Aquest diumenge 5 de juny, Judit Neddermann serà la gran protagonista del Maçanet Dona Veu, festival amb un cartell conformat exclusivament per artistes femenines. Una experiència similar al Floral, el festival que ella mateixa va impulsar aquest passat mes de maig amb seu compartida entre Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt i un pantone de veus amb declinació exclusivament de dones. Fillola artística de Joan Manuel Serrat, protegida creativa d'Alejandro Sanz, ens trobem amb una de les cantautores més colpidores de la nostra escena musical.
Com ha anat la primera edició del Floral?
Molt bé! La idea va néixer en una conversa amb un amic, en Martí Santcliment, que és Vilassar de Dalt. Jo, de Vilassar de Mar. Ell ja fa temps que es dedica a la producció d'espectacles. Parlant, va sorgir el somni de muntar un festival que passes als dos pobles alhora. Una idea que va néixer abans de la pandèmia però que no hem pogut materialitzar fins ara. Un festival que com a tret diferencial totes les artistes programades serien dones.
Quan puges a un escenari sents el compromís de consciència de gènere?
La consciència de ser dona i ser líder, la tinc en tot moment. El pes del projecte el carrego i això ho tinc molt en compte. Finalment, però, em sento més mestra de cerimònies. El que realment m'agrada és congregar al públic. I això és indiferent del fet de ser dona. És parlant amb noies joves, que em diuen que he estat una inspiració per obrir-se el seu camí, quan sento aquesta meravellosa responsabilitat.
Què és el més bonic que t'han dit de la teva música?
Que cura.
Cantar és un exercici de donar i rebre. Una expressió molt profunda del que estic sentint
I cura?
A mi, sí. M'allibera i em fa entendre moltes coses, cantar. És un exercici de donar i rebre. Una expressió molt profunda del que estic sentint. Moltes vegades, quan acabo un concert, em sento molt millor. No saps què ha passat, però han passat coses que han emergit del subconscient. És impressionant.
A tu quins artistes t'han guarit?
L'Stevie Wonder. La Lianne La Havas... Després n'hi ha d'altres, que m'han inspirat musicalment, però que potser no tenien aquest efecte terapèutic. Com John Mayer, la Sílvia Pérez Cruz, en Joan Manuel Serrat. Sense el Serrat jo no estaria fent cançons.
Va ser el convidat estrella del concert que setmanes enrere vas protagonitzar al Palau de la Música.
No hauria fet el 'Vinc d'un poble', si ell no hagués fet 'Cançó de matinada' o el 'Paraules d'amor'.
Quan el vas conéixer?
En el concert solidari amb els refugiats 'Casa nostra, casa vostra'. Hi vaig participar de casualitat perquè vaig acabar substituint d'última hora la Sílvia Pérez Cruz, que s'havia posat malalta. Després hem coincidint a la Gala del Pare Manel un parell de cops i ara va venir al meu concert del Palau.
Com va anar la cosa: vas agafar el telèfon i...?
No! Només et pot trucar ell. Quan tens una proposta, li has de fer arribar al mànager, i ell se la fa saber al Serrat. Això és el que vaig fer. Aleshores, ja sí, em va trucar, i quan li vaig explicar que volia que participés del meu concert al Palau de la Música del dia 2 d'abril, va acceptar ràpidament. Va ser com un bateig. Un dia increïble, per a mi. Aquella nit vaig pensar que si ja no cantava més, tampoc passava res, que ja havia aconseguit el que volia.
La nit del concert al Palau de la Música vaig pensar que si ja no cantava més, tampoc passava res, que ja havia aconseguit el que volia
Què impacta més, que et truqui en Serrat o l'Alejandro Sanz?
No es pot comparar. Però ho he viscut amb la mateixa emoció. En Serrat és com el Papa de Roma. Sento que li dec la la meva carrera. I l'Alejandro juga en una altra lliga. El que em fascina d'ell és com ha sabut connectar la seva música amb tants milions de persones. Quan canta sembla que ho estigui fent per a tu.
És gent amb alguna cosa intangible especial?
Els meus amics diuen que quan vaig néixer vaig caure a la marmita de l'MDMA, perquè tothom em sembla especial. Em costa molt trobar algú que em sembli que no té res.
Ja que toques el tema, t'has drogat mai per crear?
No. En general no em drogo. I mira que quan m'expliquen les històries, penso que ha de ser una experiència interessant. Pero com soc tan sensitiva, crec que no em cal. Jo encara estic creant des d'un lloc que no sé quin és però que em fascina. Els dies que estic inspirada i em surt sencera, una cançó... És una sensació brutal.
Quin és el lloc més estrany en què t'ha vingut la inspiració?
Abans em venien moltes idees anant en tren. A mi, però, m'agrada tenir la guitarra a prop i poder treballar amb tranquil·litat.
Setmanes enrere publicaves 'Velas', un single en què comptes amb la col·laboració del Pedro Guerra. És el primer avançament del teu pròxim disc?
El disc el començaré a gravar el setembre o l'octubre, per poder-lo publicar la primavera de l'any que ve. Estic composant els temes nous. Aquest serà un estiu tranquil de concerts. Aire ja em sona antic. Tinc moltes ganes de renovar el repertori.