"Tinc un amic que diu que 40 anys dirigint una sala equivalen a 200 anys per a la resta d'humans", explicava a Revers fa uns mesos Robert Tierz, fundador de la Sidecar, quan just es commemoraven les quatre dècades de vida del mític local ubicat a la plaça Reial de Barcelona. Però Tierz ja no complirà mig segle al capdavant de la sala, i és que als seus 65 anys ha decidit traspassar-la als propietaris del club Sauvage del barri del Born amb la condició que el seu estil inconfusible pugui romandre. El canvi de propietari es farà realitat a partir del proper 31 de gener, i fins aleshores es mantindrà la seva programació de concerts.
"El que va començar el 1982, moguts per amor a la música i empesos per un esperit rebel i inconformista, s'ha mantingut al llarg del temps sense perdre la seva essència; malgrat totes les dificultats que representa avui dia, Sidecar ha mantingut un local al centre de la ciutat, obert a tots i especialment als barcelonins," resa el comunicat d'Eneida Fever! amb què aquest matí s'ha anunciat públicament la decisió, no sense abans suggerir que es farà un gran comiat per celebrar l'adeu a la Sidecar actual. "Després de més de quaranta-un anys al capdavant de Sidecar, ha arribat el moment de canviar de vida i deixar pas a altres que liderin la sala amb la programació més longeva de la ciutat", ha informat Tierz a la nota. Però encara que canviï el propietari, no ho farà el model de negoci, i és que el local conservarà tant la plantilla com l'esperit.
El naixement d'una sala essencial
La sala Sidecar va néixer el 1982 fruit d'una nit de festa, concretament d'una borratxera a la Casa Almirall del carrer Joaquim Costa de Barcelona. "Érem quatre amics de 22 anys que havíem aconseguit viatjar una mica per Europa amb un Seat 850. De Barcelona vam anar a París, d'allà a Brussel·les i vam acabar a Amsterdam. Vam anar a una sala, que encara ara està oberta, la Melkweg. Entraves i en un racó estaven fent teatre, en un altre hi havia una exposició i alhora també hi havia un concert. Vam flipar. Vam intentar importar aquest esperit a Barcelona", va explicar a aquest diari el seu propietari en la celebració dels 40 anys. Aquella era la Barcelona d'inicis dels 80. Una ciutat grisa que sortia de dècades de dictadura on tot estava per fer i tot era possible.
Roberto Tierz també recordava que els inicis de la Sidecar no van ser fàcils, amb batudes policials i unes autoritats hostils i inflexibles que volien mantenir la ciutat sota el seu jou. En les seves pròpies paraules, "ens tractaven com a escòria i no ens entenien, perquè érem joves, amb el cabell llarg i jaquetes de pell." No obstant això, els mateixos que els perseguien van acabar premiant la sala amb la Medalla d'Honor de la ciutat per la seva tasca musical i cultural. I és que la sala Sidecar s'ha mantingut durant diverses dècades com un temple musical que ha unit a diverses generacions, des de la foscor del tardofranquisme fins a l'actualitat. Per acomiadar al local actual, hi haurà uns dies destinats a la festa de comiat que comptarà amb concerts i bona música.