El Saló del Manga de Barcelona s'ha obert amb un ple absolut i amb les entrades exhaurides per als dos primers dies. Tot i que enguany el Saló ha augmentat la seva capacitat, la Fira de Montjuïc ha tornat a quedar petita davant la gran afluència de gent. A la una del migdia hi havia gent fent cua que havia arribat a la plaça Espanya a les deu. La majoria dels assistents eren joves, d'entre quinze i vint anys, tot i que no hi faltaven alguns grups d'individus de quaranta anys o unes quantes famílies amb nens. Entre els que despertaven més interes i més curiositat hi havia els cosplayers, els aficionats a vestir-se com els seus herois de manga preferits. Per als que no han pogut aconseguir entrades per ser al Saló, els organitzadors han preparat una televisió que durant els quatre dies de l'esdeveniment emet en streaming.
Repertori d'activitats
El Saló té previstes activitats molt diverses: concerts, tallers gastronòmics, venda d'objectes de temàtica manga, tallers de cultura japonesa, food trucks, exposicions, projeccions de cinema d'animació, tallers de manga i animació, venda de manga, concursos de cosplay, lluites de monstres, signatures d'autors, espai per a videojocs, estands de les associacions de fans de Star Wars, presentacions de còmics... Una gran varietat d'espectacles pensats per a un públic molt ampli. Entre els assistents hi ha un reducte de seguidors fanàtics del manga: individus de trenta anys llargs que duen uniformes elaboradíssims confeccionats a mà, col·leccionistes que busquen el seu manga preferit a les llibreries especialitzades que tenen exemplars antics, seguidors de dibuixants que volen fer-se signar el seu àlbum preferit, aficionats a algunes sèries que busquen samarretes i sabatilles dels seus herois favorits... Però la gran majoria dels assistents no són fans obsessius del manga, sinó joves que han trobat en el Saló un espai de socialització.
En grup
El Saló del Manga és, sobretot, un gran lloc de trobada per als joves, que hi van en grups: de dos, de quatre, de deu, de quinze... En realitat, el pis dedicat a la cultura japonesa està mig buit; ni tan sols l'espai dedicat a les arts marcials causa furor. Poca gent contempla les exposicions que estan repartides per tot el recinte; de fet, la majoria no són gaire elaborades i resulten poc atractives (ni tan sols les dedicades a temes molt impactants, com els monstres cinematogràfics, aconsegueixen atraure visitants). Els tallers de cosplay, de manga i d'animació tampoc tenen gaire gent, tot i que aquí hi ha el públic més enfervorit. Les llibreries són els establiments menys freqüentats: sembla que els que van al Saló estan més interessats a comprar clauers que manga. Poca gent es queda gaire estona veient les lluites a l'estil de pressing catch. El cinema, on s'estrenen pel·lícules d'animació que no s'han vist encara a les sales catalanes, té bastant públic, però ni tan sols s'omple...
Saló del Manga. Foto: Roberto Lázaro
La comunió
El principal atractiu del Saló del Manga, és, justament, els mateixos assistents. Els cosplayers, que s'exhibeixen per tots els pavellons amb gruixudes disfresses de Pikachu o amb provocatius uniformes d'escolar japonesa, són els principals animadors del Saló. La gent s'atura a fer-se fotografies amb els que van més ben disfressats. I aquests, encantats, es deixen fotografiar amb els seus admiradors. Els grups es troben entre ells i la gent se saluda, es presenta, xerra i continua passejant. Alguns assistents, especialment noies adolescents, porten rètols de "free hugs" ('abraçades gratis'), i reparteixen abraçades a qui els en demana. La gent es reuneix també per menjar: el pavelló 1 esdevé el lloc de trobada preferit al migdia. La màxima emoció dels assistents és adonar-se que són molts els que comparteixen un mateix imaginari i uns mateixos herois.
L'espai que es necessita
És simptomàtic que l'espai reservat als videojocs figuri entre els més buits del Saló. Al Saló del Manga no s'hi va per tancar-se en un mateix, sinó per obrir-se, per relacionar-se. El manga és el pretext per recrear un univers propi dels joves, amb els seus mites, els seus herois, els seus rituals, la seva subcultura... Uns joves que gaudeixen xerrant, jugant, disfressant-se i abraçant-se, i que no tenen accés a gaires espais on trobar-se. L'èxit del Saló del Manga ha d'obligar a replantejar la necessitat d'oferir espais d'oci per al jovent, més enllà dels que els ofereix la iniciativa privada i que no sempre està a l'accés de tothom.