L'accentuació, així en general, sembla una qüestió fàcil de la llengua. Té unes regles força clares i poques excepcions, però els accents també poden tenir cops amagats. Es podria dir que la primera complicació important amb què ens trobem en aquest tema és l'obertura de la vocal. Segur que tots ens hem trobat davant una e o una o i no hem sabut cap a on orientar l'accent (dilema que en èpoques estudiantils es resolia d'una manera molt senzilla amb un signe ben vertical perquè fos interpretat lliurement pel professor de torn... però això ja no ens val). Amb tot, més enllà de dubtes concrets, també ens podem preguntar què passa amb els mots compostos, amb les paraules que s’escriuen amb guionet o amb els estrangerismes. S'accentuen com qualsevol altra paraula? O funcionen d'una manera especial?
I, a més a més, hem de sumar a tot això un autosabotatge dels parlants, perquè moltes vegades la pronúncia popular no coincideix amb la formal. És a dir, hi ha paraules que, pel que fa a l'accentuació, no s'escriuen tal com les pronunciem. I això, és clar, no ajuda.
PD: També hem de dir que tot i que circula la llegenda que les majúscules no s’accentuen mai, això, ara mateix, no és cert. Les paraules escrites amb majúscules s’accentuen com tota la resta. Que la tecnologia ja ha avançat!