La llibreria Taifa plena a vessar. En els temps que corren és una novetat agradable. I més agradable encara que la gent estigui eufòrica (de fet, molts duen unes copes de més, i alguns carreguen a mà les llaunes de cervesa). És la presentació de Los del Sud us matarem a tots, de Valero Sanmartí. Es tracta del segon llibre d'un personatge famós pel seu blog, "Jo només follo a pèl". Valero té gairebé 10.000 seguidors a Twitter. El seu compte es caracteritza per agudes boutades: "Jo fins que apago per tercera vegada la tertúlia d'en Basté no sóc persona" o "Espero morir-me abans que en Guardiola, perquè si amb en Cruyff ja us poseu així...". Gràcies a la popularitat de l'autor, el llibre ja és un fenomen abans que ningú l'hagi llegit.

Un futur molt negre

L'acció de Los del Sud us matarem a tots es situa a la Catalunya futurista. El 2032 Catalunya ha estat absorbida per l'Estat andorrà i com bona part del planeta ha quedat destruïda per una hecatombe. Però Barcelona, protegida per la seva capa de pol·lució, esdevé una mena de paradís turístic massificat, vetat als catalans ("això ja és el que ha fet Barcelona durant aquests anys", puntualitza Sanmartí). Un món delirant, en què hi apareixeran personatges ben coneguts de la Catalunya actual, des del cuiner Ferran Adrià o el cantant Gerard Quintana fins al cineasta Albert Serra o l'economista Sala-i-Martín. I habitualment no en sortiran gaire ben parats.

Des del Sud

Sanmartí juga contínuament amb la provocació. De fet, Los del Sud us matarem a tots ja avisa, amb el seu títol i amb la seva portada. A la portada hi figura una bandera catalana empeltada de bandera confederada. L'autor, que afirma ser de Flix, manifesta la seva identificació amb un Sud que se sent discriminat pel Nord: "No tenim cap por de portar la guerra a casa nostra perquè el foc i les bombes no l'empitjoraran", assegura ja al pròleg. El seu odi es concentra en Girona, "capital espiritual de Catalunya". I descriu els seus "carrers enjoiats i cars, tan cars, tan i tan cars, que ni s'hi aproparen els pelacanyes de les Espanyes, ni els joves de famílies humils, ni els turistes de baixa estofa". També retrata Vic, que compta amb "la supèrbia gironina, el refinament dels pagesots de Lleida, la manca de carisma de Tarragona i la idiotesa dels barcelonins. El pitjor de cada casa". Els vigatans, "tants anys d'amuntegar verros i assassinar-los en massa per convertir-los en botifarres els van convertir en uns psicòpates solitaris sense emocions ni escrúpols". La seva aspiració, convertir la seva ciutat "en la Salamanca o el Toledo de la Catalunya sobirana". En canvi, Valero no té cap problema amb Barcelona, "perquè tothom la menysprea".

Tocs genials

Valero presenta en alguns moments del llibre la seva sàtira més despiadada. Recorda la "proverbial inclinació [de Catalunya] per rebre totes les hòsties que se sortegen a la Loteria de la Fatalitat" i inventa el lema: "La terra per a qui la contamina". Es burla de l'afició de Ferran Adrià a participar en els mitjans de comunicació pontificant sobre tot, i ho anomena "Bullipèdia". Però les seves crítiques més ferotges les reserva per a la cultura catalana "que no deixa de ser entreteniment". TV3, la Bibiana Ballbé, l'Institut d'Estudis Catalans, els Catarres...: tots els emblemes del món cultural català són ridiculitzats en les pàgines del llibre. Parla de l'art contemporani "carregat de xerrameca destinada a convèncer els rics i les institucions i deixar la resta del personal totalment fred". I descriu un Jordi Bilbeny que emprava màquines del temps, "per viatjar al passat, segrestar personatges com Shakespeare, Franco o Ciceró, i portar-los cap al seu bastió per torturar-los i rentar-los el cervell fins a convèncer-los que havien nascut a Matadepera".

