A diferència de l’any passat, aquest 2021 no està destacant per la quantitat ni la qualitat de les produccions televisives espanyoles. És per això que la primera sèrie d’Alejandro Amenábar és una de les més esperades del curs.
Per posar en context la seva figura, Amenábar és guanyador d’un Oscar a millor pel·lícula estrangera per un clàssic del cinema estatl com és Mar Adentro. Però té altres obres destacables, com Abre los ojos, Ágora i el seu èxit més recent, Mientras dure la guerra.
Ara el director s’estrena en el món de la televisió i ho fa amb una curiosa història d’aventures que està basada en el còmic El tesoro del Cisne Negro, de Paco Roca i Guillermo Corra.
Dos mons allunyats
La trama segueix els passos d’Álex Ventura (Álvaro Mel), un diplomàtic jove i inexpert que té la missió de recuperar la fortuna que el saquejador Frank Wild (Stanley Tucci) ha extret del fons del mar. Amb l’ajuda d’una funcionària i un advocat nord-americà, Ventura haurà de lluitar contra els pirates en nom de la seva pàtria.
Però no us exciteu més del compte, que aquí lluitar per la pàtria vol dir fer tràmits burocràtics i anar a judici contra Wild. I el que caldrà veure és com Amenábar aconsegueix encaixar aquests dos mons tan llunyans: el dels aventurers que busquen tresors per tots els mars i eldels funcionaris amb les seves carpetes i subratlladors de colors.
La fortuna és la primera sèrie que dirigeix Alejandro Amenabar
Dos mons que també semblen desconnectats quan parlem del repartiment. Álvaro Mel no deixa de ser un actor jove, i inexpert, i s’haurà d’enfrontar a un Stanley Tucci que va sobrat d’experiència després d’un centenar de pel·lícules de Hollywood que van des de Los juegos del hambre a El diablo viste de Prada, passant per Spotlight.
A més, La fortuna també compta amb actors de la talla de Clarke Peters (The Wire) i T’Nia Miller (Years and Years), de manera que posar una cara desconeguda en el paper més important de la sèrie no deixa de ser una decisió sorprenent i arriscada.
Un llargmetratge de 6 capítols
Aquesta dicotomia entre dos mons distants que genera dubtes és totalment buscada per Amenábar, que explicava a la presentació de la sèrie al Festival de San Sebastián que volia “explorar les dues realitats, la de la cultura nord-americana i la de la cultura espanyola”.
I en aquest sentit, respecte al món diplomàtic contra els pirates deia que “els herois són els funcionaris, gent anònima que lluita pel correcte des de les institucions que presenten certes carències”.
Movistar estrena avui dijous 30 de setembre La fortuna
El que insinua aquí el director és que, en part, està fent una sèrie sobre com de malament funcionen les institucions burocràtiques. I això potser no té l’emoció de la típica sèrie de pirates, però el que està clar és que ens hi sentirem molt més identificats.
Potser he estat més crític del compte jutjant el llibre per la portada perquè no veig com la mescla encaixarà. I això que Amenábar, al cinema, sempre ha demostrat bons resultats. Al cap i a la fi, La fortuna no deixa de ser com un llarg llargmetratge, amb sis capítols de 45 minuts, els primers dos dels quals ja estan disponibles a Movistar+.