Sadam Hussein emmordassat i ofegat en formol dins d'una caixa de vidre. O el generalíssim Francisco Franco dempeus, vestit de pulcre militar i en posició de gairebé súplica tancat en una nevera de Coca-Cola. O el rei emèrit Joan Carles I lligat de mans i practicant sexe en una representació esculpida per l'austríaca Ines Doujak. Aquestes són només algunes de les peces úniques que ha anat recollint en l'últim lustre el periodista i empresari Tatxo Benet, fart de veure com aquests diàlegs artístics no trobaven el seu lloc. Tot va començar quan el 2018, ARCO va retirar l'obra Presos polítics a l'Espanya contemporània, de Santiago Sierra i acabada d'adquirir per Benet, i allà al soci fundador de Mediapro se li va començar a encendre la bombeta. Per què no recopilar aquelles obres censurades que havien molestat els poders i ensenyar-les al món?
Cinc anys més tard, de la idea neix el Museu de l'Art Prohibit, ubicat a la casa Garriga Nogués de Barcelona, i que pretén advocar per la llibertat d'expressió a partir de l'exposició d'obres globals que han patit algun tipus de censura, ja sigui política, social o religiosa, i que alguns han volgut marginar del debat públic. "És un museu únic al món", ha manifestat el seu impulsor. Una proposta que, d'altra banda, no ha estat fàcil: les primeres notícies sobre la iniciativa daten de 2020, i el temps s'ha vist obligat a dilatar-se perquè el centre hagi pogut convertir-se en una realitat. "És un museu que s'ha fet molt ràpid i que ha costat molt de fer, portem gairebé quatre anys parlant i discutint de com fer-ho", ha explicat. La col·lecció de Tatxo Benet comprèn més de 200 peces, però de moment només 42 obres podran veure's permanentment en aquest nou espai artístic, una col·lecció que s'anirà actualitzant aproximadament cada sis mesos o un any. Són obres que abracen des de la pintura al gravat, l'escultura o obres audiovisuals, algunes més petites i d'altres més majúscules, i que temporalment van des dels temps de la Il·lustració fins al segle XXI.
El museu no només té una missió divulgativa, si no que també pretén alçar-se com un centre d'estudis de la censura; un espai que contempli les múltiples modalitats del vet i els faci front amb un diàleg entre peça i espectador. Artistes de prestigi internacional s'uneixen en aquests passadissos per denunciar injustícies socials, polítiques o religioses; autors com Ai Wei Wei, Andy Warhol, Robert Mapplethorne, León Ferrari, Pablo Picasso o Gustave Klimt, tots ells de diferents moments temporals, demostrant que la censura mai ha entès d'èpoques, i interpretant temes universals que encara continuen sent motiu de vet, com el desig femení, el plaer sexual, el món queer, la pederàstia al si de l'església o les ideologies dictatorials de tirans i dèspotes.
Tatxo Benet: "Volem que la gent entengui que les obres no són importants per si mateixes, si no per la història que porten darrere"
Dirigit per Rosa Rodrigo i amb Carles Guerra en la direcció artística, el Museu de l'Art Prohibit és un museu per amplificar veus i explicar relats, amb 2.000 metres quadrats habilitats per establir una conversa genuïna entre artista i espectador i amb la voluntat que l'experiència de cada usuari sigui totalment personificada. Tant és així que l'exposició pot veure's en 60 minuts o en 3 hores, perquè la importància no resideix només en els objectes, si no en els relats intrínsecs que explica cada peça. "Volem que la gent entengui que les obres no són importants per si mateixes, si no per la història que porten darrere; per això vam dir de fer un museu en el qual l'explicació de la de l'obra tingués tanta rellevància com la peça", ha afegit Benet, que ha assegurat que continua ampliant la seva col·lecció personal.
L'obra dels presos polítics va obrir la veda
Sobre l'obra dels presos polítics exhibida a ARCO —que no es trobarà en aquesta exposició, ja que encara està cedida al Museu de Lleida, Tatxo Benet ha assegurat que la va comprar abans que fos censurada. Per tant, no es tractaria de la primera obra que va comprar amb la idea de muntar un museu, encara que sí que ja va començar a establir les bases de l'objectiu que el periodista perseguiria poc després: aconseguir el màxim nombre d'obres censurades possibles i exhibir-les en un gran exercici d'antirepressió internacional, també per descobrir els propis llindars de la tolerància humana. La primera peça que Benet va adquirir amb aquesta voluntat expressa de crítica i reflexió va ser Evermust, de Zoya Falkova, retirada d'una exposició al Kirguizistan per ordre del Ministeri de Cultura per ser massa pornogràfica i incompatible amb les tradicions nacionals, en aquest cas, amb la mirada sobre el cos de la dona. La peça és un sac de boxa penjat del sostre que simula la figura femenina.
Entre la quarantena d'obres que es podran gaudir en la seva inauguració, el Museu de l'Art Prohibit acull propostes artístiques com Mao, d'Andy Warhol, que es va vetar a la Xina per suposadament representar el seu líder amb connotacions femenines; La civilització occidental i cristiana, de León Ferrari, vetada per l'actual Papa Francisco quan era bisbe a l'Argentina per representar el Crist clavat en un avió de combat; Con Flores a María, de Charo Corrales, que mostra a la verge mirant al cel mentre es toca el sexe en posició de masturbació; Mc Jesus, de Jani Leinonen, en la que es veu a la mascota Ronald McDonald crucificat; o la popular Not dresses for conquering / HC04 Transport, en què apareix Joan Carles I i l'activista Domitilia practicant sexe al costat d'un pastor alemany. Aquesta obra va formar part de l'exposició La bèstia i el sobirà, i el 2015 va propiciar la dimissió de Bartomeu Marí, llavors director del MACBA. L'entrada al públic general s'obrirà a partir de dijous vinent 26 d'octubre.
