Pensar en Portlligat és, automàticament, pensar en Salvador Dalí. Però mentre la barraca que el pintor i la seva dona Gala van convertir en la seva residència quan tornaven dels Estats Units esdevenia un espai mític, focus d'atracció d'amics, admiradors i periodistes, a escassos metres la poeta Rosa Leveroni hi construïa la seva cambra pròpia.

Rosa Leveroni a la seva barraca de Portlligat

Rosa Leveroni a la porta de la seva barraca de Portligat

La solitud de Cadaqués

Rosa Leveroni havia començat a freqüentar Cadaqués entorn de 1926, quan la seva família hi lloga un pis per passar-hi l'estiu, en unes vacances que al principi es combinen amb estades a Sant Andreu de Llavaneres. Aquells primers anys coincideixen amb d'altres famílies que estiuegen a la població alt-empordanesa, com els Dalí, els Rahola o els Pichot. Rosa s'avingué tant amb la colònia estival, com amb la gent senzilla i consta una trobada amb Lídia Nogués, la cèlebre peixatera i hostalera cadaquesenca que s'enamorà del seu hoste, Eugeni d'Ors, fins a creure's inspiració per la Ben Plantada. En aquells anys, la fins llavors aïllada Cadaqués rep les visites de Santiago Rusiñol, Pablo Picasso, Federico García Lorca o Josep Pla.

"Ja sóc en aquell poble massa bell per estar-hi sol, acolorit ara per una esperança –ja sé, però, com és absurda– més per això no deixa d'ésser-ho: T'espero", escriu Leveroni en el seu dietari corresponent a l'agost de 1933. La poeta i estudiant de l'Escola de Bibliotecàries, de vint-i-tres anys, acaba d'iniciar una relació clandestina amb el seu professor, el prestigiós historiador Ferran Soldevila, tretze anys més gran que ella i casat. Les estades estivals, per tant, esdevenen moments de separació –Soldevila passa les vacances a Santa Fe del Montseny amb la seva dona Yvonne i els seus fills– que preludien els viaranys d'una llarga relació marcada per la guerra, l'exili i la postguerra.

Rosa Leveroni amb la seva barca No s'hi cap

Leveroni a la seva barca No s'hi cap.

Una caseta inspiradora

És precisament pocs anys després de la guerra, quan els pares de Leveroni veient que la seva filla soltera no es casaria destinen el que li correspondria com a dot matrimonial a comprar-li una barraca de pescadors a Portlligat. "No és ni el cantó amable ni el vulgar de la Costa Brava. Sembla el seu esquelet. I un esquelet és molt bonic!", assegurava la poeta a Lluís Busquets Grabulosa en una entrevista al Correo Catalán.

Tot i afirmar que la caseta era tan petita que no tenia espai per escriure, hi trobarà la inspiració per, entre d'altres, la Petita "suite" de Portlligat. La mateixa Leveroni confessava en una entrevista publicada al diari Avui l'any 1981, que aquell era un dels paisatges que més l'havien inspirat, "des del primer moment, va ser com un coup de feu, que diuen els francesos, una mena d'enamorament. Això és impossible que no traspuï en els meus versos".

Rosa Leveroni a la seva barraca de Portlligat

Rosa Leveroni (a l'esquerra) a Portlligat amb la seva mare (a la dreta de la fotografia), altres familiars i una cosidora de xarxes.

Visitants il·lustres

Malgrat ser veïna de l'expansiu Dalí, l'escriptora no s'estava d'assegurar que essenciament era amiga dels pescadors, i que sempre tenia "la casa oberta". En una postal de 1950 adreça als poetes Carles Riba i Clementina Arderiu, Leveroni els escriu: "Benvolguts amics: He trobat una vista acceptable de la barraca; és la que té la finestra marcada en tinta. Ja veuen si és a prop de l'aigua! Fa un temps magnífic, per ara, i em dedico amb intensitat a la pesca i al rem. Ni electricitat, ni ràdio, ni diaris; el paradís retrobat... La barraca va adquirint un confort elemental i aviat estarà punt per rebre visitants de categoria...". 

Precisament Rosa Leveroni –a qui alguns havien atribuït una relació romàntica amb l'autor de Les elegies de Bierville– va ser una de les impulsores del regal de la casa de pescadors del carrer de l'Amargura de Cadaqués al poeta quan aquest va fer 60 anys. A més dels Riba, Foix, que com vam veure al primer article d'aquesta sèrie passava els estius a Port de la Selva, o Gabriel Ferrater també van ser convidats a visitar la barraca de Portlligat per la seva mestressa, que tenia una barca anomenada No s'hi cap.

El repòs al cementiri de Portlligat

Després de molts estius les despeses mèdiques ocasionades per l'hemiplegia que la poeta va patir l'any 1978 van obligar a Leveroni a vendre la seva estimada barraca al seu veí Salvador Dalí, mantenint fins a la seva mort, l'any 1985, el dret a passar-hi els mesos de setembre. Avui, aquell espai mític de la poesia catalana forma part dels espais dalinians, tot i que una petita placa recorda l'estada de la poeta. Leveroni, que va morir a Cadaqués el 4 d'agost de 1985 descansa ben a prop d'aquell seu refugi, al nínxol 1037 del cementiri de Portlligat:

Cementiri petit
damunt l'aigua serena,
últim port encimat
damunt la pau eterna.
Vaixell tot blanc de calç,
frescos xiprers per vela;
sempre guaitant el far
de la ruta feresta.
Tots els teus mariners
filen somnis perennes
a l'entorn de l'encís
de la darrera Terra...
Els teus braços oberts
em fan dolça l'espera
per contemplar els estels
sota de ta coberta.

Petita "suite" de Portlligat (fragment)