L'any 1953 el poeta Carles Riba feia 60 anys. 10 anys abans havia tornat de l'exili, on l'havia portat el fet de ser un dels principals intel·lectuals catalans, compromesos amb el país i la democràcia. La seva lectura de tesi sobre la Nausicaa de Maragall a la Universitat, sota les bombes, és una de les escenes més commovedores de la nostra història intel·lectual i un símbol que no necessita d'explicacions. Expulsat de la Universitat, als anys cinquanta dirigia la Fundació Bernat Metge i s'havia integrat a la cultura catalana resistent, a més d'esdevenir el digne representant català en els Congressos de Poesia de Segòvia i Salamanca, on s'havien tendit tímids ponts de diàleg entre els escriptors castellans i els seus homòlegs catalans, en complicitat amb Dionisio Ridruejo.

Una caseta a Cadaqués

Aquell aniversari rodó va servir perquè es tributessin diversos homenatges al qui era considerat un baluard de les lletres catalanes i un símbol de dignitat en temps difícils. Un dels homenatges més insòlits va ser el regal d'una caseta de pescadors al poble de Cadaqués, pagada per subscripció popular amb lliurament solemne del present, convit i justificació del present. Unes iniciatives i uns actes que van reunir bona part de la intel·lectualitat catalana i que el catedràtic emèrit de la UAB Jaume Medina ha recollit en un llibre deliciós titulat Una casa a Cadaqués. Els homenatges a Carles Riba (1953), editat per Cal·lígraf. Per a Medina, sens dubte, aquell fet "constitueix un episodi extraordinari en la història no tan sols de les lletres catalanes, sinó també del desenrotllament de la societat".

Carrer de l'Amargura 15, aquesta és l'adreça on es dreça aquesta casa avui dia encara propietat dels hereus del matrimoni Riba-Arderiu. Tot havia començat amb un comentari innocent de Riba ("no em desplauria ser enterrat aquí") a la poeta Rosa Leveroni, antiga deixeble a l'Escola de Bibliotecàries i estretament vinculada a Cadaqués, en passar pel cementiri, camí de Portlligat. No li regalarien una tomba sinó una casa, des d'on veiés el mar. A partir de l'impuls de la poeta, una comissió formada per ella mateixa i Jaume Bofill i Ferro, Josep Maria Cruzet, J.V Foix, Tomàs Garcés, Anna Maria Gili, Marià Manent, Paulina Pi de la Serra, Joan Rebull, Ramon Sunyer i Joan Triadú van anar per feina per recaptar els diners i els objectes per parar la casa. El financer i mecenes Fèlix Millet hi col·laborà amb 10.000 pessetes que completaren d'altres burgesos amb sensibilitat patriòtica i/o poètica. 

Nº 1.  Foto Català Roca. Setembre 53

Cadaqués, setembre de 1953/Francesc Català Roca © Família Riba (Cedida per Editorial Cal·lígraf)

Un acte insòlit amb l'assistència de tothom

El 23 d'agost es va celebrar el solemne lliurament del regal, en un acte pel qual es noliejà fins i tot un autocar des de Barcelona. No hi van faltar Tomàs Garcés, que en va fer l'ofrena, Jaume Vicens Vives, Josep Pla, Rafael Tasis, Joan Perucho, Joan Teixidor, JV Foix o Josep Maria de Sagarra, que va parlar en nom de tots els presents, als quals es va des de l'exili el Dr. Trueta, representant els catalans encara expatriats. El veí més il·lustre de Portlligat, Salvador Dalí, va excusar-se (segons Joan Oliver, que tampoc hi va ser, "tenia la llengua bruta") però va enviar un regal per una casa que va ser lliurada perfectament moblada, amb el rebost ple i els llits i la taula parada. Malgrat l'assistència d'un centenar de persones en un lloc tan inhòspit com el Cadaqués dels anys cinquanta, que va participar amb curiositat i emoció a l'acte, la premsa oficial no hi va prestar un especial interès. Luís Romero, novel·lista i excombatent de la División Azul, hi va assistir i en va escriure una extensa crònica que va ser censurada. La revista Destino va ser la que va fer un seguiment més extens, amb dos textos, de Sagarra i Teixidor, dedicats al singular regal. 

Riba va agrair aquell regal amb un poema editats en una tirada de 150 exemplars signats per ell. Val dir que, com explica Medina, si el regal havia de ser una sorpresa, Riba aviat es va ensumar que se n'estava tramant alguna i en la correspondència amb el seu fill ja en donava detalls del mobiliari, el parament i la decoració. El poeta no podia amagar l'emoció, malgrat que reconeixia que Cadaqués suposava tot un matí de viatge. Calia agafar el ràpid de França a les 8'05 i enllaçar a Figueres amb un autocar que arribava a Cadaqués a l'hora de dinar. En les cartes a exiliats com Xavier Benguerel, Domènec Guansé o Ventura Gassol, Riba va deixar testimoni d'un dia inoblidable: "hi va haver moments que, en aquella terrassa sobre el mar, va vibrar en foc i en esperança tota la pàtria real, tan dolorosament militant".

Riba, més que un poeta, va ser objecte de diversos reconeixements –també a Madrid i per part de la República Francesa, que li va atorgar la Legió d'Honor– fins la seva mort, l'any 1959. El regal d'una caseta de pescadors a Cadaqués –avui dia el somni de tants i les possibilitats de ben pocs– va ser potser el més especial i singular d'una cultura catalana que, almenys per un dia, va deixar de banda malvolences i mesquineses. Bé, no tothom. Com detalla Medina, el crític Manuel de Montoliu va tenir un autèntic atac de banyes.

Foto de portada: Clementini Arderiu obre la porta en l'acte de lliurament de la casa del carrer de l'Amargura 15. Fotografia de Jaume Vicens Vives © Família Riba (Cedida per Editorial Cal·lígraf)

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat