Fa uns mesos, Brendan Gleeson (Dublin, 1955) presentava el Saturday Night Live quan va aparèixer per sorpresa el seu amic Colin Farrell, company de repartiment a Almas en pena de Inisherin, i li preguntava qui havia estat el seu company de repartiment favorit: “l’os Paddington”, responia entre les riallades del públic. El gag confirmava el que ja sabíem: la complicitat entre Gleeson i Farrell, nascuda quan, l’any 2008, van coprotagonitzar Amagats a Bruges, l’òpera prima de Martin McDonagh. Si el cineasta i dramaturg havia tornat a rodar amb Farrell a Set psicòpates (2011), el trio somiava en tornar a reunir-se. En una entrevista recent, McDonagh confessava la seva felicitat quan no es va materialitzar un projecte que havia de reunir els dos actors sense ell. “Em vaig alegrar d’una manera una mica mesquina i egoista”, explicava. “Em sembla molt boig que no hagin repetit fins ara, perquè s’estimen molt”. Tots tres estan nominats als Oscars 2023, que se celebren el proper diumenge 12 de març. A més, el guió escrit pel cineasta ja van guanyar el Globus d’Or.
🟠 Oscars 2023: data, nominats, on veure i tots els detalls de la gala de Hollywood
🟠 Fes la teva quiniela dels Oscars 2023: qui seran els guanyadors dels premis?
“No sé si hagués fet la pel·lícula sense ells”, afirmava un McDonagh que va escriure la història amb Farrell i Gleeson al cap. “Definitivament volia que tornessin a estar junts, però volia viatjar a un territori molt diferent. Amagats a Bruges és, en certa manera, una història d'amor entre els dos personatges, mentre que Almas en pena de Inisherin és com el final d’una relació”. La sòlida amistat de Farrell i Gleeson, amb McDonagh completant el triangle, es respira en cada seqüència d’un film d’atmosfera poètica, que navega entre la tristesa i la melancolia, trufada d’humor negre, i amb el mateix pòsit amarg d’una pinta de cervesa negra. Almas en pena de Inisherin és un relat situat l’any 1923 en un petit poble d’una petita illa a l’oest d’Irlanda, aïllada fins i tot de la Guerra Civil entre germans que massacra el país. En aquest context, coneixerem Colm (Brendan Gleeson) i Páidric (Colin Farrell), dos inseparables membres de la comunitat. Però, d’un dia per l’altre, en Colm ja no vol saber res del que, fins al dia abans, era el seu amic íntim: “Ja no m’agrades, ets massa avorrit”, li etziba. “Deixa’m en pau, no em tornis a parlar mai més”.
Brendan Gleeson, un violinista que difícilment guanyarà l’Oscar 2023
A la trama d’Almas en pena de Inisherin, el personatge de Brendan Gleeson es refugia en la creació artística i posa tots els seus esforços en escriure música i en tocar el violí a la taverna del poble. I amenaça el seu antic amic amb tallar-se un dit cada vegada que li dirigeixi la paraula. Potser l’espectador es sorprengui veient l’habilitat de l’intèrpret irlandès amb l’arc i les cordes, i és que Brendan Gleeson porta tocant el violí des de fa molts anys. De fet, la peça que escriu el seu personatge a la pel·lícula la va compondre el mateix actor. Carter Burwell, l’autor de la banda sonora del film (i d’altres com Fargo o Carol), explicava recentment a IndieWire com va anar la cosa: “en Brendan va proposar que jo escrigués una melodia i que ell en faria una altra, i que ja decidiríem”. Burwell no va arribar a presentar la seva opció, i el tema que sona, i que interpreta Gleeson, és el que va escriure l’actor.
La peça que escriu el personatge de Brendan Gleeson a la pel·lícula la va compondre el mateix actor
No és la primera vegada que el nostre home, que també toca la mandolina, confirma el seu amor per la cultura i la música tradicional de la seva Irlanda natal, i mostra el seu virtuosisme amb el violí a la gran pantalla: ho va fer abans a Cold Mountain, a Michael Collins i a La gran seducció. I més enllà, ha participat en un grapat de discs, col·laborant, per exemple, amb la banda de folk irlandès Dervish. I ha fet gires de concerts per Irlanda amb el banjista Dirk Powell, el gaiter Michael McGoldrick i el guitarrista Francis Gaffney.
Brendan Gleeson està nominat a l’Oscar a millor actor de repartiment 2023, però, malgrat la seva feina impecable, tot apunta a que serà Ke Huy Quan qui aixequi l’estatueta per Todo a la vez en todas partes. En tot cas, el seu personatge a Almas en pena de Inisherin suposa un pas més en una carrera d’una solidesa envejable, que inclou personatges memorables en títols com Calvary (2014) o L’irlandès (2011), totes dues dirigides per John Michael McDonagh, el germà de Martin McDonagh, o d’altres com El general (John Boorman, 1998), The Butcher Boy (Neil Jordan, 1997) o El crimen desorganizado (Paddy Breathnach, 1997).
🟠 La porra de Revers pels Oscars 2023: quines pel·lícules guanyaran?
I que ha anat combinant feines al cinema irlandès amb aparicions a grans superproduccions. Revelat a l’èpica Braveheart (Mel Gibson, 1995), l’hem vist a films com Missió: Impossible II (John Woo, 2000), A.I. Inteligencia Artificial (Steven Spielberg, 2001), Gangs of New York (Martin Scorsese, 2002), El bosque (M. Night Shyamalan, 2004), El Regne del Cel (Ridley Scott, 2005) o Assassin’s Creed (Justin Kurzel, 2016), a banda d’interpretar Alastor ‘Ull-Foll’ Murri a la saga Harry Potter. I una recomanació: no us el perdeu a la segona temporada de la sèrie State of the Union, fent parella amb Patricia Clarkson.