A Harry no li importa haver vist The National o Phoenix, a Barcelona, a Mordor, l'escenari del Primavera Sound que és tan lluny de l'entrada al Fòrum com Kàtmandu, fins i tot, diverses vegades. Ell s'agafa el seu vol amb temps, el mateix apartament de sempre passat el Vela, i la reserva amb els amigatxus diumenge per dinar. Aquest any no és diferent. Li encanta el cartell: no coneix una cançó de Lana del Rey, però allà no anirà. Pulp. I Disclosure o Justice per tancar. Ell entra al recinte ja vesprejant. Una birrita, els botons de la camisa descordats. Menja alguna cosa al food truck d'hamburgueses deluxe. Li queda un buit entre Phoenix i SZA. Passeja pels escenaris Pichtfork i Adidas. Ha perdut els seus col·legues. Però sent que Déu el crida.

Esnobisme, cinisme i MDMA

Unes melodies senzilles, dance i unes tornades repetitives i corals, li criden l'atenció. No cap ni un filtre de cigarro. Els mòbils no paren de fer stories que es pujaran hores després, ja fora del recinte, quan recobrin la cobertura. No entén si allò és realitat o ficció. Si ha tornat la Cristian Dance Music o si tothom està tocat del bolet. Òbviament, ell no té ni puta idea de què és La Mesías, sèrie de l'any per aquests verals.

No entén si allò és realitat o ficció. Si ha tornat la Cristian Dance Music o si tothom està tocat del bolet

Com és el mercat. Mai no deixa de sorprendre. Ningú no va dubtar que el Primavera Sound fos aquí per guanyar-se les garrofes, menys en el viratge 'coachelliano', doble cap de setmana, doble seu, d'uns mesos enrere. Però que un festival que es vanagloria del bon gust, hagi caigut en la pantomima de programar la falsa banda, fa que pensar. Haurien contractat mai les Flors Mariae originals?

Que un festival que es vanagloria del bon gust, hagi caigut en la pantomima de programar la falsa banda, fa que pensar

Les cançons de Stella Maris són una fantàstica creació d'uns marcians Hidrogenesse, com expliquem en aquest diari, però d'allà que això formi part d'un cartell al costat de trajectòries de renom, és caure en la bestiesa. La sèrie dels Javis és una fita. Portar les seves músiques a un escenari, és una idea a l'altura del Chikilicuatre en Eurovisió.

La sèrie dels Javis és una fita. Portar les seves músiques a un escenari, és una idea a l'altura del Chikilicuatre en Eurovisió

N'hi haurà que creuran que fa falta prendre's les coses amb humor. Que a aquest mateix article li falta humor; potser, però per als que han viscut el Primavera Sound com la seva festa major -cara-, com el seu baptisme musical... Els que tenen alguns dels seus millors records allà. Més enllà de l'estrictament musical fins i tot. Doncs és estrany estar veient en lletres grossotes una proposta d'aquesta índole. Sense més criteri que l'estrictament comercial, oportunista i 'tiktoker'.

Per què Love of Lesbian o Sidonie no mereixen ser en aquesta plaça

També n'hi haurà que no entenguin res, com el nostre estimat Harry, i que vegin la deriva editorial de l'esdeveniment amb preocupació. Per què Love of Lesbian o Sidonie no mereixen ser en aquesta plaça. La modernada és així d'arbitrària. L'elegeixen els que tenen 'el gust': Amaia i les seves Stella Maris ara ens cauen en gràcia com les que més. Veurem on queda la performance en uns anys. Farà falta esnobisme o cinisme, i un molt de MDMA, per passar per aquest 'slot'. No serà problema: són conceptes que acostumen a donar-se la mà en un festival de masses. En aquest punt de la vida, no sé de què ens sorprenem.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!