Del 20 al 22 de juny, la plantació de pollancres de La Cellera de Ter es va convertir en el bosc màgic de Rizomes 2025, un festival que respira natura i música sostenible. Ni escenaris tradicionals ni grans marques: aquí tot neix i mor anualment amb materials respectuosos amb l’entorn —bambú, cordes, troncs— i un respecte escrupolós pel medi natural.

La Cellera de Ter es va convertir en el bosc màgic de Rizomes 2025, un festival que respira natura i música sostenible

Un oasi eco‑festival

Rizomes és més que un esdeveniment musical: és un manifest en favor del "eco‑impacte zero". Els arbres no se talen ni s'esgarrapen, l'aigua es treu del riu Ter, els banys són rudimentaris i bio‑degradables, i no hi ha energia artificial ni químics. Un escenari verd per a ioga sonor, per imaginar més enllà de la trobada urbana.

Rizomes és més que un esdeveniment musical: és un manifest en favor del "eco‑impacte zero"

Els dissenyadors i arquitectes del col·lectiu van construir catedrals efímeres amb estructura vernacular: el bosc és el seu palau. La programació, per tant, no només és musical: també ve envoltada de passejades ritualitzades, tallers de sostenibilitat i instal·lacions artístiques que barregen circ, flor i ritme amb comunitat.

Música de focus petit però gran impacte

En lloc de grans figures comercials, la veu del Rizomes són artistes que utilitzen l’electrònica, el jazz, el folk, la trance africana o instruments arrelats a Europeu i Àsia. Un exemple: Fazer, des de l’Alemanya psicodèlica-jazz; Błoto, des de Polònia amb sonoritats fosques i minimalistes; Hoy Chorale, que fusiona música americana amb arrels catalanes; i l’acordionista urugaià Lechuga Zafiro. Altres noms destacats inclosos en la programació oficial: Andreu Fàbregas, que crea instal·lacions musicals com l’escenari‑xalupa al riu, o el duo Ada Colau i Anatole Munster, tots dos presents en la proposta sonora 2025. Amb aquests, estrelles dels marges nostrades com C.O.U. o Tarta Relena que van protagonitzar LA ACTUACIÓ del Rizomes 2025.

Aquí els festivals de masses no hi caben: tothom es coneix, se saluda, comparteix manta al bosc i electrònica downtempo mentre els pollancres també fan de públic natural.

Rizomes ha reunit aquest any entre 1 500 i 2 000 persones, mantenint un ambient íntim i comunitari. Aquí els festivals de masses no hi caben: tothom es coneix, se saluda, comparteix manta al bosc i electrònica downtempo mentre els pollancres també fan de públic natural. Els assistents no busquen sentir-se “important”, sinó formar part d’un eco‑escenari on la música, senzillament, és central. I la llibertat hi és: una xarxa de camins oberts, de bocins d’instal·lació artística i de concerts sense hora ni format conformista.

Un futur resilient i inspirador

Rizomes demostra que és possible crear festivals que no només consumen, sinó que generen ecosistemes culturals i ecològics. La proposta és audaciosa: menys grandària, menys impacte, més consciència. “No volem ser un centre comercial”, ha declarat en més d'una ocasió Román Cadafalch, director artístic. Els formats “Balades Extraordinàries” —recorreguts entre flora, circ i música, on hom es troba amb dryades i instruments invisibles— subratllen el vessant poètic del projecte. Una manera lúcida de reivindicar que la música no només s’escolta: es viu, es camina, s’inspira.