La ruta que us proposem avui ens portarà, en cotxe, de Prades, al Baix Camp, fins a Gratallops, al Priorat, passant per les terres de les D.O. Montsant i Priorat, amb una aturada molt especial al pantà de Siurana, i una altra a les runes del monestir d'Scala Dei. En total, uns 55 km per uns paisatges secs i muntanyosos, unes terres de vinyes on es fan alguns dels millors vins de Catalunya. A mig camí podrem fer una parada al pantà de Siurana.

Portal fortificat de Prades. Fotografia: SBA73. Flickr.

La vila vermella

La ruta d'avui surt de Prades, al Baix Camp. Per arribar a Prades podem agafar l'AP-2 i sortirem a la sortida 9, a Montblac; continuem per la N-240 fins a Vimbodí, on ens desviem per la TV-7004 cap a Prades. Prades està en una ubicació excepcional, a la serralada de Prades, no lluny del litoral, però a 950 metres sobre el nivell del mar, per la qual cosa té hiverns molt freds. Per la seva posició va ser una important posició militar, ja en temps dels àrabs. Va jugar un paper important durant la guerra dels Segadors i a la fi del conflicte es va enderrocar el castell de la vila i part de la muralla. Bona part dels edificis de Prades estan construïts amb maons fets amb la terra roja de la zona, i per això li diuen "la vila vermella". Us recomano fer un bon esmorzar de forquilla a algun dels restaurants del poble. I els que no l'hagueu tastat, no us perdeu la llangonissa de Prades ni les torrades amb arengades.

Prades. Ermita de s'Abellera. Fotografia: Future 75. Viquipèdia.

Una ermita a la cinglera

A uns 2 km de Prades, anant pel camí de la Febró, hi ha l'ermita de s'Abellera. És un indret molt curiós perquè l'ermita està construïda aprofitant una cova situada al bell mig dels cingles. Les vistes des d'aquí, són impressionants: hi ha al seu peu uns grans boscos i uns camps de castanyers. El temple és molt senzill. Es va construir al segle XVI sobre l'ermita anterior, però ha patit moltes remodelacions al llarg del temps. Sembla ser que en aquest indret hi va viure, retirat del món, l'eremita Bernat Boïl, un sacerdot que va acompanyar Cristòfor Colom a les Amèriques i que es va convertir en el primer vicari apostòlic de les Índies.

Pantà de Siurana. Fotografia: Josep Renalies. Viquipèdia.

L'encant de Siurana

En sortir de Prades ens dirigim cap al pantà de Siurana, passant per Albarca. Són 21 km però per una carretera difícil, que serpenteja per la muntanya de Prades. Ens aturarem primer al poble de Siurana. Està situat al capdamunt d'un turó, amb vistes directes sobre el pantà que és als seus peus. A Siurana hi ha les runes d'un castell àrab, i una església romànica situada en un lloc estratègic. El millor punt per contemplar el pantà és el Salt de la Reina Mora; diuen que des d'allà va saltar amb el seu cavall la reina àrab de Siurana per no ser capturada pels conqueridors cristians (es diu que aquest casteell va ser l'últim reducte de Catalunya en ser ocupat pels cristians).

El pantà

Si volem visitar el pantà haurem de retrocedir camí i dirigir-nos en cotxe cap a Cornudella de Siurana i una mica abans d'arribar al poble agafar la desviació que ens condueix cap al pantà. Allà podem fer una aturada a un bon restaurant, Cal Pep, famós sobretot pel seu arròs, amb conill i sípia. Val la pena disfrutar del menjar i la beguda a l'espectacular terrassa exterior. Qui vulgui banyar-se pot arribar-se fins al Toll de la Palla. I els més aventurers tenen la possibilitat de practicar el kayak en les aigües del pantà.

Scala Dei. Fotografia: Jordi Doménech. Viquipèdia.

Scala Dei, l'esplendor passat

De Siurana sortirem cap a Scala Dei. Recomano passar per la carretera TV-7021, per la Morera de Montsant: passareu per la zona alta de la muntanya, per una carretera que s'apropa al Parc Natural de la Serra del Montsant. L'edifici monàstic és imponent: les seves dimensions eren immenses, tot i que ara ja no es conservi. La cartoixa es va crear al segle XII i va esdevenir un dels grans senyors feudals de la regió: controlava bona part del Priorat. Gràcies a la seva bona relació amb la Cort, el seu poder es va anar incrementant. Al segle XIX, amb les desamortitzacions, la cartoixa va ser abandonada i saquejada. Des del 1980 es van emprendre tasques per restaurar-la i obrir-la al públic: se li han col·locat complements per donar-li l'aparença que tenia quan estava en ple rendiment. La visita és de pagament i hi ha opció de visites guiades.

Els cellers

En sortir del monestir, i per tancar la visita al Priorat, és de rigor visitar alguns dels cellers de la zona. Tenim propostes de tot tipus, des de les més modestes, al voltant dels 6 euros amb algun tast, fins a les més elitistes, que poden pujar els 200 euros per persona amb un tiberi en tota regla. Algunes incorporen, a més de la visita al celler, un recorregut per les vinyes i una explicació del procés de conreu del raïm i de l'elaboració del vi. Una possibilitat fàcil, des d'Scala Dei, és visitar els Celler de Scala Dei, situats a les antigues dependències de la cartoixa. I si volem visitar un poble autèntic del Priorat, podem dirigir-nos a Porrera, passant per Torroja del Priorat i les grans extensions de vinyes de la zona (són uns 20 km). A Porrera, una població deliciosa plena de rellotges de sol, tindrem moltes possibilitats de degustar els vins de la zona, comprar-los i, si ens interessa, també tindrem l'opció de passar la nit en un hotel o en una de les diverses cases rurals de la zona.

Vinyes prop de la cartoixa d'Scala Dei. Fotografia: Till F. Teenck. Viquipèdia.

 

Fotografia de portada: Scala Dei. Shutterstock.