L'Espai Thyssen, situat al monestir de Sant Feliu de Guíxols ha presentat avui a la premsa l'exposició que es mostrarà aquest estiu: Iconografies. De Sorolla a Picasso i Valdés. Col·lecció Fundació Bancaixa - Col·lecció Carmen Thyssen. Es tracta d'una mostra amb 46 pintures de 21 destacats artistes, que comprén un període des de finals del segle XIX fins al 2005. Iconografies es podrà veure fins al 13 d'octubre a aquesta localitat de l'Empordà i es presenta com un tastet del que serà el futur Museu Carmen Thyssen. Aquesta exposició estival, per primera vegada, no procedeix de la Col·lecció Carmen Thyssen (que només aporta un quadre del seu fons), sinó de la Fundació Bancaixa (ja que la Col·lecció Carmen Thyssen vol obrir vies de col·laboració amb d'altres entitats).
La llum de Sorolla arriba a Sant Feliu
Comissariada per Pilar Giró, aquesta exposició defuig el plantejament cronològic, i prefereix posar l'èmfasi en els contactes, influències i interferències entre els diferents artistes i estils. L'eix central de la mostra l'ha situat en la icona, perquè considera que és bàsic saber com s'han creat algunes icones que han influenciat el nostre món i ha afectat el nostre present. S'estructura en tres espais. El primer està destinat a la pintura valenciana, i s'articula en tres àmbits: "Iconografies del quotidià", "Iconografies del paisatge" i "Infografies de la llum". En aquest espai n'és, sens dubte, la figura més destacada Joaquim Sorolla, especialment amb un espectacular A l'aigua. Platja de València, del 1908. Però també s'incorporen destacades obres de l'Equipo Crónica, de Rosa Torres o d'Albert Pla. En la segona part de l'exposició s'analitza com els artistes de la modernitat construeixen part del seu llenguatge a partir de referències molt concretes, i en aquest apartat es creuen artistes valencians, com Josep Renau, amb un espectacular Prometeu, amb artistes d'arreu, com el dublinès Sean Scully.
Pablo Picasso, Retrat estilitzat de Jacqueline, 1963. Linòleum sobre paper 75 x 62 cm. Col·lecció Fundació Bancaixa, València.
Tres en profunditat
El darrer apartat de l'exposició està consagrat a tres artistes: Pablo Picasso, Manolo Valdés i Julian Opie. En aquests tres casos, Pilar Roca ha prioritzat analitzar els "monòlegs" per sobre dels "diàlegs" amb altres creadors. Iconografies dedica dues sales a l'obra del malagueny, una amb diversos linolis d'alguns dels molts retrats que va fer a la seva esposa Jacqueline, i l'altra dedicada als dibuixos realitzats per Picassos de la seva casa taller La Californie. De l'ex membre de l'Equipo Crónica Manolo Valdés, el màxim referent valencià de l'art contemporani, s'hi incorporen dues escultures (una d'elles la mítica Infanta Margarita II, però potser és encara molt més imponent, per la seva mida i textura, Cap V) i tres pintures. La darrera sala està reservada al britànic Julian Opie (en la tradició del pop-art). Inclou dos paisatges impresos sobre vinil i un retrat de Jenson Button, el famós pilot de Fórmula 1.
Julian Opie, Jenson, Racing driver, 2004. Tin s/ Vinil. en sop. mad. 192 x 140,2 cm. Col·lecció Carmen Thyssen.
