Les clàssiques revistes de viatges solien anar acompanyades de fotografies de postal, que intentaven reflectir, sobretot, la magnificència dels paisatges. La imatge, ben sovint, val més que mil paraules. Però si la fotografia és ideal per reflectir l'espectacularitat dels paisatges, la il·lustració té una gran força per expressar vivències, sentiments, frustracions... Hi ha reporters que dibuixen els seus viatges, i d'altres que col·laboren amb il·lustradors per reflectir millor els seus viatges i ampliar el públic de les seves cròniques. Ara es publica una antologia de cròniques viatgeres dibuixades: Viajes dibujados, que porta com a subtítol 14 historias ilustradas de viajes sin ficción. Es tracta d'una aventura editorial empresa conjuntament per Altaïr Magazine, referent de les revistes de viatges de casa nostra, i Norma Editorial, la més gran editora de còmic catalana...

Viajes dibujados   Altair   62 63   Peter Kuper

Azul intenso y apuntes de México. Peter Kuper.

Viatges rutinaris

A més d'una introducció i d'una conclusió on es planteja la relació entre il·lustració i viatge, i d'una reflexió sobre el viatge cap enlloc d'Amanda Mijangos, Dibujos animados ens porta per viatges d'allò més diversos. N'hi ha algun, com el viatge a Florència de Sarah Glidden, en què es planteja com fer el turista quan no es vol fer el turista. O Azul intenso y apuntes de México, de Peter Kuper, que narra un viatge bastant estàndard d'un ciutadà dels Estats Units al país veí del Sud, o fins i tot La lengua de Berlín, de la libanesa Zeina Abirached, en què parla de la seva conflictiva relació amb la llengua alemanya.  A Paisajes, de Tyto Alba i Gabi Martínez, el primer traspassa a dibuixos el viatge que va fer el segon per Austràlia a la recerca d'un mala, un petit marsupial en perill d'extinció. Aude Picault ens porta fins a la Patagònia, però en canvi Pere Joan i Agustín Fernández Mallo expliquen la història d'una petita escalada, al Central Park de Nova York... 

Viajes dibujados   Altair   151   Aude Picault

Un paréntesis patagónico. Aude Picault.

Als confins del món

Però també hi ha viatges a destins poc freqüents. Un viatge per dins de Beiruth en transport públic amb el que Barrack Rima y Christophe Dabitch expliquen la divisió social libanesa. Una incursió al camp de refugiats de Domiz, al Kurdistan iraquià, d'Olivier Kugler, en què ens retrata les vivències d'alguns dels internats en aquest indret. Carla Berrocal adapta una crònica d'un viatge de Martha Gellhorn a Rússia en ple període soviètic. Mario Trigo il·lustra una crònica de Xavier Aldekoa sobre el Sudan, en què s'explica la història d'unes dones que fugen de la guerra. I Susanna Martín, a Siempre con vos, fa un reportatge de màxima actualitat sobre la revolta civil nicaragüenca contra el govern de Daniel Ortega. I fins i tot hi ha un apartat que no es refereix pròpiament un viatge, sinó la història d'un motí viscut pel dibuixant Ramón Esono, empresonat pel govern d'Obiang Nguema per les seves il·lustracions, a la presó de Black Beach de Malabo, a la Guinea Equatorial.

Viajes dibujados   Altair   107   Olivier Kugler

Domiz. Olivier Kugler.

Estils diferents

Tots els capítols d'aquesta revista-llibre tenen en comú establir una relació entre la crònica de viatges i la il·lustració. Però la relació entre ambdues és molt diferent en cada apartat. En alguns casos, com el de Sussana Martín, la imatge ocupa un lloc bastant clàssic, com a simple complement del text (o fins i tot com a senzills croquis de recordatori d'una vivència). En d'altres hi ha una profunda feina de guió per convertir un text inicialment pensat per no dur il·lustracions en un relat en format còmic (com és el cas de Mario Trigo i Xavier Aldekoa). En d'altres, el text és un simple acompanyament, que contextualitza els dibuixos de l'artista, que són allò més rellevant, com en el cas d'Aude Picault. I hi ha casos en què la història s'ha muntat com a còmic, directament, com en la col·laboració entre Pere Ortín i Ramón Esono...  El llibre demostra, sens dubte, la capacitat que té la il·lustració per maridar-se i complementar l'escriptura en un relat de viatges. Ara bé, els resultats són desiguals: no hi ha sempre una exitosa combinació de formats.

Viajes dibujados   Altair   131   Ramón Esono

Dimbo Dimbo. Ramón Esono i Pere Ortín.

Un viatge que va més lluny

Amb aquest número especial, Altaïr Magazine assumeix un gran repte, doncs escapa al format habitual i fa una edició amb tapa dura, de luxe, que potser no plau els lectors habituals però que pot atreure nous públics. Sens dubte, amb aquesta publicació se'ns obre la porta a una altra forma de veure al món, que en certs aspectes té avantatges clars respecte al documental, a la crònica periodística o al llibre de viatges. Viajes dibujados és una aposta per un format de futur, que sens dubte cada cop formarà més part de la cultura viatgera dels ciutadans. El món del viatge sens dubte acabarà ficat, en certa mesura, al món del còmic. Ara cal veure com...

 

Foto de portada: Paisajes de Tyto Alba i Gabi Martínez.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat