L'Etiòpia de Haile Selassie va ser la darrera monarquia feudal del Planeta: el regnat del Negus, el Rei de Reis que es considerava descendent de Salomó i de la Reina de Saba, es va acabar el 1974. Alguns la van considerar un sistema anacrònic, que mantenia serfs i violava drets humans. Però per a d'altres la monarquia etíop era un model de societat que havia aconseguit vèncer al colonialisme feixista. Haile Selassie fins i tot era una figura divina per als rastafaris jamaicans. Ryszard Kapuściński, sens dubte els més popular dels periodistes que van recórrer el continent africà a la segona meitat del segle XX, va analitzar la figura del Negus, i el funcionament de la seva cort, al llibre L'emperador (que ara arriba al català en traducció de Pau Freixa, a l'editorial Navona).
Haile Selassie a Toledo. Foto: Sebastián Butragueño Bueno.
Escoltar, la clau
Poc després de la caiguda del Negus, víctima d'una revolta en què van coincidir militars, estudiants marxistes, prostitutes, taxistes, mestres i capellans, Kapuściński va aterrar a Addis Abeba i es va dedicar a fer allò que millor feia, preguntar i escoltar. Una part important del seu llibre són reproduccions de les declaracions dels seus testimonis: transcriu el que ells expliquen, sense ni tan sols incloure les preguntes (tot i que ha estat acusat d'enriquir els relats). El periodista polonès va buscar gent que havia viscut a l'entorn del deposat emperador i a través seu, amb evident risc, va reconstruir la història d'un règim diferent a tota la resta de règims del segle XX. O potser no tant. Hi ha qui diu que, en el fons, al darrera de l'anàlisi de l'emperador, el reporter polonès hi amagava una crítica als jerarques comunistes de la seva Polònia natal (tot i que es considerava comunista i fins i tot va col·laborar amb els serveis secrets del seu país).
La submissió i la revolució
L'emperador és un magnífic retrat de la relació dels humans amb el poder, i sobretot amb un poder absolut. Molts dels personatges entrevistats per Kapuściński eren destacats dignataris en la Cort del Negus, i després de la caiguda del monarca (al que alguns es referien com "el Bondadós Senyor") se sentien absolutament perduts. Tota una vida de submissió els havia anul·lat completament: creien absolutament que el Negus era superior a ells (però alhora se sentien infinitament superiors a la "xurma", al "populatxo", per la seva proximitat a l'emperador). En aquest llibre es recull el testimoni del reial portador de coixins: un funcionari que se n'encarregava de posar el coixí adequat als peus de l'emperador, quan anava de visita a diferents llocs, perquè les cames no li quedessin penjant quan seia en una cadira (era molt baixet). Se sentia immensament realitzat amb la tasca realitzada.
El poder absolut
La primera part de L'emperador està dedicada als records que tenien els cortesans dels anys d'esplendor del regnat del Negus, després de la Segona Guerra Mundial. Quan Haile Selassie viatjava a alguna província es reformava tota la zona. No era una pràctica exclusiva d'ell. De fet hi ha molts caps d'Estat africans que mantenen aquest costum. Les desigualtats socials, al país, eren extremes, però l'emperador es guanyava la benevolència dels pobres llançant algunes monedes d'or als captaires en dates assenyalades. El Negus va perseguir i executar a alguns dels seus opositors (i fins i tot a alguns dels herois nacionals que havien lluitat contra els italians). La monarquia etíop era molt hàbil a l'hora de manipular els súbdits: fomentava el conflicte entre els ministres, tenia sofisticats sistemes d'espionatge, anorreava l'oposició, buscava bocs expiatoris sobre els que descarregar les ires del poble...
De la crisi a la caiguda
Però tots aquests sistemes no eren infal·libles, com s'explica al segon capítol del llibre, consagrat als anys de crisi del règim, quan la modernització social va començar a amenaçar la monarquia feudal. El 1960 el mateix fill de l'emperador, Asfa Wossen, li va donar un cop d'Estat mentre era de viatge a l'estranger. El poble, animat per l'església copta monofisita, es va posar de part del Negus i va perseguir amb duresa els rebels: molts van ser penjats a la via pública. Però a partir d'aquí es va multiplicar la dissidència, que va començar pels estudiants, fills de les classes privilegiades etíops. Els cortesans que va entrevistar Kapuściński no estalviaven crítiques als "desagraïts" que només insistien en el desenvolupament i criticaven la monarquia. Tot i això, alguns reconeixien l'evident declivi del règim. Als anys setanta la gran fam que va assolar el país va acabar d'erosionar el prestigi del monarca. Davant la multiplicació de l'oposició, el règim va esfondrar-se. Els militars que encapçalaven l'heterogeni moviment opositor van fer caure l'entorn de l'emperador i van aïllar-lo al seu palau, per després deposar-lo i executar-lo. Molts dels cortesans no s'ho acabaven de creure, encara, quan Kapuściński els entrevistava.
