Al Teatre Borràs ahir s'hi va estrenar Ningú et coneix com jo, una obra escrita i dirigida per Roger Peña que serà als escenaris d'aquest teatre fins el 13 de març. L'obra, que ja s'havia representat a Miami, arriba ara a Barcelona per plantejar una reflexió sobre la violència de gènere mitjançant un duel dialèctic entre Míriam Marcet i Xavi Sáez.
Dos personatges, un escenari, un acte
L'acció es desenvolupa, des del principi fins al final, a una sala d'autòpsies. La durada de l'obra és la durada de la conversa entre els dos protagonistes, en Sergi i la Raquel. Tot passarà en una sala d'autòpsies, un espai tancat, fred, estèril, on els personatges s'aniran despullant, físicament i espiritualment. Allò que s'inicia com una comèdia va canviant de to a mesura que avança l'obra. Els personatges pateixen una transmutació progressiva que els durà cap a posicions cada cop més dures. I, al final, un gir inesperat sorprèn a l'espectador. De fet, l'obra es presenta com "Un thriller psicològic, carregat d'humor negre, sexe i violència".
El monstre
L'obra reprodueix l'esquema de la violència de gènere: una escalada progressiva, de tal forma que es tendeix a normalitzar l'agressió. El control deixa pas a la intimidació, la intimidació a la bufetada, la bufetada a l'agressió brutal, l'agressió brutal a la violació... Es procedeix a crea un hàbit de violència, que no fa més que créixer inevitablement fins al clímax final. Amb aquesta obra es vol denunciar que "el desamor es pot convertir en horror i violència [...] qualsevol individu pot amagar un monstre covard, capaç de les pitjors emocions". Una denúncia en tota regla de la violència contra la dona, que coincideix amb la diada del 8 de març, el Dia Internacional de les Dones.
Una aposta arriscada
El guió de Roger Peña parteix d'una situació inversemblant: quan un forense va a realitzar una autòpsia, la dona que és a la llitera s'aixeca. Tota l'obra girarà al voltant d'aquest principi, fins a la sorpresa final. Però la inversemblança del punt de partida pesa com una llosa sobre tot el relat, i sobretot, sobre el gir final. A més a més, hi ha dificultats per combinar els gags còmics amb el to tràgic d'alguns episodis. I això fa que la tasca de Míriam Marcet i de Xavi Sáez esdevingui impossible. El text no té prou força, l'obra no avança de forma natural i els actors llisquen perillosament per situacions poc creïbles i per estranyes sortides de to. La suposada riquesa dels personatges queda, tan sols, en un vernís.
El triplet de Roger Peña al Borràs
Al Borràs, quan acabin les representacions de Ningú et coneix com jo, s'iniciaran les de El recanvi, un altre text de Roger Peña, però en aquest cas amb direcció de Mario Gas. Es tracta d'una sàtira política, sobre un líder sortit del no-res que acaba dirigint un gran partit; tot una reflexió sobre la capacitat corruptora del poder que esdevé, en aquests moments, un text de la màxima actualitat. Fa poques setmanes el mateix Teatre Borràs va acollir una altra obra de Roger Peña, Iaia!. En aquesta obra la seva mare, Montserrat Carulla, es va acomiadar dels escenaris. De fet, en aquesta obra també hi va participar el nét de Montserrat, Aleix Peña Miralles, en tot un homenatge a la veterana actriu.
