Ja hem parlat anteriorment d'uns dels temes estrella de la llengua catalana, els pronoms. Hem dit com s'han d'escriure, per a què serveixen en general i quina funció exerceix cadascun, però ara només ens centrarem en la freqüència d'aquestes partícules.
Ens hem de ficar al cap que els pronoms han d'aparèixer en la justa mesura. No podem farcir un text de pronoms perquè ens fa l'efecte que així queda més català, però tampoc podem reduir-los a la mínima expressió i acabar semblant robots. Així doncs, com quedem? Pronoms sí o pronoms no? Com tot... depèn.
Un truquet bàsic és que no podem repetir amb un pronom una informació que tenim a l'oració, perquè els pronoms ja són substituts. Però, lamentablement, això del truquet bàsic... sí: dependrà del context. La qüestió del pleonasme ha perdut força amb el temps i s'ha flexibilitzat; hi ha molts casos en què és possible duplicar amb un pronom i això no suposa un error flagrant, especialment en contextos més informals.
Dit tot això, sabries identificar quan sobra o quan falta un pronom en aquests casos?
Posa't a prova!