Camí trillat

Los del Sud us matarem a tots segueix el model literari de "Tria la teva aventura". S'organitza en capítols breus i a la fi del capítol el lector pot triar entre dos possibles evolucions de la història: En funció de com vulgui que continuïn els esdeveniments, serà redirigit a una pàgina o altra del llibre, on enllaçarà en un determinat capítol. L'editor assegura que així, en un sol llibre, hi ha 36 possibilitats diferents de recorregut. La veritat, òbvia, és que algun d'aquests recorreguts són extraordinàriament curts i poc imaginatius. La majoria dels altres tenen una trama pueril i poc coherent. En realitat Valero Sanmartí ha inventat la sopa d'all. Aquest tipus de llibres es van començar a fer als anys 1970, i en les dècades dels vuitanta i dels noranta es van popularitzar molt en literatura juvenil. I si han passat de moda és perquè s'ha demostrat que era un invent fallit. Si ja és ben difícil fer una trama bona, fer-ne 36 de bones és una missió impossible. I en aquest cas, és clar que no s'aconsegueix. De fet, sembla que a Valero Sanmartí, la trama li dóna igual: tan sols l'usa per colar gags còmics. Però el lector potser sí que la troba a faltar.

Ni modèstia, ni pudor

Valero Sanmartí no té falsa modèstia, ni tampoc veritable. En la novel·la un dels protagonistes és Valero Sanmartí. I el Valero Sanmartí de la novel·la en un punt determinat afirma "M'encanta repetir els meus textos". I ho demostra. En realitat, bona part de l'obra és consagrada a glossar la importància de la figura de Valero Sanmartí en la literatura catalana. Es defineix com un autor que "aconseguí certa repercussió (...) amb uns escrits difosos per Internet que barrejaven crítiques furibundes als símbols i la supèrbia del nacionalisme català amb un menyspreu generalment silenciós cap a la idea d'Espanya". Tot plegat, "producte d'un ego inflat pel consum indiscriminat d'estupefaents, especialment de cocaïna". Però, segons el mateix Valero, la seva narrativa inclou alguna cosa més: "Acudits de polles. Molts i molts acudits de polles".

Literatura per a fans

Que Sanmartí té seguidors, és obvi. El ple de la llibreria Taifa en la presentació de l'obra n'era la prova palpable. I això que un rètol, penjat a diversos punts de la llibreria, avisa que certes persones no hi serien tolerades. A la llista hi figurava, en primer lloc, Carles Puigdemont, però també la Pilar Rahola, els posseïdors d'una Nespresso, i fins i tot el poeta Carles HacMor, recentment mort. Tampoc eren ben rebuts els que anaven a buscar una signatura del seu escriptor favorit. Un altre cartell ho deixava ben clar: "Si voleu un llibre signat aneu a vore l'Albert Espinosa al xiringuito de Planeta  durant lo Sant Jordi".

Anònim mediàtic

El millor de tot és que ben pocs saben si Valero Sanmartí va assistir a la presentació del llibre. Perquè en realitat "Valero Sanmartí" és un pseudònim. Qui va dirigir el públic a la Taifa es presenta com "el becari" de Sanmartí. I, tot i les fallades dels micròfons i d'incomptables problemes tècnics, va animar l'espectacle magníficament. Va fer corejar al públic, entusiasmat, consignes com "Mort a Puigdemont!", "Foc a l'Institut d'Estudis Catalans" o "Visca Port Aventura!". Va aconseguir que els assistents bramessin, amb la música de Doraemon, un cant d'invenció pròpia: "Som els quillos/ de Catalunya. / Amb poc esforç / Girona arrasarem. / I també Vic / i Barcelona / i la Vall d'Aran / i tallarem la cabellera / de Carles Puigdemont". I finalment, es va treure la xorra per satisfer les ànsies del públic.

Compres en família

És molt possible que aquest llibre tingui molts lectors. Probablement l'èxit a les xarxes de Sanmartí acabi repercutint en un alt nombre de vendes. I això que Sanmartí, obertament, afirma que molts dels seus seguidors creuen que ell simpatitza en coses que ell no comparteix. A la presentació, el seu "becari" va burlar-se dels molts membres del públic que havien votat la CUP o a Ada Colau. Va ser molt aplaudit... Sanmartí és tot un fenomen mediàtic.