Roser Calafell (Barcelona, 1973) sempre ha tingut un llapis a la mà. Dibuixava a l'escola, a casa i a qualsevol lloc on trobés un paper. Guanyava concursos de dibuix i, més d'una vegada, els mestres l'havien de renyar perquè estava més pendent de les seves il·lustracions que de les explicacions de classe. El que aleshores era una afició infantil s'ha acabat convertint en una trajectòria professional amb més de 130 contes il·lustrats. Potser el seu nom no és tan conegut com el de Roser Capdevila o Pilarín Bayés, però els seus dibuixos han acompanyat milers d'infants catalans. Ha il·lustrat llibres de text, contes de tradicions populars i històries que han passat per les mans de diverses generacions. També va treballar durant quinze anys a Cromosoma, la productora de Les Tres Bessones, on va compartir hores de feina i aprenentatge amb la mateixa Roser Capdevila. Ara, després de dècades dedicada a la il·lustració, combina els llapis amb una feina de llibretera a la llibreria Ona de Barcelona. Ha après a adaptar-se als canvis tecnològics, ha substituït bona part de les aquarel·les per una tauleta gràfica i s'ha reinventat professionalment més d'una vegada. Tanmateix, hi ha una revolució que contempla amb preocupació: la intel·ligència artificial i la seva capacitat per generar imatges en qüestió de segons.
Una infància envoltada d'art: de Josep Llimona a Fina Rifà
Per entendre la trajectòria de Roser Calafell cal remuntar-se a les seves arrels familiars. Per part de mare, prové de la família Llimona, una nissaga estretament vinculada a l'art català. Entre els seus avantpassats hi ha l'escultor modernista Josep Llimona i el pintor Joan Llimona, dues figures destacades de l'art dels segles XIX i XX. La creativitat també era present en les generacions més properes. Mercè Llimona, una reconeguda il·lustradora de literatura infantil, era germana de la seva àvia, mentre que Fina Rifà, cosina de la seva mare, també es dedicava a la il·lustració. Curiosament, malgrat créixer envoltada d'artistes, no es plantejava dedicar-s'hi professionalment. "A mi m'agradava dibuixar, però mai havia pensat que dibuixar fos una feina", explica. El primer contacte amb el món comercial va arribar d'una manera gairebé artesanal. Va decidir crear unes postals de Nadal, les va portar a imprimir en blanc i negre i després les va pintar una per una, perquè així li sortia més econòmic. Amb les postals acabades, va recórrer establiments del carrer Petritxol de Barcelona i llibreries del seu barri, que les van acceptar a dipòsit. Passades les festes, va descobrir que n'havia venut moltes. Aquell petit èxit li va obrir els ulls: potser dibuixar no havia de ser només una afició.
Quinze anys al costat de Roser Capdevila i 'Les Tres Bessones'
Després d'acabar COU, Calafell va començar a formar-se professionalment. En aquell moment, la Facultat de Belles Arts no oferia una especialitat d'il·lustració, de manera que va estudiar primer a l'Escola de la Dona i posteriorment a l'Escola de la Llotja de Barcelona. Va ser precisament durant aquesta etapa quan li va sorgir una oportunitat que marcaria la seva vida. La productora Cromosoma buscava professionals per treballar en la sèrie de dibuixos animats Les Tres Bessones, creada a partir dels personatges de Roser Capdevila. Calafell va superar una prova per pintar els fons de la sèrie i va entrar a formar part de l'equip on hi va passar quinze anys. "Vaig entrar a dibuixar braç a braç amb la Roser Capdevila i la Marta, una neboda seva", recorda. Inicialment, es dedicava als escenaris i als fons, però progressivament també va assumir tasques creatives i de supervisió artística.
