La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és una de les universitats espanyoles amb més nombre d'indicadors de més rendiment (un total de 24), segons el Rànquing de la Fundació CYD, que analitza 22 àmbits de coneixement i 2.235 titulacions, i en el qual participen les 50 universitats públiques espanyoles i 32 de privades.

L'UAB comparteix el lideratge del rànquing amb la Universitat de Navarra (UNAV), i també apareixen altres Universitats catalanes com la Universitat Pompeu Fabra (23 indicadors de més rendiment), les de Girona, Barcelona (19), Rovira i Virgill, Ramon Llull i la Politècnica de Catalunya.

A nivell estatal, destaquen la Universitat Carles III de Madrid (21), l'Autònoma de Madrid i Deusto (amb 20 cada una), la Pontificia de Cometes i Mondragon Unibertsitatea (amb 18 cada una), la València-Estudi General (14) i Politècnica de València (13), que obté el mateix nombre d'indicadors de més rendiment que la Politècnica de Madrid.

De les 15 universitats més ben situades en aquesta classificació, deu són públiques i cinc de privades, i totes es reparteixen en cinc comunitats autònomes: Catalunya, Comunitat Valenciana, Madrid, Navarra i País Basc.

Del rànquing es desprèn que les universitats amb menor rendiment relatiu --és a dir, aquelles que tenen més indicadors en el grup de menor rendiment--, es troben la Universidade Da Coruña, la Politècnica de Cartagena, Valladolid, Jaén i Las Palmas de Gran Canària.

"No podem ni volem respondre a la pregunta de quina universitat és millor, perquè no es pot donar una resposta unidimensional", ha explicat el director del rànquing, Martí Parellada, durant la presentació aquest dimecres dels resultats, que tenen per objectiu que "serveixi per a la gestió de les universitats i orientar la seva activitat amb la màxima informació possible", segons Parellada.

Per la seva part, el vicepresident de la Fundació CYD, Francesc Solé, ha destacat que les universitats espanyoles han "resistit" després d'anys de falta de recursos financers. "En un moment determinat en el qual han caigut els recursos de la universitat i hi ha hagut normes com la impossibilitat de la substitució del professorat, en aquesta situació el raonable és que la universitat hagués anat per enrere de forma notable", ha subratllat Solé, apuntant que juntament amb l'augment de finançament, la millora de l'autonomia de les universitats podrien millorar els seus rendiments.