Idiotes, Sense vida o Pol·lució són alguns dels noms de cançons del seu nou disc. L'any 2017 suposadament van tancar la seva etapa musical en un concert a la sala Razzmatazz, però ara The Anti-Patiks acaba de treure al mercat Mai més res, un àlbum que arriba després d’aquests anys de silenci i amb el que la banda torna amb una força més continguda, però igual de rabiosa i amb unes lletres igual d'àcides. Parlem amb Oriol Puig i Marc Escribano, vocalista i guitarra d'aquesta formació de Terrassa, sobre punk, ràbia i l’escena catalana.
Des del 2016 que no trèieu cap disc amb cançons originals. Per què heu decidit tornar sis anys després?
Oriol Puig: No vam plegar per cap motiu concret, per tant, no teníem cap motiu concret per no seguir.
Marc Escribano: L'excusa sí que ha estat una mica celebrar els deu anys de la formació del grup i vam dir ens ajuntem, fem un disc i el presentem. Mola perquè és com que complim anys però havent plegat. Diem que hem complert 10 anys, quan realment, en actiu, hem estat 6 o 7.
O: A més ho estem fent amb retard (Riures). Realment, vam començar a fer coses el 2010 i el primer concert el 2011. Vam fer un recopilatori, ens vam animar i vam decidir tornar a fer coses, ja teníem un bolo preparat. Llavors, va venir la pandèmia i ja no sabíem cap on tirar.
Potser la pandèmia va provocar que aquest retrobament s'endarrerís.
O: O potser només haguéssim fet un concert i ja està. Amb la pandèmia, en tenir una mica de perspectiva vam dir: "òstia, doncs potser el 2021 no es podrà fer, però el 2022 podríem fer alguna cosa més gran perquè ja tenim alguns temes".
No em deixa de sorprendre que després de més de dos anys de l'inici de la pandèmia, no deixi de sortir de forma recurrent a les entrevistes.
M: Suposo que és inevitable, ha tingut un impacte bastant bèstia. Hi haurà penya que li haurà tret bastant profit, com algun grupillo que va sortir arran de la pandèmia. I altres que els hi ha anat malament perquè li va trencar tots els plans. Nosaltres estem al punt mig, no ens va anar bé ni malament, ens va ser igual.
O: A nosaltres no ens va afectar. Però jo entenc que hi ha grups que estan a un nivell en el qual estan mig vivint d'això, i t'ho fot tot enlaire.
Entrant al disc, sempre m'agrada preguntar sobre el títol. En aquest cas, Mai més res té molta essència Anti-Patiks, però alhora és molt obert a interpretacions.
O: En veritat és una conya nostra. Arran de la pandèmia sempre dèiem: "mai més res, mai més res, mai més res..." És un rotllo no future. Del pla, ja no es farà res mai més res i punt. També lligava amb el sentit que fèiem aquest disc i prou. I després els personatges de la portada i tot ja són més difícils d'explicar.
M: Aquest títol també vol transmetre l'actitud del grup. És com una mena de cansament de tot: de la pandèmia, de la música, de la tele, dels diaris... Obres la tele i sempre surten parlant els mateixos. I així mai més es podrà fer res.
The Anti-Patiks: "Una part del punk-rock sempre ha tingut aquest punt de nostàlgia i aquest conceptes que altres temps van ser millors"
La portada també es bastant curiosa. Hi surten alguns dels personatges catalans més il·lustres (Colau, Mainat, Rahola...) amb els ulls tapats. Em voleu explicar una mica perquè heu pres aquesta decisió?
O: Els personatges que surten són els nostres ídols, els nostres ídols catalans (riures). Són els herois de Catalunya i mai més res, perquè aquesta gent ja no podrà fer mai més res.
M'encaixa que el Cuní o Iceta siguin els vostres ídols...
O: Tota la gent que surt a la portada tenen alguna cosa en comú entre ells, tots tenen connexió d'alguna manera. Està molt pensat.
Concretament, què teniu amb Serrat? Surt per partida doble: a la portada i amb la versió de la seva cançó Fa vint anys que tinc vint anys.
O: A veure, pensa que jo realment fa vint anys que tinc vint anys. De fet, ja en tinc 41. Molta part de la lletra de la cançó és l'original del Serrat. Ja que ho fas, aprofites per fotre-li una mica de tiritos a l'home, que és un personatge important de la música catalana.
M: Aquí en tenim per tothom.
Repartiu que dona gust.
