Al Museu d'Història de Catalunya, coincidint amb els preparatius de Sant Jordi, s'hi ha presentat el primer tom del còmic Victus. L'obra, basada en la novel·la d'Albert Sánchez Piñol sobre el setge a Barcelona de 1714,  ha estat realitzada per Carles Santamaría, Cesc F. Dalmases i Marc Sintes. L'editorial Norma, emblema de la publicació de còmics al nostre país, ha apostat molt seriosament per aquesta obra: se n'han fet 10.000 exemplars i es pensa en la seva traducció a d'altres llengües per amortitzar la inversió, ja que aquesta adaptació, en tres volums, suposarà un treball de molt temps per part dels tres coautors. En principi s'ha previst el segon volum per al Nadal.

Sense cap escrúpol

Sánchez Piñol està entusiasmat amb el fet que hagin adaptat Victus al còmic. Explica que ell, de petit, era un gran lector de còmics: ha reconegut que als deu anys no llegia ni Tolstoi ni Homer, com alguns intel·lectuals, sinó Mortadelo y Filemón. I ha confessat que la seva porta d'entrada a la literatura va ser un còmic regalat per La Caixa i, més endavant, les Joyas Ilustradas Juveniles, una col·lecció de grans obres de la literatura universal adaptada al format TBO (un nom que Piñol reivindica). I ha recordat que, per als antropòlegs com ell, la cultura no és un mecanisme d'exclusió (com ho és per a les elits) sinó el llegat que una societat decideix transmetre a les generacions futures. I assegura que el còmic, en aquest sentit, ocupa un lloc central a la nostra cultura.

L'adaptació

Carles Santamaría, director del Saló Internacional del Còmic, va ser l'impulsor d'aquesta iniciativa. Ell ha estat l'encarregat, també, de l'adaptació de la novel·la. Els dibuixos han anat a càrrec de Cesc F. Dalmases, i Marc Sintes els ha pintat. Santamaría ha fet un esforç molt gran de documentació, per tal de reproduir els vestits, els mobles, els edificis, els uniformes... El resultat ha estat un còmic d'estil clàssic (potser excessivament), estrictament fidel al text de la novel·la. 

El perquè d'un còmic

Sánchez Piñol s'encarrega, al pròleg, de deixar ben clar el perquè fer una novel·la (o un còmic, en aquest cas) a partir de la història de l'11 de setembre de 1714. Assegura que res pot ser de més èpic i de més narratiu que un setge militar. I assegura que el setge de 1714, en què una Barcelona amb pocs recursos es va enfrontar amb un exèrcit professional molt superior, és, de fet, una epopeia universal. En aquest sentit, l'autor i els editors n'estan convençuts que la història és perfectament exportable.

Un Martí de Zuviría en colors

El primer volum de Victus cobreix, bàsicament, el període de formació de Martí de Zuviriía amb Vauban, la seva preparació a la professió d'enginyer militar i la seva incorporació a l'exèrcit borbònic.  Són els anys d'iniciació de Martí, no només professional, sinó també sexual i amorosa. En realitat, la major part del tom és la preparació de les històries que apareixeran posteriorment. Aquí es donen a conéixer els personatges emblemàtics de la novel·la: el nen, el nan, Amelis, Villarroel, el duc de Berwick...

Victus per a un nou públic

En format llibre, Victus ha venut 240.000 exemplars. Això suposa un nivell de vendes altíssim, al nostre país. Però, sens dubte, un llibre de 600 planes no és accessible a bona part de la població, que no llegeix habitualment i encara menys textos tan llargs. Sens dubte, el còmic pot ajudar a arribar a nous públics. Però realment, per popularitzar el text i per donar-lo a conéixer internacionalment, allò idoni seria una pel·lícula. Les negociacions per fer-la ja estan en marxa.

Victus, el còmic.

Una editorial emblemàtica

Norma és la gran editorial catalana especialitzada en la publicació de còmics. No només ha permés l'arribada d'obres emblemàtiques del còmic, sinó que també ha realitzat una tasca encomiable de suport a les produccions pròpies. L'adaptació de Victus és una de les apostes fortes de l'editor.