Xavibo acaba de publicar el seu tercer àlbum d'estudi, No te enamores, un treball de sonoritat molt acústica amb la solitud i la introspecció com a eixos temàtics central. Abans de l'aparició de No te enamores, l'artista mallorquí ja havia anat deixant pistes del que vindria. Ell parla d'un "manual del desafecte" que s'ha anat desplegant des del passat dia de Sant Valentí: la cançó que va treure pel dia dels enamorats, ja us ho podeu imaginar, peça que dona nom a l'àlbum, és una advertència que ens sona haver sentit moltes altres vegades. Després han vingut més pistes, com el temps que va passar-se exposat en un aparador, aïllat del món però exposat a les mirades dels transeünts madrilenys. Xavibo és el nom artístic de Xavi Bofill, que té 26 anys, viu a Madrid i va créixer a Palma. La voluntat de recuperar alguna cosa de la infantesa i dels orígens l'ha portat a afegir un tema en català, Níguls. La gira del disc començarà a la tardor.
Ja eres un artista reconegut, però en els darrers mesos ha augmentat la teva popularitat a les xarxes, entre altres coses, perquè et vas tancar a viure en una botiga de Madrid. Aquest acte, formava part del procés creatiu del nou disc?
Per mi era una actuació en què plasmava un poc la soledat que ve després de deixar-ho amb una parella: és impossible estar tot sol i estar bé perquè a la societat veus parelles per tot. Veus dos per un al cinema, veus dues cadires als restaurants i estàs obsessionat amb aquella idea. Crec que era una actuació bonica. Era una paradoxa ensenyar la soledat en públic i, finalment, la gent també va formar-ne part: jo volia estar tranquil en soledat i aprendre a estar tot sol, però la gent no em deixava i crec que va ser únic.
Crec que era una actuació bonica. Era una paradoxa ensenyar la soledat en públic
Com et sents en aquesta nova faceta d'influenciador?
Jo només soc cantant, i potser altres coses. Però influenciador no. Per mi és una acció que acompanya la música, res més.
Com passaves les hores a l'aparador?
Vaig llegir vuit llibres en 13 dies. Llegia i passejava d'un costat a l’altre, com si estigués boig, i ja està. Estava amb mi mateix. Vaig reflexionar, estava tranquil. Vaig llegir un llibre de Joe Dispenza que em va encantar, es diu Deja de ser tu. Vaig llegir un poemari de Mario Benedetti, El sutil arte de que (casi todo) todo te importe una mierda. També vaig llegir poesia, i vaig llegir molt sobre la ment, sobre estar tranquil, sobre estar present. Crec que em va anar bé, en aquest sentit.
Vaig sortir de la botiga i els amics em van dir que havia sortit a les notícies, i vaig obrir TikTok i tenia més de 200.000 seguidors
Et vas tancar a la botiga aquesta primavera passada, no sortiràs de gira amb No te enamores fins a la tardor, però dius que aquest és un disc d’estiu.
Per mi és un disc nostàlgic per escoltar una nit d'estiu. Acaba amb Amor mío, que és un tema per ballar, per estar a la platja. Níguls, que és el primer tema en català que he publicat, em recorda Mallorca, les cales on he crescut. La imatge que tenia al cap mentre escrivia aquesta cançó era l'estiu. No sabria dir-te exactament per què, però és la imatge que jo tenia. Crec que tenia sentit treure el disc a l’estiu, que la gent l'escolti durant les vacances i que a la tardor vinguin a la gira.
Els mallorquins estan sortint de Mallorca perquè ja no s’hi pot viure. Estem perdent la nostra essència i les nostres arrels
Níguls és una cançó de desamor entre una parella, però pel videoclip sembla que també sigui un desamor per Mallorca, un himne nostàlgic per la Mallorca de la teva infantesa.
