Els universitaris que ho desitgin podran estudiar en un projecte integrat que els durà per 5 països europeus, de tal forma que rebran una formació integrada i plurilingüe, si qualla un projecte que està impulsant la UB amb quatre d'altres universitats europees.  "Volem que un estudiant, durant la seva carrera, passi per diferents campus, i que ho faci de la forma més fàcil, sense les dificultats legals i administratives que hi ha ara", ha explicat el rector de la UB, Joan Elias. "No es tracta d'un Erasmus avançat, es tracta d'una altra cosa", argumenta el rector (més tard s'indicarà que els alumnes d'aquest projecte passaran per un projecte curricular integrat i que hi haurà una profunda renovació pedagògica). Però ara per ara la Charm University encara no té entitat legal. De fet, si el projecte és avalat per la Unió Europea, podria entrar en funcionament aviat, tot i que les dates no estan clares. Els alumnes es matricularan en principi a una universitat però dins el projecte europeu, el que garantiria la seva mobilitat per tots els centres adscrits.

La integració europea des de les universitats

Cinc importants universitats europees, el Trinity College de Dublín, la Universitat de Montpellier, la Universitat d’Utrecht, la Universitat Loránd Eötvös de Budapest i la Universitat de Barcelona han decidit unir-se per tal de crear una universitat europea. I han signat l'acord fundacional avui, al rectorat de la UB, a la barcelonina plaça de la Universitat. Responen així a les consignes de la Unió Europea, que advoca per la creació d'universitats europees i que ha impulsat una convocatòria específica destinada a crear xarxes universitàries continentals, les anomenades universitats europees, amb 30 milions d'euros de finançament, de la que aquests cinc centres esperen beneficiar-se'n.  La candidatura es presentarà davant les institucions europees al febrer i es fallarà a finals del proper curs. Els 5 centres implicats en el projecte saben que és difícil obtenir finançament: es calcula que del centenar de projectes que es presentaran tan sols mitja dotzena podran rebre els fons europeus. Però els 5 sol·licitants d'aquest projecte presumeixen de ser 5 universitats potents i antigues, però molt diferents: de l'Est i de l'Oest, i del Nord i el Sud del continent. Creuen que la UE apostarà pel seu projecte a desgrat de les dificultats derivades d'un nombre tan alt de candidats. Malgrat tot, les cinc universitats s'han compromés a continuar treballant si no tenen suport per postular al projecte europeu l'any proper. N'estan segurs que el futur passa per la integració.

Una aliança temàtica

Aquest projecte universitari té com a objectiu prioritari, segons el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias, "reconciliar la humanitat amb el Planeta" i tindrà com a prioritat la sostenibilitat i la discussió sobre els Objectius del Mil·leni. Ha afegit que serà molt sensible a la diversitat lingüística, fins i tot envers les llengües menys majoritàries. En el fons, tal i com ha reconegut Elias, aquesta iniciativa té una doble vessant: més enllà del projecte acadèmic, de modernització i integració de les universitats, compta també amb un objectiu polític: impulsar el sentiment de ciutadania europea. "Dissenyem idees originals, projectes bojos, sobre com ha de ser la universitat del futur" apunta Joan Elias, rector de la UB. "Fem el que ens demanen les institucions europees, ser creatius, explica Patrick Caron.

Incògnites sobre el finançament final

Un dels grans problemes dels projectes de mobilitat és el finançament. De fet, el programa Erasmus, el major programa de mobilitat estudiantil, ofereix unes beques extremadament minses, el que fa que bona part de l'estada dels alumnes a l'estranger vagi a càrrec d'ells mateixos o de les seves famílies (el que implica que els alumnes més pobres queden exclosos d'aquestes iniciatives finançades amb diner públic). Si entra en funcionament l'aliança Charm, sembla ser que la Unió Europea financiaria la mobilitat dels estudiants (no s'ha aclarit en quina mesura) en els primers anys, però caldria estudiar "com dotar de sostenibilitat al projecte". Més enllà de la millora acadèmica que pot suposar aquest projecte i de la consolidació del sentiment europeista, no està clar el funcionament de l'aliança des d'un punt de vista de la universitat pública.