Volta a l'Àfrica i retorn a Etiòpia
La caiguda del Negus va dur a un període de forta inestabilitat: els revolucionaris no només perseguien els alts càrrecs de la monarquia, sinó que també s'enfrontaven entre ells: trotskistes contra maoistes, estalinistes contra tota la resta, militars contra estudiants... Els felaixes, escorcolls, eren continus i tothom era sospitós davant tothom. En aquest caos era terriblement difícil dur a terme qualsevol recerca d'informació. Un dels avantatges que tenia Kapuściński com a periodista, en el caos de l'Etiòpia revolucionària, és que ja coneixia el país: hi havia estat el 1963 per cobrir com a periodista una cimera de l'OUA. Coneixia a un alt càrrec de l'administració imperial que li va obrir les portes a entrevistar els desconfiats informadors. A més a més, coneixia ja bé el continent africà, d'altres viatges, el que l'ajudava a moure's en un entorn hostil. Probablement estava en millors condicions que cap altre periodista estranger per fer una biografia del Negus.
El mirall d'Evelyn Waugh
Una de les obres cabdals de la literatura periodística als anys 1930 va ser Gente remota d'Evelyn Waugh, una obra en què aquest escriptor anglès explicava la seva assistència a les fastuoses festes de coronació de Haile Selassie com a Negus, Rei de Reis. Ho feia amb gran talent literari, amb molt sentit de l'humor, però també amb grans dosis de racisme, classisme i etnocentrisme. L'emperador de Kapuściński és, en certa mesura, la torna al relat de Waugh. Si l'anglès va relatar l'inici del regnat de Selassie, el polonès n'explica l'evolució i la fi. Però mentre Waugh es va mostrar sempre distant envers els africans, el polac va pregunta els etíops i s'interessa per les seves interpretacions. Entrevista als cortesans i ni els ridiculitza ni els qüestiona, sinó que reflecteix les seves posicions. Tot i això en les poques reflexions del propi periodista, aquest deixa ben clara la simpatia pels militars colpistes. Ni tan sols es pregunta com va morir l'emperador (sembla que va ser ofegat amb un coixí pels militars); es limita a reproduir una nota de premsa en què s'anuncia que havia mort d'una "insuficiència cardíaca". I descriu als revolucionaris del Derg com a "homes intel·ligents i perspicaços, ambiciosos patriotes ferits en el seu orgull, conscients de la terrible situació en què es troba la pàtria, de l'estupidesa i inutilitat de les elits, de la corrupció i depravació, de la pobresa i humiliant dependència del país envers els estats més poderosos". Mengistu, i alguns dels homes del Derg, arribarien al seu torn a nivells de depravació insospitats.
Mestre o impostor?
L'emperador és un llibre que, quan es va publicar, va merèixer reconeixements a nivell internacional. Encara avui és lectura obligatòria per a africanistes, estudiants de periodisme i aspirants a escriptors d'obres de no ficció. No hi ha cap dubte sobre el talent literari del polonès. Ara bé, recentment, a través de molts estudis, sabem què hi ha de cert i què no en les obres d'aquest periodista. Molts sospitaven que Kapuściński adornava les declaracions dels seus testimonis. Ara se sap que va mentir i va exagerar en moltes ocasions. També a L'emperador. Rellegint-lo un se n'adona que és un llibre massa rodó com per haver estat construït a base d'uns pocs testimonis reticents a parlar (tot sembla indicar que el periodista posava les seves reflexions en boca d'altres persones). La fabulació podia a Kapuściński, i això afecta, òbviament, a la seva reputació com a periodista, com a espectador privilegiat de la realitat. Aquest llibre, doncs, cavalca entre la ficció i la no ficció. No es pot prendre com un testimoni fiable del que va passar a l'Etiòpia de la monarquia feudal i del Derg. L'emperador no es pot prendre al peu de la lletra: hi ha grans interrogants sobre la seva veracitat. Però no deixa de ser un llibre grandiós.