La pluja tímida d'última hora de la tarda no va impedir que el Cruïlla aixequés les persianes amb total normalitat: fan falta més de quatre gotes per dispersar les persones que volen passar-s'ho bé. Més encara quan se sabia de sobres que el gran cap de cartell de dijous traspuaria alegria i elegància més pel que desprendria que pel que diria. Rubén Blades va tornar al festival per segon any consecutiu i no va cessar en el seu empeny d'exportar la salsa i regalar-la als assistents en la segona jornada de la cita musical més transversal de Barcelona. Va deixar clar quan va pujar a l'escenari, això sí, que havia preparat un set diferent per l'ocasió. Per si algú encara allotjava algun dubte de la impossibilitat d'avorrir-se.
🟠 Les millors fotografies del Cruïlla 2023
Agafant el relleu de la inaugural Judit Neddermann, l'orquestra cubana de Los Van Van i el reggae i el dub dels navarresos Iseo & Dodosound, els primers del dia en sacsejar-li la pols al Fòrum, els ritmes llatins del panameny van desterrar l'estil urbà del dia anterior, amb els sons exòtics de les Amèriques liderant i un públic notablement més experimentat que va deixar volar el seu esperit lliure. Acompanyat de la Roberto Delgado Big Bang, Blades es va mantenir fidel al seu estil auster i mesurat, una regadora de bones vibres; amb vestit blau marí i barret negre, i unes ulleres gairebé rodones que no va trigar en apartar, va cantar a vegades amb la mà a la butxaca, com un dandi, i d'altres movent els malucs, com un gat de carrer.
El de Panamà va escollir un set list en el qual van brillar temes eterns del seu repertori, amb l'ull posat en els 70 com a motor d'arrencada. Va començar amb Plástico, cançó datada del 1978, i va seguir amb Vale más un Guaguancó, de Ray Barretto, "el millor compositor del Carib" per ell, i encara després va agafar el relleu Buscando güayaba, tema que comparteix amb Willie Colón i que va tancar la tríada que va iniciar la seva incursió al Cruïlla. Blades és un músic dels d'antany, dels que lliguen els seus temes al gaudi comunitari i no a les fórmules, el màrqueting i els tempos escandalosos. Les tres primeres cançons van omplir la primera mitja hora del concert, l'oposat a la immediatesa, a la cultura del Tik Tok i al consum addictiu que ara impera: cada vegada costa més que els artistes millennials i zetes componguin hits de més de dos minuts i mig.
No va tenir res a envejar-li a la cita de l'any passat: el mateix sentiment, la mateixa festa
El cantant va connectar àmpliament amb un públic entusiasmat que va seguir els seus passos de líder sense queixar-se i va aprofitar el vincle per recalcar l'origen dels seus temes, per si de cas algú no sabia d'on baixava el seu geni. Sens dubte hi havia menys acumulació que quan es va ajuntar amb Juan Luis Guerra i els dos històrics van reventar la pista, encara que no va tenir res a envejar-li a la cita de llavors: el mateix sentiment, la mateixa festa. I no van faltar temes com El cantante, Watch what happens, Patria o La vida te da sorpresas, explosió de ball inclosa amb 16.000 caps quedant-se sense alè.
Mescla de continents en un Cruïlla eufòric
Just abans, Tash Sultana i Omara Portuondo van conquistar els escenaris d'Oxfam Intermón i Vueling amb els seus dispersos projectes intercontinentals. Directa des d'Austràlia, l'animal octòpode amb excel·lència multiinstrumental va exhibir el seu talent innat mostrant sobirana solvència en tots els pals musicals que s'atreveix a transformar, que van ser gairebé tots, davant d'un públic doblegat a gaudir de l'aperitiu sense grans flipades. Sultana va acabar la seva intervenció amb el seu famós Jungle, el tema que li va valer la popularitat internacional el 2016. Als antípodes de la seva generació i el seu origen, la diva del Bona Vista Social Club, molt cubana ella, no va omplir l'espai de rostres però sí del seu particular feeling genuí i meravellós.
La llatinitat va posar el seu colofó d'or final amb l'electrònica alternativa dels colombians Bomba Estéreo, la cantant del qual va il·luminar amb un estit de llums fosforites perfectament conjuntades a la seva eclèctica fusió de gèneres. Liz Saumet va posar a cridar a la gentada amb temas com Me duele, Algo está cambiando o To my love, i va sembrar d'energia la pista sencera. Tot perquè el Cruïlla ja estigui més que preparat per afrontar els dos dies que li queden, amb plats forts com The Offspring, Placebo, Sigur Rós, Antònia Font, Leiva o Franz Ferdinand.
