El periodista Roger de Gràcia acaba de presentar 60 dies a Cuba (Amsterdam). Es tracta d'un híbrid de novel·la i de llibre de viatges en què l'autor ens explica un viatge en bici que va fer fa deu anys per Cuba, en un intent d'aclarir la seva situació sentimental amb la seva parella. Dos mesos per reflexionar sobre la seva situació personal però, sobretot, dos mesos per passar-s'ho bé. Mojitos, cerveses calentes, aventures amb mulates i turistes, llagostes... I també cambres ronyoses, cubans pidolaires, desenganys...

Ni real, ni fals

El llibre 60 dies a Cuba es presenta com una novel·la. I, malgrat tot, es basa en una història real: fa 10 anys Roger de Gràcia i la seva parella d'aleshores travessaven una crisi i van decidir anar-se'n a Cuba i passar dos mesos separats per tal d'aclarir la seva relació. Les 500 pàgines de diari que va redactar en aquella ocasió li ha servit com a base per a aquest llibre. Assegura que "aquesta obra té un tant per cent de veritat i un tant per cent de mentida. No diré quin, però sí que els dos sumats fan més del cent per cent". Malgrat tot, al lector li queda la sensació que bona part de l'obra està teixida en base a històries viscudes.

Poca vergonya

Una de les principals virtuts del llibre d'en Roger de Gràcia és l'absoluta manca de pudor amb que explica les seves experiències. En primer lloc, en l'aspecte sexual. L'autor no té cap problema en descriure detalladament tot tipus de pràctiques sexuals viscudes, i no es calla ni els seus més sonats fracassos. També explica els seus ridículs amb les relacions amb els cubans. "Crec que em va mentir", afirma en un fragment, tot just després d'acomiadar-se d'una noia.

Un món que s'acaba

Roger de Gràcia afirma que ha decidit escriure ara aquest llibre, deu anys després del seu viatge a Cuba, perquè tem que el món que retrata s'estigui acabant. En un moment en què es començaven a preveure canvis a Cuba, Roger de Gràcia va decidir descriure "una realitat única al món, que t'atrapa", "una Cuba fascinant que s'està acabant". Malgrat tot, l'autor està molt lluny de fer una apologia del règim castrista, i apunta la distància que hi ha entre les vivències de la població i el discurs oficial.

De Catalunya a Cuba i torna al Born

Roger de Gràcia ha treballat a diferents mitjans com a presentador i com a guionista. Fa uns anys havia publicat Caçadors de paraules, basat en el programa de mateix nom que presentava a TV3, i Maleïts amics, en bona part articulat en base als seus companys del món de la televisió. Amb 60 dies a Cuba es passa, ni que sigui parcialment, al món de la ficció. En ser preguntat sobre si escriurà més ficció, no ho deixa gens clar: "M'agradaria tornar a estar en l'estat d'ànim que estava quan escrivia aquesta novel·la", es limita a comentar.

El viatge com realitat paral·lela

Roger de Gràcia afirma que com a turista "mai no pots arribar a connectar amb la cubanitat, bàsicament pel problema polític". En algun moment del relat, afirma que després del viatge es torna "a la vida de veritat, no a la de somni". El trajecte no passa de ser un parèntesi. I, a la fi, el viatge de Roger de Gràcia a Cuba és poc més que una acumulació d'anècdotes agudes i ben explicades. Que ningú esperi grans reflexions ni grans sorpreses. El millor que es pot dir de Roger de Gràcia és que té gràcia. I si en el món de la cultura tot està permès excepte avorrir, això no és poc.