Cap al Museu
El setembre de 2012 es va inaugurar, al monestir de Sant Feliu de Guíxols, el centre d'exposicions temporals Espai Carmen Thyssen, com a preparació del futur Museu Carmen Thyssen que haurà d'ubicar-se a un nou edifici annex al monestir, ubicat a la plaça de l'Abadia, i que incorporarà, bàsicament, obres del fons de pintura catalana de la Col·lecció Carmen Thyssen. En aquests moments l'obra està en procés de licitació i s'espera que s'adjudiqui la propera tardor. Tindrà un cost aproximat de 6.000.000 d'euros. L'Ajuntament ha ampliat el projecte del Museu la urbanització de l'entorn (que és possible per l'adquisició d'uns terrenys veïns). "La voluntat final de l'Ajuntament és que aquest edifici, sencer, i el seu entorn, ens parli d'art", ha explicat Carles Motas, alcalde de Sant Feliu de Guíxols, qui ha assegurat que aquest museu ajudarà a Sant Feliu de Guíxols, "una ciutat de 22.000 habitants" a "posicionar-se al món". Ha volgut recordar, també, que la Diputació de Girona ja va prometre finançament per a l'obra i apunta que n'està negociant més amb el govern català i el de l'Estat (tot i que ha apuntat que l'Ajuntament serà el primer i més important contribuïdor a l'obra). Des de la Col·lecció Carmen Thyssen també s'ha explicat que es vol que el museu tingui un fons permanent, però que també estigui obert a d'altres iniciatives, amb col·laboració amb d'altres entitats. Respecte a la ubicació i a les condicions de manteniment del fons Carmen Thyssen, s'ha afirmat que no hi ha cap acord definitiu "perquè es viu una situació complicada, a Espanya i a Catalunya", ha explicat la mateixa Carmen Thyssen. "La baronessa vol que la seva col·lecció pugui anar-se exhibint a qualsevol lloc de l'Estat espanyol, però això s'ha de tancar amb un acord estable", ha dit Guillermo Cervera, gerent i conservador de la col·lecció Carmen Thyssen, i nebot de la mecenes, qui ha destacat que en aquest moment hi ha part del fons a Madrid, però també a Màlaga, a Rússia, al Japó... Cervera ha afirmat que a desgrat de les especulacions, mai no hi ha hagut cap acord en ferm amb el MNAC, tal com havien especulat alguns mitjans. El projecte museístic no està lliure de crítiques: per una banda es dubta de la conveniència de construir un nou edifici que dificulti la visió del magnífic monestir; per altra hi ha qui no creu convenient una inversió d'aquest volum si no estan clares les condicions de cessió de les obres.
Manolo Valdés. Infanta Margarita II, 1998. Bronze (ed 4/6). 70 x 53 x 27 cm. Col·lecció Fundació Bancaixa, València.
Una exposició "al millor lloc del món"
En la presentació de l'exposició Guillermo Cervera ha agraït la col·laboració de la Fundació Bancaixa en aquesta iniciativa i ha destacat la implicació personal de Carmen Thyssen en aquest projecte. Aquesta ha presumit de la seva catalanitat (fins i tot ha assegurat parlar i llegir el català) i ha manifestat que Sant Feliu de Guíxols és el seu lloc preferit "del món". Rafael Alcón, president de la Fundació Bancaixa, ha destacat la fluïdesa de les relacions entre la Fundació Bancaixa i la Col·lecció Carmen Thyssen, i ha afirmat que Iconografies suposa un pas endavant, per l'abast del préstec ofert, que serà exhibit en un marc que ha definit com a "fantàstic". Carles Motas s'ha mostrat molt feliç per haver aconseguit presentar aquesta gran exposició, amb la col·laboració de Bancaixa i ha afirmat que l'Espai Thyssen tindrà com a objectiu difondre l'art de tot tipus. "És un orgull i una sort tenir en aquestes sales 18 Picassos", ha explicat Motas, qui ha assegurat que "fa 10 anys ningú no s'ho hagués imaginat". Ha volgut acabar la seva intervenció agraint a Carmen Thyssen el seu compromís amb la ciutat.
Obra reinterpretable
És indiscutible que l'exposició Iconografies compta amb algunes obres de gran qualitat, a desgrat que l'actual Espai Thyssen disposa d'un espai molt reduït que limita molt les possibilitats d'una exposició. Les obres de Sorolla i Valdés són d'una gran qualitat, però també els quadres de José Navarro, de Josep Renau, de Francisco Sebastián, de Sean Scully... D'altres obres no tenen tant de valor (de fet, els carnets de La Californie de Picasso, són reproduccions gràfiques autoritzades per l'artista, tot i que no consti així a les cartel·les. A desgrat de tot, el discurs sobre les iconografies, massa poc concret, probablement no ajudarà al visitant, que no trobarà en els panells i cartel·les una orientació sobre una exposició que es visitarà, probablement, més pel renom dels autors de les obres exposades que pel discurs subjacent en la lògica expositiva.
Imatge de portada: Joaquim Sorolla (1863-1927) A l'aigua. Platja de València, 1908 Oli sobre tela 81 x 106,4 cm. Col·lecció Fundació Bancaixa, València.