La influència de Capdevila es va acabar fent evident en els seus dibuixos. I ella mateixa ho reconeix sense problemes. "Sempre s'ha dit que la meva il·lustració té un aire molt a la Roser Capdevila i és cert", admet. La convivència professional va ser tan intensa que fins i tot les formes dels animals i dels personatges se li van quedar gravades. Aquell aprenentatge, tanmateix, també va tenir una contrapartida: trobar una veu gràfica pròpia després de tants anys treballant amb una estètica tan reconeixible. "Desvincular-me d'això també m'ha costat una mica, però en vaig aprendre moltíssim". Amb els anys, Calafell es va encarregar de supervisar fons i altres elements artístics, vetllant perquè els dibuixos mantinguessin la coherència amb l'univers original de Capdevila. Una experiència que li va donar coneixements tècnics, disciplina i una manera d'entendre la il·lustració que encara conserva.
De 'La llegenda de Sant Jordi' a més de 130 contes il·lustrats
Mentre treballava a Cromosoma, Calafell també desenvolupava la seva carrera com a il·lustradora de llibres infantils. Els primers encàrrecs van arribar de l'editorial Teide, per a la qual va il·lustrar nombrosos materials escolars destinats a educació infantil i primària. Posteriorment, va començar a col·laborar amb La Galera, on va publicar una de les seves primeres col·leccions destacades, El meu mes. Eren dotze petits llibres, un per a cada mes de l'any, que explicaven als infants les tradicions, els aliments de temporada, el clima, les festes i els costums de cada època. La idea era que cada infant pogués tenir el llibre corresponent al seu mes de naixement. La col·lecció va tenir molt bona acollida i va obrir les portes a nous projectes. Un d'aquests va arribar de la mà de l'editora Iolanda Batallé. La il·lustradora, que tot just començava a consolidar-se en el sector editorial, va rebre l'encàrrec amb una barreja d'emoció i expectació. El llibre va acabar convertint-se en un gran èxit editorial. Segons recorda, durant sis o set anys va ser el llibre més venut per Sant Jordi. A partir d'aquí, les col·laboracions es van multiplicar. Va participar en una extensa col·lecció dedicada a les tradicions populars i va rebre encàrrecs d'altres editorials. Amb el temps, el seu catàleg ha superat els 130 contes il·lustrats, una xifra que evidencia la seva extensa trajectòria, tot i que ella prefereix mantenir-se lluny del protagonisme mediàtic.
Entre els projectes més recents hi ha On és l'enxaneta?, publicat per Estrella Polar, un llibre de buscar i trobar en què els lectors han de localitzar una enxaneta amagada en escenaris vinculats a la cultura catalana. Hi apareixen celebracions com la Castanyada, Sant Jordi, les festes majors i les calçotades, així com indrets com Vic, Palamós o Calella de Palafrugell. Però, de tots els seus treballs, n'hi ha un que guarda amb una estima especial: la seva versió d'Els Pastorets. La vinculació és profundament familiar. El seu pare havia dirigit durant prop de quaranta anys les representacions d'Els Pastorets al barri d'Horta, a Barcelona, i ella hi havia participat des de ben petita. Quan va arribar l'encàrrec d'il·lustrar-ne un llibre, la seva mare va adaptar el text original de Josep Maria Folch i Torres i Calafell va reproduir gràficament els personatges tal com els recordava de les representacions familiars. Fins i tot hi va dibuixar el seu pare amb la seva característica pipa. Més que un llibre, aquell projecte va ser una manera de conservar una part de la història de la seva família.
De les aquarel·les al Photoshop: una il·lustradora que ha après a reinventar-se
Durant els primers anys, Calafell treballava principalment amb aquarel·la. Era la seva tècnica preferida i també la que utilitzaven a Cromosoma per crear els fons de Les Tres Bessones. Segons explica, podien arribar a elaborar uns 250 fons per a un episodi de vint minuts. Però va arribar un moment en què la productora va decidir modernitzar els processos i incorporar ordinadors, tauletes gràfiques i llapis òptics. Aquell canvi tecnològic, que podia haver representat una dificultat per a una artista acostumada al paper, es va convertir en una descoberta professional. Calafell va aprendre a treballar digitalment i va incorporar Photoshop al seu dia a dia. Encara avui és el programa que utilitza, tot i que reconeix, amb humor, que hi ha moltes altres alternatives més modernes. La tecnologia li ha permès accelerar els processos de creació i adaptar-se a les necessitats del món editorial. Amb les eines digitals pot reproduir textures d'aquarel·la, llapis o carbonet sense necessitat de treballar sempre sobre un original físic. Malgrat això, no ha perdut l'estima pel treball manual.
