Sis exconsellers de Cultura de la Generalitat de Catalunya rescaten la petició per a crear un Ateneu de la cançó d'autor a Barcelona. Ferran Mascarell, Joan Manuel Tresserras, Santi Vila, Lluís Puig, Laura Borràs i Àngels Ponsa han signat una carta oberta en la qual reclamen dotar la capital catalana d'un equipament de referència dedicat a preservar documentació, estudiar, crear, exhibir i projectar la cançó d’autor, tot subratllant el seu valor històric i cultural “des de la tradició trobadoresca fins al paper clau de la Nova Cançó durant el franquisme com a eina de resistència cultural i política”. Es tracta d'una iniciativa del festival de la cançó d'autor Barnasants que ja es va proposar el 2020 de la mà d'un estudi de la sociòloga Gemma Ponsa i l'exregidor de l'Ajuntament de Barcelona Ricard Gomà.
La carta dels exconsellers posa en relleu la vigència de la cançó d'autor com a “vehicle d’expressió artística, divulgació poètica i eina pedagògica”. Defensen que l'Ateneu de la Cançó seria "una infraestructura clau per preservar i impulsar el gènere". El text lamenta la manca d’un espai estable a Barcelona dedicat a aquest patrimoni cultural i sosté que la creació de l'ateneu serviria per preservar la memòria musical, impulsar la creació contemporània en llengua catalana, donar suport al talent emergent i reforçar la projecció internacional de la cultura catalana. “L’Ateneu de la Cançó ha de ser el pal de paller, la casa gran dels cantautors i cantautores del conjunt dels Països Catalans, un espai que pugui combinar l’estudi i preservació de la memòria de la Cançó, amb la creació artística contemporània i una programació regular i estable”, subratllen.
El projecte del Barnasants planteja la creació d’un equipament públic de referència que integri espais de documentació, recerca, creació, exhibició i trobada, amb una programació estable i vocació internacional. Segons els promotors, la posada en marxa de l’Ateneu és clau per “assegurar la preservació de la memòria històrica vinculada a la cançó d’autor, reforçar el seu paper com a eina de transformació social i garantir la viabilitat del sector dels cantautors, especialment en llengua catalana i occitana, en un context de precarietat estructural”. Els impulsors del projecte preveuen un model de gestió cívica amb la cessió d’un equipament públic d’uns 1.800 m² i un pressupost anual estimat d’1,21 milions d’euros, amb una aportació pública del 64%.
L'Ateneu necessitaria un pressupost d'1,21 milions d’euros anuals
El projecte planteja la necessitat de compromís institucional, especialment per part de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, així com la formalització d’un conveni a llarg termini que en garanteixi l’estabilitat. En aquest sentit, el Barnasants fa una crida al govern local que ara encapçala l'alcalde Jaume Collboni i al conjunt dels grups polítics municipals de l’Ajuntament de Barcelona per tal que es posin d’acord per impulsar la creació de l’Ateneu de la Cançó de manera immediata. Els exconsellers de Cultura que s'han sumat a la iniciativa insten les diferents administracions —Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i Ministeri de Cultura— a treballar de manera coordinada amb el teixit cultural per fer realitat aquest projecte.
La iniciativa, impulsada pel Barnasants, ja es va proposar el 2020 per un estudi de la sociòloga Gemma Ponsa tutoritzat pel professor en ciència política i exregidor de l'Ajuntament de Barcelona Ricard Gomà. L'informe manifestava la viabilitat del projecte i serveix per reforçar la idea que la ciutat podria esdevenir capital europea d'aquest gènere musical. El director del festival Barnasants, Pere Camps, va demanar a les administracions una aposta “decidida” per aquest espai “fa anys”, al costat d'un gruix “considerable” de treballadors de la cultura, activistes i cantautors.