Ni la pluja ha pogut esgarrar l'emotiu final que tenia previst el Mercat de Música Viva de Vic 2025. Una edició que venia marcada per l'inici d'una nova etapa, l'encapçalada per la triada directiva formada per Joan Rial, Jordi Casadesús i Rubèn Pujol, relleu a l'equip que durant 14 anys va modelar la fira osonenca amb l'enyorat Marc Lloret com a timoner del projecte. Per això, el concert que Mishima, la banda de la qual Lloret n'era el teclista i que no havia tocat mai al Mercat mentre Lloret en va ser el director, van oferir ahir al vespre entre aigua i trons (tot i que el temporal va minorar durant bona part del bolo) era alguna cosa més que una simple cloenda a una de les edicions més exitoses del MMVV (l'organització estima que aquest 2025 han congregat unes 146.000 persones al llarg dels cinc dies de mercat). Era també un record i homenatge a aquell paio sempre elegant que vestia d'arranjament i harmonies les creacions de David Carabén.
Aniversaris i banderes
El Mercat, però, era el dimecres (i dijous, divendres i dissabte) i no es van comprar nespres, però sí que es va poder gaudir en primícia de les noves cançons de Ferran Palau. El catedràtic de pop metafísic acaba d'enllestir el seu pròxim treball, disc que durà per títol Aniversari Feliç, i que es publicarà el pròxim mes de gener. Un àlbum de declinació introspectiva i una musicalitat reduïda a la mínima expressió. Cançons nues sense més acompanyament que la guitarra del seu inseparable Jordi Mates, i les cordes i els vents de Bruna González i Marcel Ibaier. Va ser només un tastet, a l'Auditori J. Maideu - L'Atlàntida prou per a intuir que serà un dels discos destacats de la pròxima campanya. El mateix dimecres, en el seu cas a la Carpa L’Atlàntida, vam retrobar-nos amb Mazoni. Quatre anys després del seu últim treball i una crisi creativa superada, l'empordanès descobria Banderes per daltònics, treball que ens el retorna reivindicant-se com el que sempre ha estat, un dels millors compositors de cançons de pop del nostre país. El gran concert de dimecres, però, va ser el de Rocío Márquez. La cantaora andalusa, amb només dues guitarres i una escenografia minimalista, va transformar la sala de l’Atlàntida en el llenç sonor sobre el qual pintar els temes de Himno Vertical, un disc inspirat en el poemari Poesía Vertical de Roberto Juarroz. Cada nota era un gest de dol i memòria, una manera de reconciliar-se amb absències estimades. Pura bellesa.
Dijous va ser una jornada dedicada a les propostes emergents i als convidats arribats d'altres punts del sud d'Europa. Sensacionals Juventude, Sanguijuelas del Guadiana, Fidju Kitxora; meravellosos Capitao Fausto, grup referencial de l'indie portuguès que va fer trotar el públic de la carpa de l'Atlàntida amb el seu pop de textures sintetitzades i aroma vuitanter. Pur encant i elegància. L'endemà, divendres, el Mercat va envair un dels seus espais més emblemàtics, la Plaça Major de Vic, escenari que va inaugurar l'eufòric Triquell. Nit de cartell imperdible amb Maria Arnal portant a escena Ama, un espectacle on veu, cos i intel·ligència artificial es trobaven en una simbiosi sorprenent. Acompanyada de cinc ballarines i d’elements pregravats, Arnal va explorar les possibilitats d’una tecnologia que pot ser alhora temuda i fascinant, clonant la seva veu per crear instruments impossibles. Musicalment, el que serà el primer treball d'Arnal en solitari, disc que conceptualment recrea la història de les dones de la seva família, bascula com a una declinació més pop, molt probablement propiciada pel treball a la producció que han fet Alizzz i Pau Riutort. La nit va terminar amb La Ludwig Band. Són el grup del moment de l'escena musical catalana, i ho van tornar a demostrar amb un concert en què, a més a més, van presentar alguns dels temes que conformaran el seu pròxim disc, treball que veurà la llum el pròxim 2026.
Tots els concerts són homenatges
Dissabte la plaça Major va ser l'estudi des qu 31 FAM van entre el seu darrer disc, R31. Amb un dels espectacles en directes més ambiciosos mai modelats per una formació catalana, els sabadellencs es van refermar com el nom més rellevant i capital de la música urbana a casa nostra. Si això de La Bandi del Pati existeix, ells són els amos de l'esbarjo. I del trap, el rap i reggaeton del 31 Fam amb pop de tons clàssics d'uns clàssics com Sidonie, que, retornant a un Mercat de Música Viva que sempre els ha acollit amb els braços oberts, van oferir un dels concerts més especials de la seva història: el de la presentació en directe del seu primer disc íntegrament en català, Catalan Graffiti. La banda va oferir un concert vibrant, emocionada de retrobar-se amb el públic després de més de vint anys de trajectòria, i amb la sensació d’alliberament que suposa explorar un nou idioma sense perdre l’essència del seu so.
"En realitat tots els concerts que fem de Mishima són homenatges al Marc, perquè estan plens d'arranjaments seus", confessava David Carabén a l'ACN abans de pujar a l'escenari de la plaça Major de Vic. Pocs minuts després, els barcelonins, una de les bandes que mai defrauden en directe, van protagonitzar una actuació en què van reviure un repertori curull de ja clàssics del cançoner pop català contemporani. Ahir al vespre a Vic, encara que eren les últimes notes que sonaven enguany, tot va tornar a començar