Durant aquells mesos de confinament que ara ja semblen llunyans, molts vam aprofitar per explorar els nostres hobbies i dedicar temps a coses que ens agraden, com fer pa, escriure cançons o començar una rutina d’exercicis físics. En el cas de Robert i Michelle King, el que els apassiona és escriure sèries. Així, confinats junts a casa, treballaven en els guions de la cinquena temporada de The Good Fight i en la segona d’Evil quan, inspirats pel que passava al món, van tenir una nova idea: The Bite.
Una sèrie diferent
Aquest drama satíric presenta a dues veïnes passant els seus respectius confinaments. La Rachel és metge i atén els pacients per videoconferència mentre intenta salvar el seu matrimoni amb el seu marit Zach, que està a Washington treballant en un Centre pel Control de Malalties. Al pis de dalt, la Lily fa sessions de dominatrix per clients a través de la pantalla i ha escrit un llibre sobre les seves experiències que l’obligarà a sortir de l’anonimat. Els conflictes personals de totes dues, però, quedaran en un segon pla quan descobreixin una nova variant de la Covid-19 que converteix les persones en zombis.
El segell dels King és evident en la perspicàcia per fer comentari de l’actualitat, que ja havien demostrat a The Good Fight, i en la capacitat de mesclar gèneres - comèdia, drama, terror - fins a arribar al surrealisme. Ara bé, més enllà d’aquest segell, The Bite ofereix la garantia de ser una sèrie diferent. Diferent perquè està gravada durant la pandèmia. Diferent perquè té la introducció dels capítols ben bé a la meitat. I diferent, també, perquè no té por de fer comèdia sobre la crisi del coronavirus, i aquesta és la seva virtut principal.
Voluntat còmica
The Bite no té un guió extraordinari i, per raons òbvies, tampoc una gran producció, però sí que realitza una mordaç crítica a la gestió de la pandèmia per part de la ciutadania i, sobretot, de les autoritats. De fet, la part més divertida de la sèrie és la sàtira dirigida als polítics, que davant d’una apocalipsi zombi estan més centrats a recuperar l’economia i controlar el relat que no en la supervivència de la població.
Aquesta voluntat còmica, però, passa per davant de la lògica de l’argument, que, tot i estar treballat i ben documentat, té moments força absurds. A The Bite se li pot perdonar. Perquè la sèrie no busca ser especialment rigorosa, sinó més aviat un divertimento, i funciona com a tal. I és que s’ha de valorar la sèrie com una ficció de petita escala, perquè les restriccions en el moment del rodatge no permetien grans focs artificials.
Les limitacions de la pandèmia
Gairebé totes les interaccions entre personatges són a través de videotrucada i quan no ho són sol ser perquè són parella a la vida real, com Audra McDonald, que aquí fa de Rachel i ja havia treballat amb els King a The Good Fight, casada amb Will Swenson, que fa el paper del seu amant. La sèrie també utilitza altres recursos purament pandèmics com tenir converses a través de les finestres, mètode comunicatiu que utilitzen la mateixa Rachel i la seva veïna Lily, interpretada per una impecable Taylor Schilling (Orange Is The New Black).
Però hi ha una limitació de les restriccions que és inevitable, i és l’absència d’exteriors. I aquesta absència, al llarg de sis capítols, acaba sent una mica claustrofòbica, igual que ens hi sentíem tots durant el confinament, i en la majoria de casos en pisos menys luxosos que els de les protagonistes. Ara bé, tot i les seves limitacions, The Bite acaba sent una sèrie entretinguda i divertida gràcies a la capacitat satírica dels seus autors. No espereu trobar-la a les llistes de les millors sèries de l’any, però és una bona opció, la que us ofereix Movistar+, per passar un Halloween amb més riures que espants.
