Les regles d’apostrofació semblen clares: l’article definit (el, la) davant d’una paraula que comença per vocal s’apostrofa, i també s’apostrofa la preposició de. Ara bé... les excepcions existeixen per alguna cosa i, esclar, en aquest cas també n'hi ha algunes:

  • L’excepció que potser tenim més present és que no s’apostrofa l’article femení davant les paraules que comencen per i o u àtones (l’illa, però la història). Però compte, només s’aplica a les paraules que comencen per i o u, així, escrites, perquè encara que en la pronúncia central aparegui una u, l’excepció no funciona, se segueix apostrofant: l’organització. Aquesta norma també la segueix el pronom femení la.
  • No s’apostrofa davant paraules que, tot i que comencen per vocal, el so inicial s’aproxima a una consonant: el iogurt, de ioga, la hiena... I tampoc s’accentuen les paraules que comencen amb una h aspirada: el hawaià. 
  • Hi ha casos més específics: la no s'apostrofa davant les paraules ira, host, una (de l'hora) ni davant el topònim Haia.
  • No s'apostrofa davant els noms de lletres: la essa.
  • No s'apostrofa davant de símbols: milions de €.
  • No s'apostrofa davant paraules amb ús metalingüístic: "Les vocals de avió...".
  • I potser el cas que dona més maldecaps: davant essa líquida s’apostrofa l’article el, però no l’article la o la preposició de: l'Sporting, la Scala, de Hollywood.

Bones notícies, no tot són excepcions: les xifres i números segueixen la norma general (l'onze, l'1).

I les sigles? Què passa amb les sigles? Segueixen les regles generals d'apostrofació. Ara bé, hem de fixar-nos com les llegim, si lletra a lletra (l'NBA, l'L1) o les pronunciem com si fos una paraula (l'UCI, la Unesco). 

Ara que ja ho tenim tot, seràs capaç d’encertar totes les preguntes del test de llengua?

Posa't a prova!