L'investigador barceloní Xavier Nueno (1990) ha guanyat el 54è Premi Anagrama d'assaig amb La revuelta de los copistas. Cómo el conocimiento perdió el juicio, una obra que analitza com les grans empreses tecnològiques s'han apropiat del patrimoni intel·lectual i creatiu acumulat durant generacions per convertir-lo en un negoci vinculat a la intel·ligència artificial. El llibre examina la privatització del coneixement i qüestiona que aquestes companyies comercialitzin, mitjançant subscripcions, un saber que fins ara preservaven les biblioteques i que l'autor considera un patrimoni col·lectiu.
L'assaig s'ha imposat a 340 originals procedents de 24 països i arribarà a les llibreries aquest dimecres, 21 d'octubre. El premi, dotat amb 10.000 euros, l'ha concedit un jurat format per Jordi Gracia, Pau Luque, Daniel Rico, Remedios Zafra i les editores Silvia Sesé i Isabel Obiols, que ha destacat el caràcter revelador de l'obra i la seva capacitat per recuperar històries poc conegudes. Nueno, doctor en Estudis Visuals i Mitjans per la Universitat de Harvard, treballa actualment com a investigador i docent a l'Escola Politècnica Federal de Lausana.
La feina invisible que sosté la intel·ligència artificial
La investigació té l'origen en el doctorat que Nueno va dedicar a la història dels motors de cerca, un treball que li va permetre estudiar l'evolució de les tecnologies digitals i la seva relació amb el coneixement. A La revuelta de los copistas, cada capítol recupera la figura d'un dels professionals que han contribuït a preservar i organitzar el saber al llarg del temps, des dels copistes fins als arxivers i bibliotecaris. El recorregut culmina amb la descàrrega il·legal de biblioteques pirates i l'escaneig massiu de llibres, alguns dels quals van ser destruïts posteriorment, per part de grans empreses d'intel·ligència artificial.
L'autor sosté que les plataformes tecnològiques han aconseguit presentar com una innovació pròpia un coneixement construït gràcies a la feina de generacions d'autors i professionals. També alerta que la complexitat dels algoritmes contribueix a ocultar aquesta aportació humana i dificulta que la ciutadania pugui entendre i qüestionar el funcionament d'aquestes eines. "Si la biblioteca és un arxiu comú, aleshores el que les companyies ens estan revenent és una cosa que ja ens pertany", afirma Nueno, que considera necessari recuperar la capacitat col·lectiva de decidir com s'utilitzen aquestes tecnologies.
Models públics per evitar la privatització del coneixement
Davant d'aquesta situació, Nueno defensa la necessitat d'impulsar alternatives públiques als models de les grans tecnològiques. Entre les possibilitats que planteja hi ha sistemes de subscripció transparents i plataformes de titularitat estatal que garanteixin l'accés gratuït al coneixement. L'investigador recorda que a Europa fa temps que es debaten models oberts i considera que el continent hauria d'aprofitar el seu llegat humanístic i cultural per promoure alternatives als sistemes desenvolupats per les empreses nord-americanes.
L'assaig també reivindica que les humanitats incorporin el coneixement tècnic al seu discurs per interpretar millor el present, sense assumir els relats apocalíptics sobre la intel·ligència artificial que, segons Nueno, promouen els mateixos dirigents de les grans companyies. En aquest context, l'investigador situa la protecció de les biblioteques entre les qüestions prioritàries. "És molt important defensar-les, també a Catalunya o Barcelona, perquè són unes de les prestacions socials més increïbles que tenim", assegura. Per a l'autor, la seva tasca d'organització i classificació del saber és fonamental per entendre el desenvolupament de les tecnologies actuals.