reial, publicat per Albertí i coeditat per l'Ajuntament de Barcelona, on s'explica la història d'aquesta emblemàtica plaça del centre de Barcelona. Una plaça que Xavier Theros recorda que sempre ha tingut una doble vessant: senyorial de dia i canalla de nit. La va tenir quan van crear-la, i la té avui.
El món canalla
El llibre posa en evidència, repetidament, la part canalla de la ciutat. Un dels primers episodis relatats ens parla, ja, d'un bordell i d'un cas de pederàstia. El 1848 es va iniciar la construcció de la plaça. En aquells temps va haver-hi moltes protestes perquè molts nens sense llar van instal·lar-se a la zona. Els Menas de l'època van generar moltes protestes ciutadans, però si tenim en compte que aquestes van perllongar-se durant tant de temps, podem deduir que ni la situació d'aquests menors va millorar, ni les accions policials van aconseguir allunyar-los de la plaça. De fet, en algun moment de mitjan segle XIX, un vigilant va descobrir un grup de nens que jugaven amb el crani d'un monjo, que havien obtingut de les tombes del convent dels caputxins mentre les traslladaven. Els veïns de la plaça sempre han intentat que les autoritats intervinguessin per treure les prostitutes i els captaires de les seves portes, amb un èxit més que dubtós. A finals del segle XIX no era excepcional que passejant per la plaça Reial a algú li robessin la cartera o el rellotge. Els delinqüents d'aquella època són morts, però van trobar qui els prengués el relleu. Fins avui.
Calendari de 1872 del Bazar de los Andaluces.
Un món burgès
Diuen que a la plaça Reial va haver-hi el primer establiment de Barcelona on es van servir, a partir de 1862, begudes amb gel, cafè granissat i gelats. A l'època, òbviament, no estaven a l'abast de tothom. En un dels edificis de la plaça va ser-hi la xolocateria Juncosa. També va estar-hi ubicada la Camisseria Furest, un de les botigues de roba més emblemàtiques de la ciutat. I va ser en aquesta plaça on van instal·lar-s'hi els primers magatzems de la ciutat: El Águila. A la plaça hi van invertir destacades famílies de la ciutat. No hi faltaven ni els Samà, els famosos esclavistes de Vilanova i la Geltrú, propietaris d'una petita part dels habitatges. Abans de la guerra civil, segons Xavier Theros, la plaça Reial (aleshores plaça Macià) va viure el seu moment d'esplendor. La guerra va afectar-la molt (el luxós Glacier es va convertir en un menjador popular), però encara més la crisi de postguerra: va arribar a instal·lar-se un drapaire en els que uns anys abans havien estat luxosos locals. Va ser en aquest temps que els grans pisos de la plaça es van omplir de pensions, algunes de les quals encara perduren.
El passatge Madoz i la plaça Reial. Foto: © José Antonio Sancho.
La plaça dels americans
Xavi Theros és autor d'un detallat estudi sobre la Sisena Flota a Barcelona, i per tant coneix a la perfecció la relació del barri xinès amb els marines americans. Recorda el paper que va tenir el bar Brindis en acollir-los, com el Zodiac. I també posa de manifest la importància de la cerveseria El Tobogan, on es va instal·lar un organisme de suport als soldats americans. Va ser gràcies a ells que el jazz es va introduir a la ciutat de Barcelona, amb el Jamboree com a punt emblemàtic (on actuava la cantant Gloria Stewart, implicada en el publicitat "crim dels existencialistes"). Però també va ser amb ells que la prostitució va expandir-se. La plaça Reial també va ser lloc de reunió dels hippys, alguns d'ells camí d'Eivissa, punt de pelegrinatge dels alternatius de l'època. Als anys vuitanta la plaça es va convertir en un centre de tràfic de drogues, cada cop més important, i cada cop més conflictiu.
Josep Lluís Yéboles i Nieves Sirera, actuals propietaris de l'Ambos Mundos, a la terrassa del local, el 1961. Foto: Arxiu Ambos Mundos.
