Va ser un dels moments més destacats de la cerimònia dels premis Goya 2022, la interpertació que la trombionista catalana Rita Payés va fer del tema 'Te venero', acompanyada d'un dels noms més importantes del momento en el mundo de la música, C. Tangana.
Nosaltres la vam descobrir un migdia d'un dia de mitjans d'abril del passat 2021. Rita Payés havia acabat la seva classe a l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), on estava estudiant interpretació de trombó jazz. Després de quatre anys, només li faltaven dos mesos per graduar-se. Tenia unes ganes boges per acabar. També tenia unes ganes boges per publicar Como la piel, (Autoeditat, 2021), disc que veuría la llum pocs dies després. Era el seu primer disc en solitari tot i que a ella aquesta etiqueta no li acaba de fer el pes. Afirmava que una gravació és un procés col·lectiu i que com a tal, els àlbums no poden ser mai en solitari. Per cert, aleshores encara no coneixia a Pucho 'El Madrileño'.
Talent extrem
La Rita té 21 anys. És extremadament jove. També és extremadament talentosa. I és protagonista d'una carrera que pels seus 21 anys ja comença a ser extremadament llarga. També és extremadament i tímidament simpàtica. Fa fred per ser un migdia solejat d'abril. Ella es tapa amb una gran bufanda. Calça vambes del mateix model però de diferent color. "Una amiga té les mateixes que jo però de diferent color. Ens hem canviat una cadascuna".
Filla de músics, Rita Payés és un altre talent emergit de la Sant Andreu Jazz Band, pedrera de què han sorgit alguns dels més prometedors joves músics de la nostra escena jazzística: Andrea Motis, Èlia Bastida, Eva Fernández, Irene Reig, Magalí Datzira... Amb el seu mentor, Joan Chamorro, també debutaria amb el món fonogràfic, discografia que viuria el seu primer moment realment important quan la trombonista va publicar Imagina (Autoeditat, 2019), treball que va decidir firmar a mitges a la seva mare, la guitarrista clàssica Elisabeth Roma. Payés descriu la seva mare com una figura vital en el seu univers creatiu. D'ella diu que és una persona fascinant que és capaç de convertir en cançons una senzilla nota de veu de WhatsApp.
La trombonista Rita Payés publica aquest divendres Como la piel, disc en què ha tornat a comptar amb a col·laboració de la seva mare, la guitarrista clàssica Elisabeth Roma.
Molt més que jazz
Si és discutible que Como la piel sigui el seu primer disc en solitari, és del tot inqüestionable que és el primer àlbum modelat amb temes propis. Confessa que això la té aterrada i morta de vergonya. Insisteix en el respecte que li crea elevar a públic unes cançons que ha fet en la màxima intimitat de casa seva. Un treball, en la seva gran majoria, filat durant els mesos de confinament, però que també amaga cançons escrites ara fa més de dos anys. És el cas de "Nunca vas a comprender", el primer single de l'àlbum. Admet que també n'hi ha que les va compondre tot just abans d'entrar a l'estudi.
Como la piel és un disc de jazz, però sobretot és un disc de molt més que jazz. Un treball de declinació càlida i solejada per les seves notes de bossa nova i el bolero i sedoses filigranes de clàssica i pop no gaire lluny de la personalitat d'altres grans dames de la nostra cançó com Sílvia Pérez Cruz i Judit Neddermann. Una col·lecció d'11 cançons enregistrades als estudis de David Casamitjana, el prestigiós tècnic de so de la Sant Andreu Jazz Band i proudïts per Juan Berbín, aclamat músic veneçolà reconegut amb un Latin Grammy. La cirereta del pastís la posa la masterització de Carlos Freitas, col·laborador habitual de, entre altres, Toquinho, Caetano Veloso, Omara Portuondo o Gilberto Gil.
Atrapat en Rita Payés
Quan li pregunto per què escolta la Rita Payés amant de la música, parla de sons i estils molt propers a la seva proposta: jazz, música brasilera, ritmes sud-americans, una mica de clàssica, una mica de pop. Res de trap. De fet no coneixia a C.Tangana fins que el madrileny, una de les màximes celebritats del moment, va admetre a través de les seves xarxes socials que la música de Rita Payés va ser una de les seves principals influències en la composició del seu tema "Comerte entera", peça d'aires brasilers en què Tangana ha comptat amb la col·laboració de tota una llegenda com Toquinho.
Rita Payés encara no ha conegut a Tangana. Tenien una trobada pendent, però finalment no va passar. "Sóc trombonista de jazz. Vinc d'un món, suposadament, molt llunyà al seu. Que un personatge com ell s'interessi per mi encara em resulta sorprenent". Falten cinc minuts per a les tres, hora en què Rita Payés torna a tenir classe. Té gana. Va a buscar un entrepà. Farà tard. "No passa res si faig tard". Riu i marxa.