Per mi la cançó xerra d'una relació a distància... D'enyorar alguna cosa estant fora. El que em passa a Mallorca és que, a part d’enyorar-la molt, perquè visc a Madrid, quan vaig a Mallorca moltes vegades enyoro Mallorca des de Mallorca. L’illa ha canviat molt, amb la massificació turística, i hem de posar uns límits i arreglar-ho d'alguna: els mallorquins estan sortint de Mallorca perquè ja no s’hi pot viure. Estem perdent la nostra essència i les nostres arrels i crec que és important reivindicar-ho. Però la meva única manera d'escriure és fer-ho a partir del desamor. Per això vaig lligar-ho amb una relació a distància.
Crec que amb el mallorquí, amb el català, retrobo la versió de quan era petit.
El tema ha tingut una molt bona rebuda.
Sí, ha anat molt bé. De fet, el 2022 vaig fer una col·laboració amb el Sr. Chen i el Lildami, en què cantava quatre frases en català. A partir d'aquesta col·laboració la gent em deia que havia de cantar més en català. El meu pare és català i sempre em deia el mateix, que he de treure una cançó en català. Aquest últim any he estat més a Catalunya, he viscut de prop la cultura d'aquí i he sentit música en català que no havia sentit mai. Se m'ha despertat alguna cosa que em connecta molt amb la meva infantesa. Crec que amb el mallorquí, amb el català, retrobo la versió de quan era petit. I m'inspira molt el català, perquè musicalment és un idioma nou per a mi. Són paraules que no havia rimat mai, frases que no havia dit. Sí, de moment estic més inspirat en català que en castellà i tinc moltes ganes de fer música en català.
Amb quins artistes t’agradaria col·laborar?
A escala estatal, m’agradaria molt col·laborar amb el Guitarricadelafuente. En l’àmbit català, m’agradaria molt col·laborar amb Oques Grasses. Ara mateix et diria aquests dos, però no se sap mai, soc molt influenciable, escolto un disc i de sobte vull ser aquella persona. Diria que últimament, almenys en aquest disc, la meva màxima influència és Bon Iver i el seu àlbum For Emma, Forever Ago, que té molta guitarra acústica i ambients i que té moltes veus. Crec que ha sigut la meva màxima inspiració recent.
El primer que vaig pensar és que em recordes a C Tangana. Hi estàs d'acord?
Ell és un referent aquí Espanya i és un artista que admiro molt, per tant em sembla bé. Jo crec que no, però si t'ho sembla, perfecte! Em sembla un elogi.
Melodia o ritme?
Lletra!
Arribes a la música a través d’intentar escriure poesia quan eres un nen?
Sí, vinc del rap perquè escrivia poesia, de petit. Per a mi, la lletra és el més important. Vaig escoltar el Porta per primera vegada i em va volar el cap: "Es pot fer música sense cantar!".
El rap sempre és allà, però cada vegada aproximant-te més al pop.
L'evolució ha sigut gradual. El rap a mi m’encanta, però moltes vegades és molt quadriculat i a l'hora de fer música, conèixer altres gèneres m'ha fet créixer. Queda molta d'aquesta improvisació del rap en la música que faig ara, però sí que és molt més pop.
Aquesta evolució també t'haurà fet créixer com a músic.
Soc del tot autodidacte, canto una mica, toco una mica la guitarra i el piano. No te enamores no té col·laboracions vocals, però sí que l'he compost i l'he produït amb el Dani Sabater, que m'encanta el que fa. M’encanta dirigir, orientar com puc els músics. A la cançó "Adrede", les trompetes són del Klaus de Stay Homas i els violins són de la Laura de Las Migas; compartir projectes amb gent que té tanta formació i que toca tan bé, m'encanta i m'inspira moltíssim. Soc una persona que està intentant aprendre sempre.
Estàs nerviós per la gira de la tardor? Quan comença?
A l'octubre. De moment no estic nerviós perquè encara falta molt. Però en tinc moltes ganes, hem format una banda molt més gran que l'anterior. Venen moltes novetats molts instruments nous. Crec que molarà molt.