Racó intel·lectual
La plaça Reial no només ha estat un lloc de trobada de burgesos i de personatges marginals. També al llarg de la història ha estat un centre d'intercanvi entre intel·lectuals. Una mena de think tank avant la lettre. A les rerebotigues d'aquest espai s'hi van organitzar cèlebres tertúlies, en què hi van participar personatges tan diferents com el doctor Robert (l'alcalde que va encapçalar el tancament de caixes), el mag Fructuós Canonge, l’escenògraf Soler Rovirosa, els polítics Valentí Almirall i Alejandro Lerroux, el dibuixant Ricardo Opisso, el pintor Ramon Casas, el periodista Francisco Madrid o els escriptors Narcís Oller, Santiago Rusiñol i Pitarra (o fins i tot el futur dictador Miguel Primo de Rivera). Però el debat polític no només afectava a les elits. A la plaça s'hi instal·laven els "corrillos" on la gent discutia de política i de religió (afirmen que no era estrany que les discussions pugessin de to i acabessin a bufetades). De fet, va ser al Café Español on els militars espanyols van organitzar-se per anar atacar la seu del Cu-Cut!, el 1905. Però allà també hi van viure alguns dels intel·lectuals més inconformistes dels anys setanta, com Ocaña o Nazario (i més tard allà s'hi ubicaria la revolucionària Ràdio Contrabanda).
La plaça Reial nevada, entre 1880 i 1889. Foto: AFB / Antoni Esplugas.
Qualsevol temps passat no va ser millor
El llibre de Xavier Theros ens permet aproximar-nos a una Barcelona del passat que és radicalment diferent de la que trobem avui. Ens parla d'establiments i de personatges avui impensables, com La Linneana, la botiga de Josep Vilà que incloïa un famós viver de sangoneres... I del Circo de los Campuchinos on s'exhibia un os que ballava i bevia vi, un cavall muntat per una mona que s'enfrontava a diversos gossos o el combat d'un os d'Astúries contra gossos. De fet, fins i tot oferia combats entre un llop i qualsevol gos que portessin els assistents: si el gos aguantava cinc minuts de l'assalt, el qui duia l'animal era premiat amb dos-cents rals. En temps més recents, encara es podia veure el Museo Pedagógico de Ciencias Naturales, establert del Luis Soler Pujol, que es dedicava, bàsicament, a la taxidèrmia i que mostrava a l'aparador, entre altres vistosos animals, un gegantí goril·la. El llibre de Theros també recorda una de les grans atraccions de la plaça Reial: els campionats de bebedors de cervesa dels anys cinquanta. I, realment, un no pot deixar de sentir una certa vergonya per aquell espectacle, que avui ens sona tan llunyà. Però potser el que més sorprén és que fins els anys vuitanta, els cotxes entraven i aparcaven a la plaça.
Dones i criatures recullen aigua d'una font de la plaça Reial, entre 1920 i 1930. Foto: AFB / Autor desconegut.
Tot allò que vostè volia saber sobre la plaça Reial
Xavier Theros fa un impressionant buidat de biblioteca i d'hemeroteca per seguir la història de la plaça i aconsegueix oferir informacions poc conegudes, com el fet que en el primer projecte de plaça, del 1823, havia d'anomenar-se Plaça dels Herois Espanyols, i havia d'estar decorada amb bustos i relleus de 48 herois. El projecte no va quallar. També ens explica com va obrir el comte d'Espanya el carrer Ferran: a mig matí l'exèrcit va ocupar el barri on s'ubicaria la nova via, va trencar les escales de veïns i després van evacuar els habitants per les finestres, per evitar qualsevol resistència als desnonaments. Després va enderrocar els edificis a tota pressa.
Les filles dels treballadors de l'Ambos Mundos el dia de Reis de 1967. Foto: Nieves Sirera / Arxiu Ambos Mundos.
