Les esglésies catalanes han patit nombroses destruccions. Santa Maria del Mar va perdre bona part dels seus vitralls originals. Però hi ha dos plafons, l’Ascensió de Crist i el Lavatori dels apòstols, que s'han preservat fins als nostres dies gràcies al fet que van ser aparedats cap al segle XVIII i no van patir les destruccions posteriors. Ara, després d'un procés de neteja, emmarcament i il·luminació, aquests vitralls gòtics tornen a lluir dins el temple com a resultat d'una col·laboració entre la parròquia (Riosta Barcelona), Vitralls Bonet i el Museu d'Història de Barcelona. Es podran veure a l'espai museístic que la parròquia està formant a les tribunes de l’absis, on també es poden veure la marededéu gòtica provinent del portal de Sombrerers i els vestigis escultòrics del desaparegut baldaquí setcentista de l’altar major.
Els vitralls d'una gran església
La basílica de Santa Maria del Mar conté un dels millors conjunts d’art del vitrall de Barcelona. Tanmateix, la major part d’exemplars daten d’època moderna i, sobretot, de mitjan segle XX. L’acció destructora dels primers dies de la Guerra Civil va ser catastròfica per als finestrals de la basílica, ja que el gran incendi que hi va haver va fondrel’emplomat de moltes de les seves vidrieres de colors. Al magatzem de la basílica s’hi van conservar, però, dos plafons originals del segle XIV que s’insereixen de ple en el gòtic lineal. Aquests plafons representen l’ascensió de Crist i el lavatori dels apòstols i, segons els investigadors, son els darrers fragments de vitrall d’època fundacional de la basílica, que han estat preservats atzarosament dels terratrèmols, bombardeigs i disturbis que han perlat la història de la ciutat.
Salvats per un mur
L’estiu de 1922 l’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell estava dirigint, a petició de la Junta d’Obres de Santa Maria del Mar, la restauració de la capella de Sant Salvador. Durant aquest procés es va decidir retirar el retaule de la capella per desemparedar el finestral cegat de damunt de l’altar. En aquell moment aparegueren dos vitralls. Bassegoda va apuntar de seguida que es tractava de vitralls medievals, per bé que algunes parts mostraven indicis d’haver estat restaurats amb tècniques i materials propis del s. XVII. A més, també va assenyalar que la resta de plafons que completaven el finestral presentaven la data 1712. Per tot això es va deduir que els vitralls que s’havien descobert no havien estat aparedats fins, com a mínim, mitjan segle XVIII. Aquests vitralls van quedar aparedats durant la redecoració barroca de la capella, cosa que va permetre que es conservessin intactes fins que es van descobrir l’any 1922.
Del segle XIV
Segons l’historiador Joan Ainaud de Lasarte, els plafons de l’ascensió i el lavatori podrien datar d'entre l’any 1341 —data de dotació de la capella de Sant Salvador— i el 1385 —data de consagració de l’església de Santa Maria del Mar—. El mateix autor va establir certes coincidències estilístiques entre aquests plafons i el vitrall del Calvari avui conservat a la sala capitular del reial monestir de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona, que els investigadors coincideixen a datar, també, en el segon quart del s. XIV. L'any 2000 els plafons van formar part de l’exposició itinerant El vitrall, l’art del color i de la llum organitzada per l’Obra Social La Caixa.