Vet aquí el gran món de l’ortografia, on la parla ens pot indicar el camí o ens pot fer entrebancar. No tot el que sentim o diem és fiable, bàsicament, perquè el món oral i el món escrit... sí, en efecte, són dos mons diferents i que es regeixen per regles diferents. Si ens hi fixem bé, ens adonarem que quan parlem amb naturalitat no pronunciem perfectament cada una de les lletres que sí que escriuríem, i això està molt bé, no som robots, però sí que ens complica una mica l'escriptura si no tenim un diccionari a mà (cosa, la veritat, que ja gairebé és impossible quan tots tenim un mòbil a menys d'un centímetre). L'exemple més clar el tenim en el trio conte, comte i compte. Gràficament, les tres paraules són força diferents, però la pronúncia és exactament la mateixa; si les pronunciem de manera natural, esclar. I, curiosament, el fet de pronunciar-les igual fa que ens sigui molt més difícil relacionar la forma escrita amb el significat que els correspon. En tot cas, un conte és una història, un comte és un noble i un compte és una quantitat, un registre de diners o, també, vol dir "atenció" o pot ser un crit d'alerta.
Posa't a prova!