Hi ha la temptació, sovint molt paternalista, de negar la capacitat de les xarxes socials per ser l’origen de noves narratives. Recorda una mica al que va passar els anys 80, quan la popularització del videoclip va influenciar els muntatges cinematogràfics i tots els puristes es van endur les mans al cap. I de la mateixa manera que s’han acabat revaloritzant cineastes com Tony Scott, Kathryn Bigelow o Russell Mulcahy, seria bo que comencéssim a veure el que passa als reels d’Instagram o a TikTok com el que realment és: el naixement de noves maneres d’explicar una història.
És un debat molt viu que enfronta, un cop més, els gustos populars amb els guardians de les essències, uns personatges, per cert, que a la majoria de casos acaben adorant allò mateix que menyspreaven. Putos modernos és la perfecta síntesi de la harmonització entre els dos mons, ja que es tracta d’un fenomen nascut a Instagram que troba la seva aplicació serial gràcies a una plataforma de streaming: Filmin. I no una qualsevol, sinó segurament la que més ha contribuït a prestigiar el mitjà. Però és que més d’hora que tard s’haurà de sospesar com aquests formats han acabant sent cabdals per entendre el que estem mirant.
Un capítol de sèrie amb duració de videoclip
Hi ha, doncs, el debat de la font, i també hi ha el dels objectius. Putos modernos ha estrenat quatre episodis amb durades que no superen els tres minuts. Una altra temptació, la de reduir-los a una anècdota, a un esquetx, a una ocurrència. Però també aquí hi ha uns quants matisos a fer. La mesura fa la cosa? No necessàriament, a banda que en temps de dilacions innecessàries, veure un microrelat és gairebé emocionant. Però el més important és que saben què volen explicar i que fer-ho comporta dir moltes coses en molt poc temps. Aquí cada pla, cada frase i cada detall compten, i quan acabes cada capítols saps on dispara i contra qui.
Putos modernos va de recrear situacions en què el postureig, l’esnobisme, la incoherència i la imbecil·litat en general es manifesten durant la nostra quotidianitat
Putos modernos va de recrear situacions en què el postureig, l’esnobisme, la incoherència i la imbecil·litat en general es manifesten durant la nostra quotidianitat. Hi trobem la recerca d’un producte cent per cent natural, demanar menjar per Internet, la passió per les experiències gastronòmiques més absurdes i allò tan recurrent de desconnectar i fer-ne moltes fotos. Quatre segments plens d’apunts corrosius (alguns d’evidents, d’altres de més subtils) que ens emmirallen a la ximpleria col·lectiva, que no sempre emana dels que tenen les butxaques plenes. Tenen gràcia com a exercici creatiu, però sobretot per la seva mateixa existència, que també és un missatge. L’únic retret a fer és que quatre són pocs. Això és perquè, al final, hi ha tantes coses al món “modern” que mereixerien un episodi que aquesta sèrie podria acabar sent més llarga que Anatomia de Grey.