Ricardo Cavolo publica el seu àlbum Periferias (Lundwerg) que es presenta com un homenatge als "altres", a aquells que per motius geogràfics, físics, d'orientació sexual o pel motiu que sigui se surten de les pautes de la normalitat. Per les seves pàgines hi passen presos, siamesos, albins, gitanos, guerrilleres kurdes... Però no només hi ha individus i col·lectius, també inclou territoris, com les illes Fèroe, o Tristao d'Acunha; i animals poc coneguts, com el tapir, el pangolí o la hiena. O fins i tot afegeix el que anomena "perifèries vegetals", plantes i bolets que tenen formes insospitades, com les molses, els bolets fosforescents o les roses de Jericó (unes petites plantes que es conserven durant anys seques i que reviuen quan se les mulla)... I el llibre es clou amb un homenatge a artistes i literats fora dels circuits habituals, com Lovecraft, William Blake o Sam Doyle. Tot un cant a la diversitat del món, dels seus éssers, dels seus homes i dels seus creadors.
Declaració d'intencions
Al pròleg, Santi Balmes afirma que la "verdadera reserva espiritual del humano" està en les perifèries i no en el "deteriorado, enfermizo y decadente hombre occidental" que "dejó languidecer la llama inmemorial del instinto". Fa una apologia de "lo mágico" front a "la dictadura de la razón". I assegura que "De la periferia del universo vendrán aquellos a los que estamos esperando", perquè "El centro no es creativo". El mateix Ricardo Cavolo, a la clausura del llibre, assegura que retrata aquestes perifèries perquè "la mayoría de las veces no somos capaces de verlas como algo bueno, interesante y bello". I demana als lectors: "Dad valor a lo diferente, honradlo y abrazadlo", per concloure "Seamos lo otro". De fet, l'il·lustrador afirma: "No sé si soy de la periferia o no, pero sí quiero ser embajador de ella".
Excés d'estereotips
Amb aquest intent de buscar un món ideal i alternatiu, el llibre de Cavolo cau a vegades en la reproducció d'estereotips. Els indis serien, sistemàticament, societats amb un profund respecte per la natura; tot i que els arqueòlegs han demostrat que no només els occidentals són poc respectuosos amb la natura: moltes societats del passat van desaparèixer perquè van dilapidar els seus recursos naturals. En l'apartat dedicat als homosexuals a l'Àfrica, Cavolo afirma que a l'Àfrica hi ha "una cacería del homosexual. No les basta con matarlos; además, usan parte de sus cuerpos para ceremonias rituales". Si bé és cert que a bona part del continent els homosexuals són discriminats, el terme "cacería" es podria aplicar només en alguns casos molt concrets, i l'ús de part dels seus cossos per a cerimònies rituals és absolutament excepcional. En voler elogiar els homosexuals africans, s'acaba reproduint una visió estereotipada del continent africà i es redueix els seus habitants al salvatgisme... Les generalitzacions i els estereotips positius poden ser tan erronis i perillosos, finalment, com els estereotips negatius.
Enfrontats
Quan Cavolo parla dels yanomani, indis amazònics, afirma que "han luchado ferozmente cuando su libertad y su modo de vida se han visto amenazados". En realitat, el mode de vida dels yanomani inclou la guerra com una part essencial de la seva cultura. I això reflecteix el principal problema del llibre de Cavolo. Aposta per propostes socials que a vegades són absolutament incompatibles entre elles: aplaudeix grups homòfobs i els homosexuals, mostra la seva admiració per Moldàvia i per Tradnístria, dos territoris en guerra...
To naïf
Ricardo Cavolo pinta les seves històries amb molts colors, amb un to marcadament naïf, que expressa una visió optimista del planeta. Els seus personatges perifèrics generalment tenen diversos parells d'ull. Ell afirma que tenen més d'un parell d'ulls perquè poden veure on els altres no veuen. Però l'estil naïf va més enllà de l'estètica de les imatges i impregna tot el contingut: moltes de les històries acaben amb una mena d'evocació mítica, en què déus, mags o forces telúriques converteixen els marginats en privilegiats. La gran virtut de Cavolo és posar-nos de manifest mons oblidats o marginats: des dels treballadors asiàtics a Dubai, fins als territoris que aspiren a la seva independència, com Somalilàndia... I, evidentment, Cavolo és magistral com a il·lustrador. Ara bé, el missatge d'aquest còmic, que pretén elevar les perifèries a model polític, és bastant més discutible.