Els veïns parlen
La Rosita Salvador, amb 97 anys, és la veïna més gran de la plaça. I Xavier Theros recull al seu llibre com explica els bombardejos i com un avió va metrallar la plaça. No és l'única entrevistada. Xavier Theros entrevista als familiars dels creadors del famós bar Ambos Mundos, els descendents del propietari de la cerveseria Tirol i el de la xurreria Vivancos... I també a nombrosos veïns de les vivendes de la plaça. Expliquen anècdotes divertides, però també històries terriblement dures, sobretot del període del boom de l'heroïna, quan les baralles amb ganivets van arribar a ser quotidianes. I també parlen del darrer gran ensurt: l'atemptat de les Rambles de 2017.
La plaça Reial, cap al 1874. Foto: AFB / Joan Martí.
Una plaça maca
Xavi Theros anima els barcelonins a mirar-se la plaça Reial alliberant-se dels prejudicis habituals. Assegura que veuran "una plaça maca", "una de les úniques places de Barcelona que té una unitat arquitectònica". De fet, Francesc Daniel Molina, l'arquitecte que va planificar-la, també és l'autor de la plaça del Treball, un altre espai especialment bonic, però avui en dia absolutament invisible, ja que s'hi va ubicar la Boqueria. De fet, Theros assegura que "és extraordinari que a Barcelona es respecti un pla urbanístic" i celebra que en el cas de la plaça Reial es pogués respectar. Theros recorda que en els seus temps fins i tot va tenir la seva font lluminosa. I, a més a més, s'ha convertit al llarg del temps en lloc de trobada de sardanistes, punkys, col·leccionistes i filatèlics... I hippys, i militants d'extrema esquerra, i mercenaris, i narcotraficants... És doncs, una plaça bonica amb múltiples rostres.
Xavier Theros. Foto: Sergi Alcàzar.
Un autor per a un llibre
Des de l'Associació d'Amics i Comerciants de la Plaça Reial asseguren que quan van decidir publicar aquest llibre van tenir claríssim qui havia de ser el seu autor: Xavier Theros. I és que aquest escriptor acumula un immens coneixement de la ciutat, alhora enciclopèdic i sentimental, amb una vivència personal de la plaça, on acumula moltes experiències de joventut. Des de les seves actuacions com a poeta amb els Accidents Polipoètics al Sidecar, fins a moltes copes al Glaciar, el més local dels bars de la plaça, tot passant per estades als pubs més canalles del voltant i per llarguíssimes nits a la discoteca Karma (aguantava fins que desallotjaven als clients després que sonés el Goodnight Laides). Theros no només coneix la plaça Reial, sinó que l'ha viscut, i sap transmetre les seves vivències al lector. A més a més, el llibre compta amb una magnífica col·lecció de fotografies: algunes d'elles, inèdites fins ara, han estat cedides pels veïns i comerciants de la plaça.
Recuperar la plaça per als barcelonins
Molts dels que tenen entre 40 i 60 anys recorden la plaça Reial com un lloc farcit de ionquis, on es patia l'assetjament de captaires i camells, i on es repetien els enfrontaments entre bandes urbanes. Avui en dia aquest racó de la ciutat està molt més pacificat (tot i que, com arreu de la ciutat, més val no deixar-hi la bossa sense control). I no només això: en ple centre de la ciutat s'ha lliurat de la massificació turística. Front a un carrer Ferran o un Portal de l'Àngel ple de franquícies de grans marques, la majoria dels establiments de la plaça de la Rambla continuen en mans de famílies barcelonines, i alguns d'ells porten dècades en les mateixes mans (probablement, gràcies a la vessant canalla del lloc). El públic principal de la plaça, malgrat tot, està integrat per turistes. Xavi Theros vol convidar els barcelonins a recuperar aquest espai i a tornar a reconquerir una de les places més maques de Barcelona. El que un migdia tingui una estona per prendre un vermut, al Glaciar, al Canarias o a l'Ambos Mundos podrà veure com la plaça Reial, ara més que mai, mereix una visita.
Foto de portada: Nens jugant a la plaça Reial, el 1965. Foto: AFB / Autor: Josep Postius Saura.