Escriptor d'èxit des dels vint i pocs anys i apòstol d'un nou periodisme, pare de la novel·la de no ficció, icona cultural i celebritat estimada per la càmera dels fotògrafs, convidat imprescindible a les millors festes, confident de l'alta societat... Truman Capote (Nova Orleans, 1924-Los Angeles, 1984) ho va arribar a ser tot a la Nova York del seu temps. Però, amb la publicació dels primers fragments de Pregàries ateses, la que havia de ser la seva gran novel·la, on deixava entreveure algunes de les vergonyes més inconfessables i de les tafaneries més privades de la beautiful people que fins llavors havia freqüentat, les portes de les grans mansions de Nova York on havia triomfat amb el seu histrionisme i la seva llengua afilada es van tancar i els telèfons van deixar de sonar.
The Capote Tapes, el documental dirigit per Ebs Burnough, ex assessor de la primera dama Michelle Obama, i estrenat a Filmin, gira al voltant de la novel·la inèdita de l'autor d'A sang freda, per traçar l'ascens, regnat i caiguda als inferns d'aquell noiet amanerat, més aviat escarransit i baixet nascut ben lluny d'una gran ciutat on va regnar a força de talent, enginy, brillantor i una màscara que es va crear per superar tots els contratemps d'una vida aparentment gens fàcil. Fill del Sud dels Estats Units de l'època més dura –la seva millor amiga era Harper Lee, autora de Matar un rossinyol– havia estat criat per unes ties, després que la seva mare se'n desentengués.
Una mare que va somiar en ascendir socialment a Nova York, casant-se amb el senyor Capote, de qui Truman en prendria el nom, renunciant al Persons patern, però que s'acabaria suïcidant quan el fill, que havia començat com a noi dels encàrrecs a The New Yorker, començava la seva carrera d'èxit, amb Altres veus, altres àmbits, una obra de caire autobiogràfic obertament gai en temps d'armaris ben tancats. Aquesta mare absent, d'alguna manera, inspiraria Holly Golightly, la protagonista de Desdejuni a can Tiffany's, per sempre més immortal gràcies a Audrey Hepburn.
Pregàries ateses: una venjança contra l'alta societat de Nova York
Qui sap si totes aquestes frustracions personals i familiars envers els triomfadors, els que ho havien tingut sempre tot fet, els rics des del bressol i els amos de la ciutat, van ser al darrera de la venjança ordida per l'escriptor contra els seus antics amics, els rics i famosos de la Gran Poma. Una venjança, però, que no va saber calcular bé i que el deixaria sol i desemparat. O potser és que estava condemnat a fer mal als qui havia estimat. En aquest sentit, el documental també fa referència a la tèrbola i equívoca relació amb Perry Smith, un dels assassins de la família Clutter, que li va servir per escriure la seva obra mestra, A sang freda, però a qui va acabar desitjant que pengessin per poder acabar un llibre, escrit en part a Palamós.
Fos com fos, les dames de les grans famílies –els seus cignes, com les anomenava– que fins llavors havien buscat la seva companyia i complicitat, ofeses li van retirar la paraula i es va convertir en un pària social en plena decadència, que s'arrossegaria de plató en plató, cada vegada més alcoholitzat, però assegurant que acabaria una novel·la "pòstuma" que bé ell acabaria o seria ella que acabaria amb ell. El cert és que el destí final del manuscrit de Pregàries ateses continua sent un misteri. Com els de la mítica pel·lícula Un cadàver a les postres, la sàtira sobre el món dels detectius escrita per Neil Simon, que Truman Capote va protagonitzar... com a víctima.
El documental, gràcies a les entrevistes a amics, enemics i col·legues de Capote –de Lauren Bacall a Normal Mailer– gravades en cintes magnetofòniques per George Plimpton, animacions i noves a converses amb persones que el van tractar de prop o que coneixen la seva obra, permet traçar el retrat rere la màscara, perfectament creada i triada, de l'amfitrió del ball de màscares més memorable de la història de la ciutat de Nova York. Algú que des que era un nano d'Alabama va buscar ser estimat i sovint només va esdevenir una mena de bufó pel gaudi dels altres. Entre les noves cares que aporta el documental d'un dels escriptors més brillants de la literatura americana, la que aporta Kathy Harrington, filla d'un dels seus darrers amants, a qui va afillar i introduir en societat.