Ser o estar? La gran qüestió que ens aborda quan som davant del verb estar. Aquest dubte que sovint ens ve al cap deriva, sobretot, de la interferència del castellà, primer, i, després, de la ultracorrecció: sabem que hem perdut la intuïció a l’hora de fer servir aquests dos verbs i que normalment s’abusa del verb estar, així doncs, el bandegem sempre que ens soni prou bé dir o escriure ser. Ara bé, si seguim la divisió següent, encara que sigui una mica simple, ens traurem de sobre molts errors: farem servir el verb ser per expressar una qualitat permanent o definidora o quan volem expressar la localització d’alguna cosa o persona d'una manera neutra; en canvi, reservarem el verb estar per exposar un estat que pot canviar, també pot servir per expressar la localització, però estar inclou un matís de durada, permanència, fixació, resultat... És a dir, no és el mateix dir "Soc a Londres" que "M'estaré tot l'any a Londres". Hi ha molts altres casos i contextos, però, a grans trets, així podem circular pel món.

Posa't a prova! 

 

📝 Aquí pots fer tots els tests de llengua d'ElNacional.cat