Avui proposem una ruta en cotxe per conèixer una zona dels Pirineus excepcionalment maca que preserva algunes de les millors esglésies romàniques del món. No es tracta de grans catedrals ni de monumentals basíliques, sinó de simples esglésies rurals, d'una gran bellesa, que s'han conservat a la perfecció i que s'integren perfectament al paisatge. Nou temples de la Vall de Boí han estat catalogats com a Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO. El més sorprenent és l'alta densitat d'esglésies en una àrea tan poc poblada. La Vall de Boí és una zona idònia per aprofitar el turisme cultural i també gaudir de la natura en aquesta zona d'alta muntanya.

Santa Maria de Taüll. Turisme de l'Alta Ribagorça.

L'Alta Ribagorça

Per arribar a la Vall de Boí ens cal arribar al Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça i des d'allà agafar la carretera de Vielha per desviar-nos al quilòmetre dos cap a l'est. Allà agafarem la L-500 que ens du fins a la zona on hi ha els temples romànics. La possibilitat més fàcil és allotjar-se a la mateixa Vall de Boí i des d'allà fer excursions en cotxe als diferents pobles on hi ha les esglésies. Les nou esglésies catalogades estan en una àrea bastant reduïda, i podem visitar-les en l'ordre que preferim, en funció dels nostres horaris. Tenim una església situada més al sud, l'Assumpció de Cóll, un conjunt de quatre esglésies a la zona de Barruera (Sant Feliu de Barruera, Santa Maria de Cardet i la Nativitat i Sant Quirc de Durro), i quatre esglésies més, probablement les més espectaculars, al nord, a la zona de Boí-Taüll: Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d'Erill la Vall i Sant Climent i Santa Maria de Taüll. Abans de començar la visita dels temples, val la pena visitar el Centre d'Interpretació del Romànic situat a Erill la Vall. Es pot triar comprar l'entrada dels diferents temples per separat o en bloc, amb abonaments. Hi ha també la possibilitat d'apuntar-se a visites guiades.

Sant Climent de Taüll. Turisme de l'Alta Ribagorça.

Taüll

Al petit nucli de Taüll hi ha, a pocs metres una de l'altra, dues esglésies del segle XII de gran bellesa: Sant Climent i Santa Maria. El més atípic és que ambdues van ser consagrades en dies consecutius. Dues grans esglésies per a aquest petit llogarret. Sant Climent sol ser l'emblema d'aquesta zona: el seu alt campanar el fa ressaltar sobre d'altres obres del mateix període. Té planta basilical, amb tres naus i tres absis, i el sostre molt simple a dues aigües. Els seus murs tenen poques obertures i estan decorats amb arcs cecs, com és típic en el romànic llombard. L'església de Santa Maria era molt similar a la de Sant Climent, però va patir moltes reformes al segle XVIII, per la qual cosa no ha mantingut tan bé el seu aspecte original (tot i que darrerament ha estat restaurada per retornar-li la seva antiga forma).

Església de Sant Joan de Boí. Fotografia: Turisme de l'Alta Ribagorça.

El menys conegut

Si Boí i Taüll són els temples més coneguts, potser no són els que tenen més encant. Tal vegada Sant Quirc, al mig de la muntanya, és l'església més acollidora, si la contemplem amb el seu entorn. La seva ubicació sembla ser que té relació amb les festes de Sant Joan, les famoses "falles". Sant Joan de Boí és l'església millor preservada de la vall, i és on millor podem imaginar-nos com eren les esglésies medievals. Erill la Vall té un campanar molt alt, que està perfectament alineat amb el de Boí i amb el de Sant Climent de Taüll (els estudiosos del romànic encara no han pogut explicar el motiu d'aquesta peculiar situació). Durro potser havia estat l'església més monumental de l'època, però ha estat la més alterada amb el pas del temps: té parts gòtiques i barroques. Barruera té elements molt antics, tot i que ha patit transformacions al llarg del temps. La més original d'aquestes esglésies és la de Cardet, que aprofita el desnivell del terreny, i gràcies a això té una cripta, excepcional en aquest tipus de temples. L'Assumpció de Cóll és el temple on els elements originals s'han conservat millor: fins i tot manté tres piques romàniques: la baptismal, la d'aigua beneita, i la d'oli.

Absis de l'església de Santa Maria de Cardet: Fotografia: Turisme de l'Alta Ribagorça.

La història d'aquest romànic

Les esglésies d'aquesta zona pertanyen totes a un mateix estil arquitectònic: es van fer entre els segles XI i XII, tot seguint el model del romànic llombard. Es creu que es van contractar alguns mestres d'obres procedents del Nord d'Itàlia i que aquests van importar aquest estil. Els nou temples de la zona van ser realitzats quan l'Església catòlica tenia un paper dominant a aquesta zona a través del bisbat de Roda d'Isàvena. Però no només eren un lloc de culte: les esglésies també servien com a lloc de trobada de la comunitat i, a més a més, com un element de defensa davant els enemics (es creu que els alts campanars funcionaven com torres de guaita).

Pintures de l'absis de Sant Climent de Taüll. Fotografia: Turisme de l'Alta Ribagorça.

Les pintures

Les esglésies de la zona estaven cobertes per unes pintures murals típiques del romànic (solien estar presidides pel Pantocràtor, el Crist Majestat assegut sobre una màndorla), rodejat pel Tetramorfos, la representació dels quatre evangelistes. El més espectacular d'aquests frescos era el de Sant Climent de Taüll. Entre el 1919 i el 1923 les pintures de Boí, Taüll i altres temples, van ser extretes per especialistes, per por al seu deteriorament. Ara es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i a la Vall de Boí s'hi exposen reproduccions. A aquest museu barceloní també hi ha restes de les peces escultòriques del temple d'Erill la Vall.

Estany Tort de Colieto. Fotografia: Josep Borrut. Viquipèdia.

Més enllà del romànic

Tot i que l'aspecte més destacat de la Vall de Boi és l'art romànic, aquesta és una zona de muntanya espectacular pel seu entorn natural. És, doncs, una zona ideal per fer passejades a l'estiu. I és una de les portes al Parc Natural d'Aigües Tortes i Sant Maurici. Els qui s'estimin caminar, i estiguin ben entrenats, poden fer bones excursions per aquesta zona: cap a Sant Maurici, cap a l'Estany Negre... Els qui s'estimin més altres activitats, poden fer barranquisme, anar en BTT, practicar el ràfting, o dedicar-se a la pesca. I els que prefereixin la tranquil·litat absoluta, poden anar al balneari de Caldes de Boí, on hi ha fonts d'aigües mineromedicinals i es disposa d'una gran diversitat de remeis medicinals basats en la hidrologia.

 

Fotografia de portada: Sant Quirc de Durro. Turisme de l’Alta Ribagorça.