The New Raemon, l'alter ego artístic del músic català Ramon Rodríguez, torna a les prestatgeries amb el seu novè àlbum en solitari, Ocurrimos lejos (Cielos Estrellados, 2025). L'obra es presenta com un exercici d'introspecció i maduresa, despullat d'artificis sonors per situar el missatge i la veu en un primer pla gairebé confessional. Aquest nou treball no només marca un punt de continuïtat temàtica amb el seu predecessor, sinó que també reafirma la trajectòria d'un artista fonamental per entendre la música d'autor independent a la nostra escena musical les últimes dues dècades.
El missatge és el de viure el present, celebrar una vida sovint salvatge, i imposar-se una mena d'èpica domèstica
Rodríguez (Cabrils, 1976) defineix Ocurrimos lejos com una mena de cara B de l'anterior Postales de invierno (Postales de invierno, 2023). Si aquell era un rèquiem i un intent de processar la pèrdua recent d'un amic, aquest nou lliurament és un manual íntim per preparar-se per al dol imminent, gestat durant la llarga malaltia del seu pare. En una entrevista amb l'ACN, el músic ressalta el missatge essencial de l'àlbum: "El missatge és el de viure el present, celebrar una vida sovint salvatge, i imposar-se una mena d'èpica domèstica". El dol, doncs, és abordat des d'una perspectiva "bonica" i "poètica", buscant sentit al cicle ineludible de la vida.
Abraçant la persona que és ara
Per comprendre la sonoritat i la filosofia actual de The New Raemon, cal recórrer als seus orígens musicals. Ramon Rodríguez es va donar a conèixer a finals dels anys 90 com el guitarrista i vocalista de Madee, una banda de emo i post-hardcore que va irrompre en l'escena amb una energia i una fúria molt particulars. Amb àlbums com Future Noise (2000), els maresmencs van guanyar-se el respecte de la crítica i va consolidar un so potent i enèrgic, molt allunyat de la posterior delicadesa acústica del seu projecte en solitari. El salt a The New Raemon, a finals de la dècada del 2000, va ser un canvi de pell radical, on l'electricitat es va apagar per deixar pas a la guitarra acústica i la paraula. El seu debut, A propósito de Garfunkel (BCore, 2008), va ser un èxit de crítica immediat que el va catapultar a la primera línia del pop-rock independent. El disc capturava l'essència de l'autor: lletres denses, honestes i quotidianes, amb referències pop i una melancolia lúcida. L'èxit es va confirmar amb treballs com La dimensión desconocida (BCore, 2011), que el van establir com una de les veus més originals i influents del gènere. La seva obra es caracteritza per una productivitat notable i una coherència estilística marcada per la sinceritat.
Al llarg de la seva carrera, Rodríguez ha demostrat ser un col·laborador prolífic. De les més destacades, sobresurten els projectes conjunts amb Francisco Nixon i Ricardo Vicente en el disc El problema de los tres cuerpos (Cydonia / Playas de Normandia, 2011), així com amb Maria Rodés i Martí Sales amb l'àmbum sempre a reivindicar Convergència i Unió (BCores, 2013). Aquesta facilitat per teixir aliances s'evidencia també en la formació de l'actual The New Raemon, que en Ocurrimos lejos , disc que presentarà oficialment el 12 de febrer a la sala Razzmatazz 2 dins del Suite Festival, torna a comptar amb el bateria Ricky Lavado, consolidant una dinàmica de treball on la veu s'imposa. "En altres discos potser sí que he fet servir més la paraula com un instrument més... Amb Ocurrimos lejos no, hi ha una intenció que la veu sigui el fil conductor", explica. A les portes dels 50 anys, Ramon Rodríguez abraça la maduresa. "Fa bastants anys que estic molt més tranquil amb el pas del temps", confessa, tot celebrant qui és avui dia, fruit de totes les decisions, "bones i dolentes". Aquesta acceptació i serenitat es reflecteixen en el to de les seves noves cançons, que es despullen de l'ansietat del jove per abraçar la "persona que soc ara".