Aquesta gent que abans que preguntis, ja t'ha dit de què penca. On viu. Quins grups li molen. Que té un cercle al seu voltant on tothom escolta. O ho fa veure. Parla amb un entusiasme envejable: pot ser que pensis que és un flipat. Però és maco, t'acabarà caient bé. No li demanis moderació: mai no sabrà quan t'està atordint. "Avui degustarem un menjar avantguardista. Tinc fe en què a tothom li provarà bé". No hi ha hagut ningú avantguardista que vengués avantguarda. Fins avui. El que parla és Triquell (vídeo en el link de dalt). És un noi de vint-i-pocs, amb estudis en ADE i Pedagogia, membre de la banda Alter Soma i finalista del concurs Eufòria. Diuen que va ser l'homme fatal del talent de Tv3. I un cigar amant del mainstream (U2 o Mika, grans ostentacions vocals en aquest últim) i del maleïdisme (va cantar Ull per ull d'Adrià Puntí).

Quan va acabar el certamen, va publicar la carrinclona Road trip, so lofi impostadíssim, "living en una road trip, direcció tranquil·litat". Res, enamorat d'allò seu, però la cosa no aniria a més. Va ser la primera publicació al costat d'Arnau Vallvé, bateria de Manel, a la producció. S'anirien coneixent, es tornarien bojos? El tema anava acompanyat també de Jugular.

Hem tardat dos mesos a dilucidar, des de l'estrena d'aquest segon single, si aquest posat de seguretat/fragilitat, preparada amb xerrameca i excentricitat (entre Tino Casal i el cantant d'Imagine Dragons) era cuirassa, una closca buida, o si hi havia una mica més. Una mica més hi havia d'haver, perquè Jugular és una genialitat o la boutade més gran de la història. I la balança, amb les escoltes, s'inclina més cap al primer: el text podria haver-lo firmat el Guillem Gisbert en persona (no diu res per si mateix, però té un ritme terrorífic): rimes consonants a mansalva. Però pam, pam, pam. La cançó no camina, corre.

I la música? Una mescla entre els referents mainstream ja citats amb l'atmosfera de Nightcrawler, revivalera, però també pop (Kavinsky), amb una tornada spoken que et trepa el cap, i després un meravellós pont digne de M83, de Justice, de pop electrònic aclaparador. Per al maig s'espera el seu primer disc. Només allà sabrem realment si l'avantguarda va arribar per quedar-se o era un anunci marketinià, de capelleta entre amics.

TRIQUELL
Jugular
7