O: El significat de la cançó és que tens una edat, però continues fent el mateix. Una reflexió sobre el pas del temps.
Si et fixes amb deteniment en les lletres t'adones que són nostàlgiques. Fins a quin punt la nostàlgia i la ràbia mariden bé?
O: Una part del punk rock sempre ha tingut aquest punt de nostàlgia i aquest concepte que altres temps van ser millors. Suposo que el pas del temps, i veure cap a on va tot, desmotiva bastant.
Fins a quin punt sentiu que esteu vivint en un món que no us comença a interessar?
O: No et pots enganyar. Passa el temps, la teva vida ha canviat i és diferent de la que tenies fa vint anys o quan vam començar amb Anti-Patiks. Com a grup volem intentar transmetre el mateix, però com a persona vas canviant. Es fan referències a temps passats perquè és quan més mogudes teníem. Clar, ara que vols expliqui coses sobre la feina o la nena... (riures) Continuem anant a concerts i fent el tarambana igual, però no amb la mateixa intensitat. Hi ha moltes cançons reflecteixen que estem cansats de la vida que portàvem i ho vols canviar, però no pots, perquè ets com ets.
La ràbia és un sentiment que es relaciona molt amb la joventut. Com continueu buscant aquest sentiment quan la vostra vida té altres obligacions i necessitats molt diferents de les d'un jove?
M: És una cosa que sempre s'ha portat dins. Sí que és veritat que és una actitud que va canviant amb el pas dels anys, però que sempre està allà. D'una manera o una altra surt, més dosificada o en moments més puntuals, no com quan tens 18 anys.
O: T'adones d'això justament quan pares i fas una lletra. En veritat, et pares a pensar sobre el pas del temps i dius "ja han passat vint anys d'això", i jo penso que estic igual. Així que sí que canvies, perquè és natural canviar, però t'adones quan t'hi pares a pensar perquè durant el dia a dia no n’ets conscient.
The Anti-Patiks: "Abans hi havia més rock i més punk, més reivindicació en general: ara tot és molt més mediterrani, molt més Estrella Damm i Txarango"
No podia no preguntar per la cançó que més soroll ha fet d'aquest disc: Enderrock. D'on vau treure aquesta idea?
O: La rima concreta que diu Enderrock avorrit, avorrit d'avorriment Lluís Gendrau avorreixes a la gent va sortir un dia entre riures. Vam posar unes notes de fons i vam veure que colava i a partir d’aquí es va construir la cançó.
M: Sempre ens ha molat molt criticar al mainstream musical català.
O: Totalment. L'Enderrock sempre ha sortit indemne. Ens havíem posat amb Manel, La Pegatina, i l'Enderrock seguia allà intocable i no pot ser.
Fins a quin punt feu sàtira i fins a quin punt us fan ràbia de debò tots els grups que enumereu en aquesta cançó?
M: No és que tinguem cap cosa en concret contra cap grup. Si no per l'imaginari que s’ha creat: una idea tan inofensiva, tan ensucrada, com si fos cotó fluix. Pensem que falta una mica d'acció. Molta gent ens pregunta que perquè ens fiquem amb els grups, però fins i tot n'hi ha alguns que són col·legues.
O: I d'altres que no. Aquí podríem reflexionar sobre la idea de quin sentit té el punk avui dia. Hi ha tota una generació que està mamant d'aquesta música: a festes majors, festivals... A altres èpoques hi havia més festa major alternativa, més rock i més punk, més reivindicació en general. Ara tot és molt més mediterrani, molt més Estrella damm i Txarango. I la joventut catalana està bevent d'això. Clar que hi ha trap i hip-hop i mil coses que són més alternatives i combatives, però moltes altres que no. Això és un reflex de la societat i la societat que ve estarà basada en aquestes generacions. Si les generacions que venen es basen en el "lalali" i el rotllo mediterrani, quan es facin grans tampoc no tindran gaire autocrítica i altres valors.
Abans hem comentat que fa, més o menys, deu anys que vau començar. Si poguéssiu donar un consell a The Anti-Patiks abans del primer concert. Quin seria?
O: Li diria: "Relaxa't una mica i a poc a poc" (riures). Com a persona això, però com a grup sempre hem tingut una manera bastant seriosa de fer les coses. Des del principi hem intentat que tot el que gravàvem sonés bé. Ja veníem d'altres grups i ara volíem fer una cosa amb cara i ulls. Però, al cap i a la fi, som qui som i fem el que fem. Tu t'has de posar una meta que estigui bé i després ja veurem com arriba.