La 43 a edició de la Setmana del Llibre en Català enguany se celebrarà del 19 al 28 de setembre al Passeig Lluís Companys de Barcelona, al mateix lloc de l’any passat, i coincidirà amb les Festes de la Mercè de Barcelona. Ilya Pérdigo, president de l’associació d’Editors, ha sortit per recordar-nos que l’edició de l’any passat va ser un èxit de concurrència i de facturació, amb quasi 100.000 visitants. Recordo la fira de l’any passat, perquè hi era. Efectivament, hi havia molta gent, una bona part d’ells sorpresos que hi hagués una setmana del llibre en català NOMÉS en català. El passeig Companys és molt agradable, i sobretot, i això juga en favor de La Setmana, és un lloc de pas. També sé que les xifres de venda mai no són per fer volar gaires coloms, i que un “rècord de vendes”, en el sector del llibre en general i del llibre català en particular, tendeix a ser modest. Així i tot, La Setmana del Llibre en Català sembla ben viva.
La Setmana del Llibre en Català creix
Ilya Pérdigo ha parlat amb contundència i solemnitat, s’ha referit a La Setmana del Llibre en Català (ha repetit el nom moltes vegades) com una festa, sí, però també com un espai de responsabilitat. Aquesta edició la Setmana comptarà amb la col·laboració del Departament de Normalització lingüística, i es donarà protagonisme a les parelles lingüístiques: “reivindicarem el dret a llegir, a pensar i viure en català”. El context de fons és el que és, l’hora és greu. Pérdigo ha donat pas a la directora de la Setmana en Català, Cristina Domènech, que ens ha informat del gruix de novetats d’aquesta 43a edició. Creix la quantitat de casetes, 93 enguany respecte a les 86 de l’any passat, amb 14 expositors més dels que hi havia: dels 298 de l’any passat passem als 312, tots segells en llengua catalana tant de Catalunya com del País Valencià, les Balears, Andorra i la Catalunya Nord. Es faran més de 300 activitats en 10 dies, i el CCCB portarà un autor internacional (encara no sabem qui). Aquesta expansió vol dir més diversitat, i és una (bona) notícia que sembla contradir l’estat de les coses al sector. A més, ha explicat Domènech, hi haurà activitats també a alguns laterals del Passeig, s'incorporen espais de lectura, s’ampliarà la zona familiar i hi haurà també espais “de conversa” per parlar de llibres de manera més informal i propera –el format habitual és el d’escenaris amb ponents. Per altra banda, la pròxima edició de La Setmana comptarà amb la incorporació de la Fundació Brossa i la Fundació Miró, que en les edicions anteriors no hi eren.
Per què l’hora és greu al sector? Premi Difusió per David Guzmán
La Setmana al Llibre en Català també és una oportunitat que el gremi d’editors del país fa servir per atorgar dos premis honorífics, un Premi a la Difusió i un Premi a la Trajectòria. La Junta de l’associació d’editors de Catalunya ha donat el premi a la Difusió al periodista cultural David Guzmán, que fa vint-i-cinc anys que es dedica al periodisme cultural i literari i que acaba de perdre un dels pocs espais de difusió de la cultura: el curs vinent no renovarà a L’irradiador de Catalunya Ràdio, un programa en què es posava en relació música, literatura i teatre. Guzmán ha sortit a parlar.
Fa 25 anys que em dedico això; no són gaires, però t'ofereixen una certa perspectiva. Abans teníem 15 o 20 pàgines setmanals de literatura en paper a molts mitjans, i això que aleshores hi havia menys editorials i menys lectors. Hem de reconquerir aquest espai, i hem de reconquerir el temps. Llegir llibres vol temps, i recomanar llibres també
El rum-rum de fons és greu per l’absorció de Periscopi per part del gran grup 62, per la fi de L’irradiador i pels atacs subtils però incisius al català, que es troba en un punt de retrocés als carrers i a les llibreries. La reducció dels espais de difusió literària als mitjans i la compra de Periscopi per part de Planeta –Bernat Dedéu ens recordava que no ens ha d’agafar per sorpresa perquè aquesta no és la primera gran absorció al sector editorial català– sembla pronosticar dificultats creixents a la riquesa de l’ecosistema editorial en català, però a La Setmana se’ls veu amb empenta per anar a contracorrent. El temps ens ho dirà.
Premi a la Trajectòria per Andreu Martín, l’autor que ha cultivat tots els gèneres
L’escriptor Andreu Martín s’ha aixecat per agrair a la concurrència el Premi a la Trajectòria. Nascut el 1949 fill d’una família modesta, sense biblioteca i sense padrins, Martín va començar a escriure abans dels deu anys perquè a casa sol s’hi avorria. Com qui no vol la cosa va començar a treballar, primer com a guionista de l’editorial Bruguera, després com a periodista. Son pare li deia “fes-te periodista, que entraràs gratis al futbol”. I finalment, els padrins que no tenia de petit van arribar-li que ja era un home: va conèixer Juan Marsé –ell li ha dit Joan–, Manuel Vázquez Montalbán i Jaume Perich, a tots tres alhora. Ells van animar-lo a escriure, i des d’aleshores no s’ha aturat mai. Conegut sobretot per la novel·la negra, Martín ha escrit un centenar de llibres (!), i ha cultivat també el gènere eròtic i el juvenil. Fins i tot ha escrit pels serials Estació d’enllaç i Laberint d’Ombres.
De vegades em diuen que he escrit massa. He escrit molt, sí. Quan no aconsegueixes fer cap best-seller has d’escriure molt. Però ja m’agrada, per mi es un joc. És veritat que és una professió ingrata, molts cops he dit prou, i m’he tornat a posar a escriure al cap d’una estona. Ja m’he resignat
Novetats a banda, hi ha coses que no canvien. Com cada any durant La Setmana, unes 140 biblioteques vindran a comprar llibres directament a les editorials (una maniobra de vendes important pel sector, que depèn fortament de les subvencions i les compres de biblioteques, una “subvenció indirecta” que omple la xarxa de biblioteques del país de llibres en català). Igual que l’any anterior, alumnes d’una escola d’alta complexitat es passaran un matí sencer a la Fira, per donar-los ocasió d’entrar en contacte amb el català i els llibres en català, inaccessibles per una part considerable de la població vulnerable i sovint d’origen estranger.