Catorze anys dibuixant des de casa i una nova etapa a la llibreria Ona
La carrera de Calafell també ha estat condicionada per la maternitat i les dificultats de conciliar la feina creativa amb la vida familiar. Després de Cromosoma, va passar catorze anys treballant exclusivament com a autònoma, una etapa que va coincidir amb la criança dels seus dos fills bessons, la Clara i el Martí. "Jo soc mare sola, amb la qual cosa ha sigut una mica dur", explica. La llibertat de treballar des de casa li permetia organitzar-se els horaris, però també l'obligava a assumir moltes tasques simultàniament. Ho resumeix amb una imatge tan quotidiana com reveladora: "Amb una mà remenes la sopa, amb l'altra dibuixes i amb el peu gronxes l'infant". Durant aquells anys va dibuixar molt, sovint de nit, mentre criava els fills. També va viure alguna anècdota entranyable. Quan eren petits, els ensenyava els contes que havia il·lustrat i els explicava que els dibuixos els havia fet ella. Però els nens no hi donaven gaire importància. Va ser quan els companys d'escola els van començar a explicar que la seva mare era la il·lustradora d'alguns dels llibres que llegien que van prendre consciència de la seva feina. Després d'aquella llarga etapa treballant a casa, Calafell va decidir introduir un canvi a la seva vida. Actualment, treballa com a llibretera a la Llibreria Ona, on continua vinculada a la literatura infantil, participa en tallers d'il·lustració i activitats de contacontes i recomana llibres als lectors. "Ara a la llibreria m'encanta aquesta part de comunicar-te amb la gent, de preguntar què és el que els agrada per trobar quin és el llibre que pot encaixar", explica. El canvi implica tenir menys temps per il·lustrar i continuar dedicant-hi algunes nits, però no se'n penedeix. Després de catorze anys treballant sola a casa, valora especialment poder conversar amb els clients, compartir recomanacions i formar part d'un espai cultural. "No faig tants contes com voldria, però ja m'està bé", assegura.
La por a la intel·ligència artificial: "Segurament em farà perdre feina, però jo seguiré dibuixant"
Si l'ordinador va ser una revolució que Calafell va acabar abraçant, la irrupció de la intel·ligència artificial generativa li provoca sentiments molt diferents. La il·lustradora observa amb preocupació la proliferació d'imatges creades automàticament, especialment les que apareixen a les xarxes socials i que, segons considera, acaben reproduint estètiques molt semblants. "Aquests cartells que són com botifarres, que són tots iguals, a mi em remouen l'estómac", afirma sense dissimular el seu rebuig. No qüestiona que la intel·ligència artificial pugui tenir altres aplicacions, però l'ús que veu en la creació d'imatges li desperta inquietud. Sobretot perquè sap que es tracta d'una tecnologia que pot competir directament amb la feina dels il·lustradors professionals. Quan se li pregunta si té por que la intel·ligència artificial li acabi prenent la feina, no intenta endolcir la resposta. "Sí, segurament la intel·ligència artificial em prendrà feina, però jo seguiré dibuixant amb el llapis".
Il·lustració de Roser Calafell
És una frase que resumeix la seva manera d'entendre l'ofici. Al llarg de la seva trajectòria, Roser Calafell ha après a passar del paper a la pantalla, ha treballat en animació, ha il·lustrat més d'un centenar de llibres i ha sabut adaptar la seva vida laboral a les circumstàncies personals. Avui continua vinculada als llibres des de l'altra banda del taulell, però no ha renunciat a dibuixar. Potser ja no disposa de totes les hores que voldria i potser les eines tecnològiques continuaran transformant el sector editorial. Però hi ha una cosa que sembla difícil que canviï: aquella necessitat de dibuixar que tenia de petita, quan omplia papers a classe i encara no sabia que un llapis acabaria marcant tota la seva vida.